Diari de desembre

1 de desembre
Abans d'ahir vaig llevar-me d'horeta sense rumb. Vaig escriure i vaig estar pensant com tirar endavant les idees que em volten desendrecades pel cap. Vaig esmorzar en un garito arros premsat, torrat i amb sucre (ciura). Des que estava a Goli Gompa que no ho menjava. Delicios! Un cop tretes les lleganyes, carregades les piles i escalfat el cos vaig enfilar a caminar a un poble a 5 km de Katmandu: Kirtipur.

El cami acompanyava el riu els primers kilometres i realment era un espectacle. Anomenar bruticia a la quantitat de residuus que s'acumulen en aquest riu es poc. Realment el Bagmati necessita un projecte medioambiental, pero un projecte multimilionari i amb la voluntat del govern i la gent. Quelcom inavastable per a mi. No nomes necessita un canvi per a retornar la transparencia a una aigua que passaria per coca cola i per recuperar la vegetacio d'entre els plastic de la vora del riu, la necessitat es quelcom mes que l'estetica del lloc: es salut. Doncs el seus habitant utilitzen l'aigua marro per netejar roba, estris, netejar-se ells, cuinar etc...

Arribat a Kirkipur -recomanacio de companys d'habita- passejava mossegant una poma. Es maco, pero es un poble mes de tants de la vall de Katmandu. Comencen a deixar de sorprendre'm tot i lo macos que son. Pur estil newar i gent feinejant als carrers: netejant-se o fent el seu ofici.

Ebanisteria als carrers de Bangamauti.

Despres vaig enfilar caminant fins a Chobar, recomanat per la guia. De cami vaig creuar turons plens d'espais amb families i families fent pic-nic. Es molt tipic dels dissabtes (dia festiu) anar al camp i dinar, ballar, descansar... Chobar patia del mateix que Kirtipur, cap especialitat. A prop i hi ha el cano (Garganta) de Chobar, amb la seva llegenda, pero que la industria minera ha destrossat per avastir Katmandu de material de construccio.

Ballant de festival amb mes pur estil Bollybood!

I ja per acabar la ruta, vaig continuar allunyant-me de Katmandu a peu fins a Bungamati. Aquest poble si que es especialment maco. A part dels temples i els carrerons classics, Bungamati gaudeix de ser lliure de transit, per tant la vida al carrer s'intensifica. Esta ple de gent assecant el gra, rentant-se, fent talles de fusta... A mes no hi ha turistes. Els unic turistes que vaig trobar van resultar ser la Veronica (una coneguda itaiana) amb uns amics. Vam compartir la visita a aquest llogaret. Ens van convidar a ballar en una de les escandaloses zones de pic-nic, molt divertit! I vam sopar junts a Boudha, a la teulada d'un conegut restaurant. 

Aixi que en resum, si heu de venir us recomano i molt Bungamati. Que us perdeu pels seus carrerons i patis amagats i que parleu amb l'encantadora gent local.

2 de desembre

Fent el te de llet per treure'ns les lleganyes.

Ahir vaig llevar-me i vaig esmorzar un te amb galetes a la fresca matinera que ventila el carrer. No pas sol,  amb els nens del dissolvent. Els veig cada dia i hi ha tres que tenen dotze anys i parlem sovint. Despres vaig anar de visita a en Deepa, que te la filla a l’hospital. La seva filla (de la que he oblidat el nom) va ser operada fa dos dies del cor i com es normal estava cansadeta. Tant la historia d’en Deepa com dels nens del carrer (en Ram, en Biber i en Lamsir) us les explicare al bloc d’una persona un mon.

Despres vaig anar a compartir les idees que voletegen com ocells bojos pel meu cap amb la Yolanda, que coordina l’ONG be human aqui al Nepal. Va estar d’allo mes interessant, m’ha passat contactes i vam parlar de coses aleatories pero que quan en el cami de retorn a Thamel les paia m’he adonat que em son molt utils. Vaig dinar amb en Dani i la Carmen, una noia italiana. I m’han parlat de les seves corrents de meditacio, totes dues de l’escola tibetana.

A l’entrada de Thamel vaig trobar com de costum els tres perles del dissolvent. Anaven mig despilotats perque s’havien mullat i posaven a assecar la roba. He aconseguit que un d’ells hem dones la bossa de llet d’on aspirava el dissolvent, i sense donar-li res a canvi! Encara em fa content, es un petit pas! (diminut ho se, pero que m’ha emocionat) I just abans d’arribar al meu camp base vaig fer un te amb llet (un dels quatre del dia!) amb l’Anuwar, que diu que el turisme baixa i com no fa negoci avanca el retorn a la India, a veure la famila.

3 de desembre

De celebracio a Kumari House!

I avui he tornat a fer un te a la cantonada amb els nens del carrer i a mig mati he quedat amb en Pasang per compartir plans de futur i saber mes sobre la seva apassionant historia de vida. Hem dinat un delicios menjar que ha cuinat sa mare i ens hem acomiadat fins a noticies de SOSHimalaya. Dema tindrem conclusions! Despres de visitar en Kami he anat a Kumari House a celebrar que m'han arxivat el cas. Les he convidat a entrepa de nocilla de tres pisos! He compartit la tarda de passeig amb en Toni i despres he cuinat amb l'encantadora Maya. Les nenes arribaven d'estudiar en degoteig i m'ensenyaven nepali i bromejaven dient-me oncle! He sopat amb elles i he fet retirada cap a Thamel, on passare la meva darrera nit d'incerta espera. Dema un nou horitzo se'm presenta. Ja us el descriure!

Vosaltres com esteu? Que feu? Expliqueu expliqueu!