El viatge pren sentit a mesura que camino.

Avui he vist uns ratpenats de la parra. Son "red bats" m'ha dit un professor nepali (que he conegut), per si els voleu buscar. Tenen el tamany d'un gos mitjanet tirant a peti i dormien cap per avall en uns arbres. He vist volar un i mareta, el ,ateix batman a Katmandu! Amb el professor hem estat parlant de l apolitica del pais. Poder us en parlo un altre dia. A part d'aquest impressionants animalons, he vist mes miseria i tristesa que mai: avui he vist -una miqueta- la zona de barraques de cartro i teles. On viuen els intocables segons la peli -Hollybutera de Kathmandu, el espejo del cielo- i mentre caminava per la ciutat tambe he vist grupets de nens esnifant cola. Una de les cares amargues d'aquest pou de basura entre els que afloren temples i la gent ens movem com podem. He estat intentat fer algunes gestions pero vaig massa d'hora diuen, aixi que caldra tornar a dedicar un mati de gestions en aquest bullici de ciutat. 

El que vull compartir avui al bloc es part del meu escrit del diari d'ahir.

"He estat a l'habitacio amb en Michael, en Patrick i la... l'holandesa (no se com es diu). Parlavem del viatge de cadascu, hem saltat sense motiu aparent al sentit dels diners, els modus vivendi, les oportunitats, les possibilitats i la inercia ens ha tornat al viatge: als motius i al sentit. Jo, la veritat, he anat construint els perques del meu viatge a mesura que participava en la conversa amb el meu decadent angles (decadent per ser generos). Els hi parlava del condicionament que patim a la vida des del control social. I de la construccio adquirida culturalment de la percepcio del passat, el present i el futur. Vivim en el present pensant en els records: els lletjos ens infundeixen tristesa i el boncs, a partir del desig de reviure'ls, melancolia, tristesa al cap i a la fi.I tambe ocupem el present pensant en els plans de futur. Construim el futur pensant en les consequencies i aixo no ens permet exprimir el present al maxim. Tot i l'angles decadent i la filosofia barata han cabat dient que "it's interesting".

I just abans d'anar a dormir topo amb aquest text: (tradueixo del castella)

"Per a l'ego, el moment present gairebe no existeix. Nomes considera el passat i el futur. (...) [La ment] esta treballant per mantenir el passat viu, perque que seria sense el passat? I es projecta constant cap el futur per assegurar-se la supervivencia i buscar ella una sensacio d'alliberament i satisfaccio. Com si digues:<algun dia, quan hagi conseguit aixo, estare be.>" 

El text es del llibre Practicando el poder del ahora d'Eckart Tolle. Amb aquesta reflexio no vull dir que ens neguem el passat ni que no perseguim somnis o objectius. El que vull dir es que gaudim i intentenm ser felic en el cami de perseguir els nostres somnis i objectius, que el futur no ens cegui el present. I que la motxilla de l'experiencia ni ens pessi en exces per a deixar-nos viure l'Ara amb ganes.

En les propies societats es molt dificil trobar aixo (o per a mi ho es), perque tot ens recorda a coses i no filtrem l'experiencia dels records en exces i perque el futur te massa pes i condicionament en el nostre moment contemporani. Ni que tinguem una tarda lliure, sempre pensem en que dilluns hem de tornar a la rutina o en el treball que hem d'entregar a la uni perque ens hem de treure una carrera per cobrar mes. Aixo pensem enlloc de gaudir de la carrera, els treball i coneixements, o de l'estona lliure. Vivim immerses en estimuls per recordar el passat i obsessionades en els objectius i les consequencies, enlloc de deixar-ho en segon planol i gaudir del moment, del que s'esta fent i per aconseguir un obujectiu i un somni.

Si durant el viatge soc capac d'experimentar minimament aixo, recordare que puc fer-ho i el que sento. I poder, una miqueta, faig el que sento en cada moment sense desprendre'm de l'experiencia i de les consequencies, pero donant als moments i als desitjos el pes que els hi toca.

I als camarades histerics que es tranquilitzin, que ens quedaran actualitzacions per parlar de la miseria.

I per parlar de que veig o que faig en aquest viatge.

Namaste!