Mero sati! (amic meu!)

Nepal es les muntanyes i la seva gent. Res mes i tot aixo. Molt. Gens menyspreable, totalment admirable. Al Circuit de la volta als Annapurnes i el Camp Base l'Annapurna vaig gaudir una mica de la seva gent i molt de les seves muntanyes. Despres del retorn de l'intent al Camp Base del Makalu la gent del Nepal m'ha fet treure la cua d'entre les cames i apujar el cap, m'ha dibuixat un somriure de nou i m'ha retornat la passio per estar aqui. A Nepal tinc molt coneguts i conegudes, pero avui us presento els meus amics d'aqui.

Del Lama Sir ja us he parlat, vaig fer-ho fa temps, quan us explicava els meus dies a Goli Gompa. Vaig estar cuidat com un rei, ja ho sabeu. De tant en tant ens truquem a veure com ens va la vida. Em va donar molts espais per pensar en mi, alguns escrits per reflexionar sobre la vida i un entorn immillorable al Solo-Kumbu.

En Jay encara en truca cada dia a veure com estic. Crec que us vaig parlar d'ell fa poc. Es un militar de l'exercit nepali, de la ONU, em va cuidar moltissim mentre cagava aigua i em retorcava de dolor. Avui deiem de quedar a mig cami i fer alguna excursio junts. Mai se sap com poden anar les coses!

En Basu (assegut a terra) viu a Baktapur  i te un estudi d'edicio de video a Thamel. El vaig coneixer al bus, vam compartir 20 hores! Quan vem arribar a Katmandu va convidar-me a casa de la seva germana (la noia de vermell) a dinar un exquisit dal bhat. Ens hem anat enviant sms i dema hem quedat per sopar plegats.

L'Anuwar (si s'escriu aixi) es venedor de collarets per Thamel. Va intentar vendre'm collarets i li vaig dir que no en nepali. Li va fer gracia que li seguis donant conversa en nepali i em va convidar a dinar a casa seva. Ahir me'l vaig trobar pel carrer i em va fer pujar a ca seu a dinar de nou. Com veieu casa seva es modesta. En un mes va a la India a veure la seva familia. Qui sap, poder baixem junts i tot!

Aquesta de la foto es la familia d'en Sippy. En Sippy (el de vermell de 'esquerra de tot) es un somniador. Viu en una familia de militars, tant el seu pare (home del fons) com el seu germa (noi d'esquenes) ho son. Ell vol ser home de negocis i veu projectes i negocis per tot arreu. Sap una mica de castella i ens vam trobar a Thamel. Intentava vendre'm el que fos per endur-se comissio de la compra per jo no feia mes que riure i vam acabar fent un te (sense comprar res). Em va convidar a dormir a casa seu i be, vaig anar a sopar. Vam estar jugant a un joc semblant al billar pero que es juga amb els dits i amb fitxes i vaig sopar amb aquesta encantadora i nombrosa familia. Son genials i molt divertits, els tornare a visitar!

Aquesta gent son (per ordre d'esquerra a dreta) el Dani, el Santi, (jo) i la Veronica (diria que es diu Veronica). El Dani es un garriguenc casat amb una dona tibetana, ell viu a Boudhanat i ella al Tibet. Es com el consulat catala, gairebe tots els catalans de Katmandu estan en contacte amb ell. Te una empresa de trekking, te un somriure constant (tot i que a la foto no s'aprecii) i un cor enorme. Sempre esta de bon humor i disposat a ajudar, a fer un te o un dinaret. Es un crack de la meditacio i de la cultura tibetana. De fet, a la universitat del Tibet es on va coneixer la Veronica, que esta fent un doctorat o master sobre la alquimia i la medicina tibetana. El Santi, ha intentat engegar un (necessari!) projecte amb les aigues a Katmandu, pero no hi ha hagut sort ni interes per part del govern ni de cap entitat.

El Toni es l'home que hi ha al primer planol. El trobo un home apassionant. Amb els anys que carrega a l'esquena ha acumulat experiencies viatjant per tot el mon, coneixent gent, cultura, formes de ser, de pensar... Viu al Nepal des de fa 12 anys i esta casat amb una dona nepali (encantadora!). Durant aquests anys ha engegat molts projectes socials i ara gestiona un orfanat, el Kumari House, de la fundacio The Direct Help. Alla no nomes hi viuen les nenes mes necessitades del barri si no que shi fan activitats culturals com l'escola de dones, menjadors social, intervencions socials diverses, etc. Una de les coses mes interessants es visitar la casa d'acollida i parlar amb Toni. Si de cada experiencia s'apren alguna, de parlar amb en Toni s'apren el doble! 

A part d'aquests "coneguts especials" dels que podriem considerar que s'intueix una petita o qui sap, una gran amistat, Nepal -i en especial Katmandu- m'ha presentat a desenes de persones encantadores. Des de gent que he conegut on dormo com la Tim, el Jon, La Jeanne, etc. amb qui he compartit dies o estones i encara continuo parlant-me via virtual, com la gent que pel carrer ha volgut compartir un tros de cami amb mi un apat, un te, una mandarina o unes galetes. Com veieu, tot i viatjar sense acompanyant, poques vegades em sento sol. Sempre hi ha qui em cuida, qui em fa companyia o a qui m'ofereix un cau i un plat a taula.

Presentacions fetes! 

Namaste!