La rutina dificil d'emmarcar.

No soc un bon turista i menys un bon fotograf. Hi ha moltes coses que us vull explicar que es queden al tinter, pero encara son mes les fotos que hauria de fer i no faig perque no se fer-les be, per vergonya, perque em fa mandra, perque se m'escapa l'oportunitat o perque estic vivint (gaudint o patint) tant el moment que oblido la camera.  Hi ha una rutina que em costa d'enquadrar en el quatre marges d'una imatge. 

No hi ha cap imatge per exemple de la dificultat que tinc per planificar els trekkings en els bars nepalis. Quan veuen el mapa els hi fa gracia, comencen a buscar el seu poble, o el poble vei, o el cim o ves a saber. Alguna vegada he acabat dinant i per no molestar-me s'han endut el meu mapa a una altra taula, fins que troben el seu poble i me l'ensenyen! A les muntanyes m'ha passat sempre i a Katmandu passa menys... pero tambe passa!

Una altra cosa que no es percep a les imatges (tot i que hi ha!) es la lluita d'aquesta gent contra la soledat. La meva! Si mai sec a descansar, escriure o fer un te en una vorera, a les escales d'un temple o en alguna plassa sempre acaba apareixent un grup de nens i nenes o alguna persona a preguntar d'on soc, quan temps porto aqui, si m'agrada Nepal... en definitiva, a practicar l'angles i el nepali. 

Per vergonya no he tret la camera a un mini bus o autobus local. Encara no he agafat cap bus turistic, pero comenso a entendre perque mai trobo turistes als meus busos. Tot i barats van atapeits. Com mes gent pugi mes cobren i ja se sap, la pela es la pela, la rupia es la rupia. I pugen persones, sacs, animals... Un de les coses mes besties per a mi va ser tornant de Gokharna van estar una hora (una hora de rellotge!) intentant pujar un porc enorme (mes que la Fera) al bus. I el porc que no volia i alla tot de nepalis tibant-lo i el porc que cridava com un boig. Jo nomes feia que dir'ls-hi que si el porc no volia, un cop a l'autobus que passaria? Estaria boig, cridant i corrents! En fi, el porc va acabar al maleter i els seus crits com a fil musical.

Del fastigueig del bus vaig deixar-me per fotografiar una posta i una sortida del sol al Terai impressionant. La posta va ser eterna i preciosa, semblava que mai s'acabava. I el mati seguent impressionant. Crec que mai he vist el sol tan gran com aquell dia. Era una bola taronja fort enorme, molt grossa! Realment semblava que ens cremariem en qualsevol moment (tot i que fes fred).

Es mes que conegut el tema de les imitacions aqui al Nepal. Necessitava unes bambes noves i vaig buscar unes barates, nomes per caminar per aqui i poc mes, no per trekking. Porto unes Asics pero a l'etiqueta posava Adidas! No van tenir ni el detall de posar-li l'etiqueta de la marca que li corresponia. Pero per 16 euros vaig calcat amb unes bambes impressionants! 

I Katmandu... Katmandu es immortalitzable, s'ha de viure! Quan em llevo estem per sota dels 10 graus. Fot una rasquilla! I a mesura que toca el sol passem dels 20 i els 25. Caloreta! I tot aixo en una ciutat plena d'animals pel carrer (vaques, porcs,  gallines, micos, aguiles, cuques, aranyes, corbs, coloms...) no es que sigui una selva, pero Deu ni do! Depen de la zona hi ha per parar-ne un carro; en una ciutat plena de muntanyes de brossa, amb escenes curioses (d'agradables i desagradables) com venedors de te amb minibombones de gas, nens esnifant cola, transit de bogeria fins al punt de colapsar carrers, o d'aixecar tanta pols i generar tant de fum que piquen els ulls! sobretot als carrers sense esfaltar, hi ha policies de militars amb unes armes mes grans que jo, bamboo pel carrer, estancs, temples, encens pel carrer, rikshaw, minibusos amb un tio cridant on va... Es tot un mon divertit i que m'encanta! Despres estan els negocis, els meus preferits son les botigues de muntanya per somniar com vestir-te semblant un alpinista, les parades de samosa, els senyors que porten una bici i un cistell gegant amb fruites i les fleques de barri (no les de Thamel) que tenen un pastissos de xocolata per 30RP o 40RP (uns 40cntms) bonissims! I tot regatejable en nepali!Oh, i m'oblidava d'una senyora que porta un carret i prepara una mena de "burritos" amb truita i vegetals que m'apassionen! (50RP)

No tot es maco al Nepal. Jo com a viatger ho veig amb distancia pero a part del que he esmentat com la contaminacio, els nens de la cola i la bruticia, es una ciutat amb molta competitivitat. Els nepalis s'aixafen entre ells per arrencar-te unes rupies. Si un t'ofereix 200, l'altre 180... i son amics, pero les rupies van buscades. Hi ha un probema molt generalitzat d'alcoholisme masculi que m'ha costat de veure tot i que el Toni m'ho avisava. I alcoholisme masculi implica violencia, violacions (o similar), prostitucio... A la nit a partir de les 23h no queda gairebe ningu pel carrer i les patrulles van a munt i avall amb les porres i les armes. A Thamel no hi ha gaire problema gairebe mai, pero les sirenes s'escoltes de tant en tant. Per la festa de fa dos dies van prohibir els focs d'artifici i ahir va haver vaga d'estudiants... En alguns dies us posare al dia de la -penosa- situacio politica i repressiva del pais.

Tot i que rellegint el text em sembla caotic, coix i desendressat, crec que es una radiografia d'una part de la realitat del pais (una part petita!). I si es un text caotic, coix i desendressat deu ser perque l'ordre i la no es precisament el punt fort del pais!