!Ara que no
tinc molts amics (tot i que vaig coneixent genteta, per estones) i que tinc internet gratis on dormo em conecto mes
sovint del que crec que em connectare la resta de dies. Acabo d'arribar
de menjar unes galetes amb una canalla d'aqui, que m'han ensenyat un
temple budista, les coses que s'han de fer i com s'han de fer quan hi ets a dins. Despres hem anat a veure petits temples hindus que ja estan de festa. Aqui hi ha una festivitat important ara: l'Indra Jatra, es preparen per l'aparicio anual de la Kumari, l'unica deesa vivent (una nena que encara no li ha vingut la regla) i he vist com ballaven
disfressats, repartien beure gratis... i pels carrers feien muntanyes de
vegetals amb un peix a sobre, molta gent passejava amb encens pels
carrers, posaven espelmes a terra de molts carrers, els joves (nois)
feien ballar un pal molt alt pintat de vermell i decorat amb banderoles
per demostrar destresa (i es picaven a veure qui ho feia millor!) i la
canalla construia unes piramides amb discos metalics amb una flama al
cor (de la piramide). I hi havia ball de bastons a la placa principal,
la Durbar Square! (La Merce Paepad ja m'ho va ensneyar en un video!)
Avui tambe he fet una descoberta: perque els micos es reuneixen a la nostra teulada de tant
en tant. A veure si ho puc explicar clar... L'aigua de la nostra dutxa cau des d'un diposit per una aixeta a un sistema de filtratge. Aquest sistema de filtratge son tres planxes metal.liques amb forats als quatre vents a mode de colador. Aixo fa tres petites cascades a cada una amb l'aigua mes neta (o amb menys merda). Els micos prefereixen beure l'aigua del tercer filtre a la dels bassals de Katmandu. Aleshores ens dutxem amb aigua i una mica de babes de mico, que fan de xampu. Aixi estalviem aqui! La questio es dutxar-se amb la boca ben tancada!
A veure si abans de marxar cap a les muntanyes penjo alguna de les poques fotos que faig.
Fins a la propera!
Namaste
!
!
He tingut un dejavú! :)
ResponEliminaVolem veure fotos!
NdV
Ei, jo també vull veure fotos dels micos. I en Marc i la Berta també.
ResponEliminaNos lo pasamos muy bien con tus pequeños relatos, parece que estemos un poco allí, sigue explicando mientras puedas. Todos queremos ver fotos. Besos
ResponEliminaJuan (el pare)
Anim campió, et desitgem el millor i que tinguis molt èxit en la teva aventura, no et desitgem sort perquè això és per als mediocres i tu no ho ets. . .
ResponEliminaViu i gaudeix de tots i cada un dels moments.
Petons i abraçades.
Pepi, Juanjo, Mercè i Anna
Ahhhhhh també volem veure fotos
Des d'un entorn totalment diferent i menys òptim per la reflexió del que ens agradaria, t'enviem una abraçada molt forta. Esperem que gaudeixis molt de les experiències que aquest viatge et depara i desitgem que, en la mesura del possible, les poguem anar seguint de prop.
ResponEliminaCuida't molt!
Irene i Oriol
P.D. Irene: Des de la primera línea que he intuït que el llibre t'està fent molta companyia! ;)
P.D. Uri: He respost a l'enquesta que tornaràs abans de 4 mesos, més que res perquè al ritme que anem abans d'acabar l'any serem independents i... ja saps, em deuràs un sopar. Bromes a part, no és tan important la durada del viatge com la qualitat de l'experiència, així que no mesuris la teva estada en temps. Torna quan et vingui de gust, ni abans ni després. I mentrestant, viu!