“M’enlairo
com un pardal
deixant
el vèrtic reposar a terra
i
quan menys era el meu pes
jo
més pujava, més m’enfilava.
Se
m’ha empetitit el jo
i
el tot creixia entre els meus braços.
Se
m’ha empetitit mon ànsia
de
bracet amb ma ignorància ”
El que més li agradava al Petit
Príncep era mirar la posta de sol al costat de la seva rosa i el seu be sense
capsa ni morrió, ara ja domesticat. Seure a descansar después de netejar els
volcans -tant els actius com els inactius, mai se sap- era un dels plaers de la
seva vida. Tenien converses molt interessants. De vegades el Petit Príncep els
hi explicava coses del seu viatge, dels personatges que havia conegut de i com
es sentia havent tornat amb l'ajuda de la serp. També omplien les postes amb discussions
sobre els estels, debats sobre el sentit de les punxes de la rosa, sobre la
vida o sobre el sentit de les vides i el rumb de les coses. Fins i tot sobre el
paper del control social en el seu petit planeta, on vivien ell i la seva rosa
amb l'amenaça constant de que un baobab els hi esmicolés el petit planeta.
Però feia setmanes que les postes
de sol eren un monóleg de la rosa davant un Petit Príncep absent. La ment s’enlairava
lluny, amb els pensaments en la boa que s'havia menjat un elefant, en el pilot,
la guineu, el fanaler... Un cos present que servia de coixí per un be
eternament petit i una presencia que feia server de distracció per una rosa
egocèntrica i capritxosa però a la qual s'estimava molt.
Avui era el dia. Va aparèixer a
la posta de sol amb la seva capa posada. La rosa eriçà les quatre espines
empipada quan el Petit Príncep li digué que tornava a marxar. Qui la protegiria
de l'amenaça dels baobabs? I dels tigres? I si el be passava gana i decidia
cruspir-se-la?
-Tornaré abans no hagi brotat cap
baobab, he revisat pam a pam el planeta. I si prefereixes et poso la campana de
vidre, però jo confio en tu i que puguis protegir-te sola. Tens quatre espines
ferotges i ets una rosa valenta.
Tot i que els compliments afalagaren
la rosa, quan el Petit Príncep alçà el vol després de moltes explicacions, la
rosa dibuixava unes
fulles emprenyades. Però
en quant es
perdé de vista entre els rajos d’aquella posta s'arrepentí
de ser tan egoísta, de voler-lo per ella i per als seus capricis, i li desitjà
sort. Es girà cap el be, que s'ho mirava tot amb cara extranya, i li etzivà “Tu,
tanoca. Ara et toca pasturar ben a fons que cap baobab ens destrossi aquest
fragment d'univers.” El be continuava
sense entendre gaire que passava, però va continuar fent la seva rutina. Pasturar.
Com que tinc la sort de ser la primera, em permetré el luxe de copiar-te la lletra d'una cançó molt coneguda...però la lletra no té desperdici...
ResponEliminaEspero i et desitjo tot el millor...cuida't molt, i sigues immensament feliç...tot el que et mereixes...
Fins molt aviat!
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Bon viatge!!!
Un immmens petó
Per cert....crec que al desplegable de les votacions falta una opció...
ResponEliminaJo afegiria allò de: m'anirà perfecte....
Petonets....
Molta sort Juanma!
ResponEliminaQue trobis el què o a qui busques.
Un petonàs!!!
Pilar, Josep i Lluís
"Què és la rosa?
ResponEliminaLa rosa de les quatre espines que surt al llibre del Petit Príncep simbolitza tot allò que ens agrada de casa nostra, de la nostra terra.
Són totes aquelles coses que només prenen sentit aquí i de les que costa desprendre'ns, doncs desarrelar una rosa és matar-la. Però tot i el possible enyor que pot causar, anteposo el viatge a qualsevol rosa. I al meu planeta hi ha unes quantes de roses que deixo amb certa contradicció però que reemprendré en tornar. Tot són projectes: una lluita social molt verda al poble, alguns reptes personals que s'esdevenen de noves perspectives i uns estudis a mitges que semblen eterns però que tenen final (i fins i tot, poder alguna utilitat).
Marxo feliç amb mi i amb el meu entorn o això he intentat, doncs no marxo per fugir de res sinó per veure món i aprendre. És tot el que busco, veure món i aprendre."
Doncs aquí seguirem com el be...fent la nostra, amb la nostra rutina, però trobant una mica a faltar el Petit Príncep (només una mica, eh? hehehe).
ResponEliminaMolta sort (tot i q quan les coses es fan amb ganes no es necessita!).
Molts petonets!!!
Lauri
Juanma, tantes coses a dir-te, però anirem al gra:
ResponElimina...que gaudeixis, que visquis experiències inoblidables, que aprenguis, que riguis molt,...què siguis FELIÇ i que estiguis alerta amb tots els teus sentits i el teu COR per no deixar res escapar ja que com diu El petit (GRAN) príncep: “allò essencial és invisible als nostres ulls”.
...i que volem saber de tu...així que ens mantens informats i informades!
Una abraçada,
Júlia, David i Vanessa
Hola campeón, te acabas de ir y ya tenemos ganas de saber de ti.
ResponEliminaSolo decirte que disfrutes y ojalá que en este viaje se cumplan todos tus objetivos. Que la gente y la naturaleza te aporte la fuerza y la energía suficiente para seguir adelante y que tú le sepas dar lo mejor de ti. Que aprendas a escucharte es la única manera de “despertar” porque solo lo que surge de dentro es tuyo y eso es lo que te hará realmente libre. Cuando dijiste que te marchabas sentí tristeza, pero cuando comentaste que aparte de querer conocer otra cultura y visitar lugares maravillosos creías que estas gentes podrían aportarte mucho, tus palabras no se me olvidan “no quiero que la rabia que siento dentro de mí se convierta en odio” ahí vi que has empezado a “despertar” y me alegre mucho que decidieras emprender este viaje. Lo dicho que disfrutes al máximo y siempre mirando hacia adelante.
Que nos hagas participes de tus aventuras y ten mucho cuidado, te necesitamos aquí.
P.D.
No hagas de cabra montesa
No te metas donde no debes
No comas cosas raras
No bebas ni fumes (solo agua)
Lávate
Córtate el pelo normal
Cámbiate de ropa
Ni tatuajes ni piercings
Bueno todas esas cosas que te digo siempre
Te queremos
La teva mare
me alegro que estes bien se feliz i valora todo lo que tienes aqui todo el mundo no tiene la suerte de tener una familia como tu luchan por ti i siempre estas en su corazon en lo bueno y lo malo i sobre todo no vengas en bolas un besazo olga toni eric adriana
ResponElimina