Arrencant l'any

_Namaste!

Les siluetes de l'Anita, en Robert i en Marxal
deixant-se deleitar pels primers (o darrers)
 raigs de sol de l'any tenyiny l'Himalaya.

Tenia escrit un text maco, amb accents i ces trencades i tot, amb alguns versos profunds, o si mes no flipats pero no ha pogut ser. La incompatibilitat de formats entre l’ordinador del Marcal (a qui a partir d’ara, per manca de ce trencada, dire Marxal) i els ordinadors del ciber fan quer hagi de reescriure (a cegues) un text irrescribible. Pero aixo no us importa suposo.

Fa uns dies ja de la primera albada de l’any, quan erem quatre. Ara som tres i mentre Katmandu es buida de turistes, nosaltres ens omplim les vides de lectures, experiencies, somnis... Vivim en una habitacio de dos per pagar menys i els matins vaig amb en Robert a Pashupati, a uns dels temples de Shiva on les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta tenen un centre per a moribunds i persones en situacio d’extrema pobresa. Alla fem una insuficient feina assistencial netejant, donant de menjar i arrencant somriures de persones discapacitades, de persones grans i de qualsevol persona que hagi quedat arracaonada per la societat i que alla troba companyia, sostre i menjar. Tenim clarissim que no es la solucio a cap problema, pero sabem que mentre ideem i construim els nostres projectes pel canvi social, hi ha gent que necessita aquest assistencialisme malcosit, no ens serveix l’excusa de la manca de contingut social per a noi participar-hi, doncs la no accio ni alimenta ni dona sostre als centenars (dos o tres) de persones que sobre[mal]viuen gracies a aquell espai.

Les tardes les ocupem amb visites, un degoteig imprevisible d’extranya vida social, rentem roba roba a ma amb aigua bruta, ens atipem presos del Samsara, regategem compres, i compartim mil plans i idees, algunes mirades complices, mes converses i menys escrits, i una infinitat de riures i de lectures. Les lectures! Hem deixat de construir amb maons perque hem comencat a construir amb llibres, doncs hem deixat de construir material per construir els nostres somnis. Ens hem adonat que podem esquerdar i fins i tot tirar a terra els murs dels nostres limits i construir els suports dels graffitis que posen color als nostres somnis.

En Robert i en Marxal son dues persones impressionants, grans i bones. Ja ho sap qui els coneix. Ja us en parlare d’ells, i dels meus somnis, i dels propers esdeveniments. Ja us parlare.

I vosaltres, que expliqueu? Com enfilen els anims per la pujada del gener? Com viviu la ressaca nadalenca? I com es dibuixa l’horitzo del 2013?

Us deixo algunes imatges del voluntariat dels matins. Hi ha persones d'arreu i de tot tipus, de curioses i de corrents, homes i dones, persones de creences, aferrades i de dubtoses, cristianes, budistes i persones sense creences. Es un espai on res importa si estas disposat o disposada a donar un cop de ma pel motiu que sigui: religios, aburriment, servei, neteja de consciencia, pel  Karma o interes professional. Que mes dona si col.labores!

El Baba afeitant un dels avis.

Planifica

El menjador social.

El pati on esperen els apats al sol.

Un dels voluntaris conversant amb una avia.