Vora Katmandu.

El dia 24 vaig arribar a Nagarkot caminant des de Bakhtapur, on havia anat a esmorzar amb en Basu, que viu a un tir de pedra d’aquest poble precios. Nagarkot en sit e poc mes que l’entorn. Vaig dormir en un lloc molt petit, barat i familiar i el 25 em vaig llevar ben d’hora per veure sortir el sol amb l’Himalaia de d’escenari. Tot i els meus patiments per un munt de nuvols que amenacaven d’irrompre en l’espectacle, va ser una albada preciosa. Crec que res es comparable a estar al mateix Himalaia quan surt el sol pero hi havia una panoramica prou maca i el sol s’ha lluit com cada mati quan es lleva.

Despres vaig fer cami cap a Banepa, on vaig esmorzar visitant un petit pati de temples i vaig continuar gastant sola de sabata cap a Panauti. Panauti es maco, te dos patis de temples vora la confluencia de dos rius. La llegenda diu que son tres, un d’invisible. Es una llegenda al mes pur estil telenovel.la: amor, infidelitat, venjanca i perdo. He de destacar la bellesa de les dones d’aquests pobles, trobo que son les dones mes maques que he vist a tot el Nepal! No se si deu ser casualitat del dia, l’etnia newar o que aquella part de la vall te un aire especial, pero recordo deixar-me sorprendre per uns somriures i unes mirades precioses!

Despres de dos dies a Katmandu de visites i papers, vaig a anar a dormir a casa d’en Basu. Viu a 4km de Bakhtapur en una casa tipica nepali rodejada de camps, amb dues vaques. Es una casa preciosa. La seva mare ens va cuinar el sopar i l’esmorzar i estava delicios! Vaig aterrar a Dulikhel extranyament cansat, doncs havia dormit be i no havia caminat. Vaig deixar-me perdre pels encantadors carrers del poble, que mantenen l’encant de l’antiguitat tant en les seves facanes, com en els costums de les seves gents. 

Vaig dormir en un lloc maquissim, baratissim i amb gent encantadora als afores de Dulikhlel. Una Ghest House (casa de convidats) que encara estava per acabar, pero que el seu propietari (que ja us en parlare d’ell mes endavant) construeix a mesura que estalvia. M’han tractat com un rei amb un continuu de tes, amabilitat i somriures.  Vam estar mirant la posta de sol des de la teulada amb unes llimonades calentes, amb l’Himalaia de fons canviant de blanc a rosa abans de deixar-se il.luminar per la lluna plena que hi havia ahir. Idilica l’escena. 

El dia seguent (29N) vaig fer cami a Panauti passant per Namobudha, que dormia la ressaca de la festa de la lluna plena de la nit anterior. La historia explica que el princep Namobudha va donar-se com a aliment a una tigressa sense forces per a que aquesta pogues alimentar els seus cadells recent nascuts. Amb aquest acte desinteressat va guanyar-se la iluminacio i un boci de cel. 

El cami estava esquitxat de pobles tradicionals preciosos amb les seves gents fent la seva rutina al camp, estent la roba, assecant el gra… genial. Igual que em va sorprendre les noies maques de l’altre dia, en aquest trajecte em cal destacar la quantitat d’homes beguts que hem vaig creuar. Poder continuaven a festa del dia anterior. 

El cami ha estat una oportunitat per pensar em reflexions sobre mi i sobre que vull per als propers dies. O mesos. Quant s’acabi de decidr, ja ho sabreu! I vosaltres com esteu? Com va l’entrada del fred? Com s’apropen aquestes festes nadalenques? Com va la ressaca post electoral? Quins esbocos teniu per a l’any que entra? Ja direu gent, jo tambe vull saber de vosaltres! Us deixo unes imatges d'aquesta volta per la part nordest de la vall! Fins a la propera!

La roba impecable al sol. El dia a dia inclou la neteja!

En Basu cuinant uns vegetals. Fixeu-vos en el ganivet tradicional nepali que te: te una fusta que trepitja amb el peu per fixar la navalla amb aquesta extranya forma. Tambe us podeu fixar amb la cuineta de foc a terra.

Fent un te matiner amb en Basu, al porxo de ca seu.

La precisoa casa d'en Basu i sons pares.

Exacte, nomes es obligatori el casc pel conductor!

Un carrer de cases tipiques newar, a Dulhikhel.

Una estatua de Buda a Dulhikhkel. Esta a una muntanya propera i fa 5 metres. Es veu des de gairebe tot el poble.

Surt el sol a Dulhikhel i s'engega la rutina del poble. Canta el gall.

Decoracions als pobles amb flors, fulles i altres elements de la natura.

Els camps inundats per l'arros, amb els pallers del gra recolit recentment.

Petits pallers record de la recent collita.

Temples a la vora del riu, a Panauti. Entre els dos temples uns nois es renten i rentens les seves robes.

 

La lluna plena ilumina en Ram (propietari d'onvaig dormir) i l'estructura  de bambu dels gronxador del festival de fa un mes.

L'estructura enorme del gronxador i darrere el sol llevant-se.