De Pokhara a la carretera!

Ahir vaig estar tot el dia a munt i avall amb la bici. Uns 50km de pujades i baixades. Vaig visitar els llacs de Begnas i Rupa, un dels camps ed refugiats tibetans, vaig visitar l'estupa de la Pau Mundial, vaig estar per la Pokhara antiga, vaig visitar la cova dels (centenars) ratpenats i vaig tornar on dormo. Aixo si, amb l'excusa de que li estava fotent canya em vaig atipar moltissim: que si un super esmorzar, que si platan, que si veg momo, que si veg chowmein, que si veg rice. que si poma i a la nit... xoco, xoco i xoco. Pero un dia es un dia. 

Avui estic fet caldillo. Em fa mal el cul i els genolls. A mes el nas se'm cau a trossos com peces d'un trencaclosques de les inclemencies del temps als trekkings. Pero avui tenia la bici, aixi que l'he feta servir tambe. He descobert una zona  molt mes maca i agradable de Pokhara, just a l'altra banda de Lakeside. Cap al nord Lakeside cada cop es mes hippi: restaurants vegetarians, fleques ecologiques, terapies naturals, meditacio, gent colocada, bars de fusta a la vora del llac, etc... He continuat per la "carretera" i he trobat un poble que es diu Happy Village, en una zona d'aiguamolls on la gent va en barca a pescar, treballa el camp i tot es molt tranquil i barat. Genial! 

Despres d'esmorzar en aquest espai robat del paradis he enfilat cap a Tashi Palkhel, a uns 10 km de Pokhara. Es un camp de refugiats tibetans. El poble (la gent) es molt mes oberta que en el camp d'ahir. He visitat erl  el temple, la zona de vivndes, la zona d'artesania, etc. He parlat amb algunes persones grans de la seva fugid del tibet fa 40 anys. Impressionant! A l'hora de dinar he anat al baretu del poble i hi havia uns joves. He estat de sort -m'han dit- entre ells estava en Karma Tsewang, un cantant de pop que es tota una sensacio entre les societats tibetanes (de totes bandes de les fronteres). M'han explicat una mica l'actualitat al Tibet: manifestacions que acaben a trets, gent que es crema com a proptesta (64 o 69 aquest dies), despoblacio tibetana i repoblacio xinesa i histories personals de familiars o amics. La veritat es que hi ha una maquinaria xinesa engegada que es digne de pelicula aqui dalt. 

Despres per decidir que fer dema he tornat cap al llac i he fet un te en una cabana de bambu amb vistes a la posta de sol que tenyia el llac de groc i el cel de taronja. I pensant pensant, parlant amb uns francesos i amb la familia e nepalis que portava el local.... M'he llogat una moto (una de petita) i fare una excursioneta de dos dies en moto al mes pur estil "Diario de una motocicleta". Un motillo, uns 250km per davant i carreteres entre deserts i ports de muntanya!

A veure que us explico d'aqui un parell de dies!

Namaste!