Ahir vaig fer uns 130km amb la tartana que em vaig llogar. Vaig comensar el dia ben d'horeta pujant a Sagarkot a veure sortir el sol. L'himalaia es tenyeix de rosats i taronges. Esta molt be, pero res iguala a estar al mateix Himalaia, encara tinc una dolsa resaca de l'Annapurna.
Despres vaig pillar carretera (carretera asiatica! cal dir-ho). A mesura que m'allunyava de Pokhara amb la moto, m'anava encerclant una boira pixanera cada cop mes densa. Vaig acabar xop i congelat despres d'unes hores per una carretera que canviava d'escenari: pobles amb mes o menys brossa i mes o menys encant, despres camps i camps grocs al voltant de rius i aiguamolls i finalment els humits boscos selvatics.
Primer vaig anar a Gorkha, una ciutat que puja escales empedrada entre temples i casetes integrades a la selva. A dalt de tot hi ha una fortificacio de temples. Es un centre de peregrinage hindu molt important i ahir estava ple de gent que anava a sacrificar un xai o un pollastre a dalt de tot. Ho fan cada mitja lluna del calendari lunar... ahir! Quines fumeres mes pudents!
Despres vaig fugir a Bandipur. Es maquissim. No te res en special pero es especial. Petits temples i cases, tot tipis gurung (o newar? ara no recordo), empedrat... i la gent molt amable i simpatica! Vaig seure a parlar amb gent pel carrer, vaig demostrar a tres salvatges (criatures) que jo ho podia ser mes i vaig sopar a la cuina amb una dona encantadora un delicios Dal Bat mentre m'explicava el mosaic de etnies i castes al Nepal i India.
Avui m'he llevat i les noies del lloc on dormia m'han preparat un esmorzar nepali baratissim i bonissim! Despres he anat a veure la gent amb la qu vaig sopar ahir (avui h era l'home tambe) i he fet un batut amb ells i he desfet cami cap a Pokhara. Tant d'anada com de tornada he anat portant gent de paquet: alumnes i amables gents del Nepal. Tot nois. Ho he proposat a dues noies i m'han mirat com un violador, aixi que no ho he fet gaire mes per evitar malentesos i maldecaps.
He llogat una habitacio una mica lluny de tot, ben barata i maquisim el lloc. Al vespre m'hi retirare a escriure vora el llac, pero lluny d'aqui... Dema cap a Katmandu, a veure que se'm presenta. Camp Base del Makalu? Pot ser!
I vosaltres, gent de be, com esteu? Com us van les coses a la vida? Ja cuideu de cada branca del vostre arbre? (els amics i amigues, la familia, la societat, a vosaltres mateixos i mateixes...) Jo intento aprendre cada dia coses noves i empapar-me de tot allo que pugui. Prendre'm les coses dolentes com a reptes a superar i no com a fustracions. Semblen coses poc important pero no us imagineu com canvia a unmateix la manera d'encarar les coses. Canvia l'humor!
Cuideu-vos!
Namaste!
P.D.: en breu aniran algunes imatges!
ole, JuanMa! m'he emocioant amb el relat d'avui, sobretot amb el que dius de cuidar el nostre arbre i de pendren's les coses dolentes com a reptes i no com a fustracions!
ResponEliminapetons!
Laurra
Me'n alegro! Com us va tooot? Com esteu? Quan veniu a l'Asia vosaltres? Tothom parla be del Vietnam! :)
EliminaDoncs marxem el dia 27 i ens hi estem fins el dia 14! amb moltes ganes!!
EliminaJuanma hijo, creo algunas de las personas que seguimos tus escritos vamos aprendiendo un poquito cada día, ya que nos hace reflexionar y eso creo que con las prisas de esta sociedad se nos olvida, te echo mucho de menos pero me alegro que estés allí, continua descubriendo y sobre todo continua transmitiendo.
ResponEliminaTe queremos.
Papaaaa, mamaaaa!
EliminaYo aprendo y comparto, nada mas faltaria! Ojala pudiera compartir mas, y mas de cerca!
UN besooote!
M'alegro moltíssim que els teus somnis es vagin fent realitat!Molts petons! Nancy
ResponEliminaDoncs si, em sento molt afortunat. Espero que en mesura de lo possible, la rutina (alla on haure de tornar algun dia) tambe us sigui feliss!
Elimina