Bon dia!
A Catalunya i les espanyes encara dormiu, pero aqui m'he llevat mes lleuger que de costum: ja no tinc carrecs pendents, han arxivat el meu cas. Estic segur que no ha estat perque el jutge ha valorat que jo el que feia era lluitar per un futur i expressar de la manera mes visual la meva rabia contra aquest sistema. Estic segur que ha estat per la bona feina de la meva advocada, la Montserrat Salvador, perque continuo tenint una flor al cul i per alguna estratagema politica o mandra judicial. Siguin els motius que siguin, ja no estic pendent de judici. Aixi que si ja em sentia lliure com a persona, avui tambe m'hi sento com a ciutada.
No es per celebrar-ho, es casualitat, pero avui estreno un segon bloc. Un "subbloc" del que li prevec una mort propera pero que ara em ve de gust tirar endavant. Es un bloc que explicara histories de persones que em creuo en el viatge. Histories fosques, alegres, d'esperanca i de desesperacio. De tot hi ha a la vinya del senyor, que diria un bon cristia.Les actualitzacions del bloc les enllacare sempre al bloc principal, per tal de recollir tots els meus escrits en un sol espai i per a que ningu es torni boig revisant blocs.
Si he de furgar a la vida de les persones, allo que es una mica mes noble es destapar-me jo una mica, aixi que us deixo amb la meva presentacio.
Enllac: http://unapersonaunmon.blogspot.com/
Me n'alegro per a tu més del que jo mateix pensava. Des dels meus temps d'estudiant tenia ja la motivació de preguntar-ho tot. Recordo preguntar-li a un professor (ara som amics) com se li havia acudit fer un llibre que havia fet (i en el que vaig participar una mica quan el va publicar. Això mateix sento amb la teva experiència. Treballes? Com se t'acut anar a un lloc o altre? No cal que contestis. No he llegit massa sovint, però noto que ara cada vegada és més sovint. Sort. Aprenc molt de tu.
ResponEliminaHola Albert!
EliminaQue be saber de tu! Has sortit en alguna conversa de la meva darrera setmana, com molts dels meus grans mestres (i no tots de les escoles).
Doncs les coses...tot va sorgint. Van sortint contactes, oportunitats, recomanacions, etc. La questio es tenir ganes i motivacio. Ara portava dues setmanes estancat a Katmandu, pero en quant m'he adonat de que m'estava estancant he decidir moure el cul de nou i en quant ho decideixo se'm presenta l'oportunitat d'anar a viure una setmaneta a una granja, amb una gent que no parla angles gairebe. Les oportunitats son constants a la nostra vida, nomes cal atrevir-se a agafar-les. Com la meva oportunitat de venir al Nepal.
L'angles el vaig millorant a poc a poc (igual que el meu nepali) si hi ha ganes tot es possible. Si be es cert que si tingues un millor nivell d'angles lligaria mes! Pero fem el que podem amb el tema llengua. He perdut molt la vergonya de fer servir el meu -modest- angles. Aixo si... es nota una diferencia brutal de l'angles iberic a l'angles de la resta de Europa. Estem a la cua!
I la feina... oportunitats surgeixen, pero aqui es pot viure amb molt poc aixi que prefereixo no treballar. O com a minim no fer-ho per diners: un plat a taula i un lloc on dormir es sobrat! Aqui, si aprens a moure't pels seus bars i botigues i aprens a aguantar-te de certs vicis i extres, aqui es pot viure amb poquet. No se, crec que ja treballare molt tota la meva vida i ara no vull.
Ara fa temps que no actualitzo, estic fent "vida normal" a Katmandu, entre molta gent, amics i no tan amics. Espero reenganxar-vos a les lectures del meu bloc quan tingui mes experiencies a explicar. Pero recorda -i recordeu- que les paraules son molt limitades, no com les experiencies, aixi que animo a tothom a provar-ho, independentment de l'edat i la situacio personal... m'he trobat de tot al viatge!
Me'n alegro que aprenguis de mi (ni que sgui una mica) jo vaig a aprendre de tu. Poder una mica, o poder molt, no t'ho sabria dir ara... pero coses molt importants. Ja compartirem a la tornada un vi D.O. Alella (ecologic) vora el mar. "Vinyes verdes vora el mar"!
Fins aviat!
Per cert. Parles bé l'anglés?
ResponElimina