Namaste!
Les siluetes de l'Anita, en Robert i en Marxal deixant-se deleitar pels primers (o darrers) raigs de sol de l'any tenyiny l'Himalaya. |
Tenia escrit un text maco, amb accents i ces
trencades i tot, amb alguns versos profunds, o si mes no flipats pero no ha
pogut ser. La incompatibilitat de formats entre l’ordinador del Marcal (a qui a
partir d’ara, per manca de ce trencada, dire Marxal) i els ordinadors del ciber
fan quer hagi de reescriure (a cegues) un text irrescribible. Pero aixo no us
importa suposo.
Fa uns dies ja de la primera albada de l’any, quan erem
quatre. Ara som tres i mentre Katmandu es buida de turistes, nosaltres ens
omplim les vides de lectures, experiencies, somnis... Vivim en una habitacio de
dos per pagar menys i els matins vaig amb en Robert a Pashupati, a uns dels
temples de Shiva on les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta tenen un centre
per a moribunds i persones en situacio d’extrema pobresa. Alla fem una
insuficient feina assistencial netejant, donant de menjar i arrencant somriures
de persones discapacitades, de persones grans i de qualsevol persona que hagi
quedat arracaonada per la societat i que alla troba companyia, sostre i menjar.
Tenim clarissim que no es la solucio a cap problema, pero sabem que mentre
ideem i construim els nostres projectes pel canvi social, hi ha gent que
necessita aquest assistencialisme malcosit, no ens serveix l’excusa de la manca
de contingut social per a noi participar-hi, doncs la no accio ni alimenta ni
dona sostre als centenars (dos o tres) de persones que sobre[mal]viuen gracies
a aquell espai.
Les tardes les ocupem amb visites, un degoteig
imprevisible d’extranya vida social, rentem roba roba a ma amb aigua bruta, ens
atipem presos del Samsara, regategem compres, i compartim mil plans i idees,
algunes mirades complices, mes converses i menys escrits, i una infinitat de riures
i de lectures. Les lectures! Hem deixat de construir amb maons perque hem
comencat a construir amb llibres, doncs hem deixat de construir material per
construir els nostres somnis. Ens hem adonat que podem esquerdar i fins i tot
tirar a terra els murs dels nostres limits i construir els suports dels
graffitis que posen color als nostres somnis.
En Robert i en Marxal
son dues persones impressionants, grans i bones. Ja ho sap qui els coneix. Ja
us en parlare d’ells, i dels meus somnis, i dels propers esdeveniments. Ja us
parlare.
I vosaltres, que expliqueu? Com enfilen els anims per la
pujada del gener? Com viviu la ressaca nadalenca? I com es dibuixa l’horitzo
del 2013?
Us deixo algunes imatges del voluntariat dels matins. Hi ha persones d'arreu i de tot tipus, de curioses i de corrents, homes i dones, persones de creences, aferrades i de dubtoses, cristianes, budistes i persones sense creences. Es un espai on res importa si estas disposat o disposada a donar un cop de ma pel motiu que sigui: religios, aburriment, servei, neteja de consciencia, pel Karma o interes professional. Que mes dona si col.labores!
El Baba afeitant un dels avis. |
El menjador social. |
El pati on esperen els apats al sol. |
Un dels voluntaris conversant amb una avia. |
Bon dia Juanma
ResponEliminaM'he quedat una mica en stanby llegint el que expliques i el que estàs fent, segur que aquesta gent deu estar mil vegades millor, gràcies a gent com tu i els teus companys que els ajudeu amb tot el que teniu al vostre abast
Després de llegir el text, explicar-te les coses que hem fet per aquí, sembla innecessari i prescindible....aquí estem de conya, en el seté cel...
Espero que segueixis gaudint de tot i de tothom, perquè tot i el que ens expliques és molt dur, et llegeixo molt content, i això és el més important, que tu estiguis bé...
Mol bon any nou...
Teresa
Un petó
Doncs en realitat no es gaire dur el voluntariat que explico. O potser es que m'he acabat acostumant a conviure entre miseria. No se, pero de veres que surto mes content que trasvalsat. Gracies per comentar sempre i em sap greu les demores de les respostes, que poder fa que no t'adonis que et responc. T'adones?
EliminaFins aviat!
ieeeeeeeeee!
ResponEliminaq tal juanma? ja veig q de luxe i amb el robert!!
un petonàs des d Vlc!
cuideu-vos i torneu algun dia!
Ei! Doncs si, no em puc queixar gens i el Robert es enorme (com la resta de gent que estic compartint els dies) i agraeixo el petonas des de Vic, doncs tindra un flaire terra que de tant en tant es troba a faltar pero... Qui ets?
EliminaBones Juanma,
ResponEliminacuriós és el destí, només et conec d'una assignatura de la UOC (que crec que els dos hem abandonat aquesta formació, per trobar la formació de la vida), i et segueixo com el de més aprop. Espero que si algun dia tornés per terres catalanes, poder compartir aquesta experiència en persona. Com bé dius, són moltes coses que hem de canviar si volem viure en una societat justa i igualitària.
Et respondré aquest escrit. Els meus desitjos pel 2013 i més enllà és canviar la forma de viure que he après, m'ha dut o he seguit (una barreja de tot). Per aconseguir-ho serà un camí llarg, ple d'incògnites, amb molts dilèmes, alguna que altra dificultat. Però tot això fa que una vida sigui interessant i emocionant. He començat aquest camí, i a finals de desembre començo l'escola de pastors. Espero aprendre l'ofici per engegar una nova vida. Espero tenir temps algun dia per actualitzar el blog.
Salutacions i gaudeix de cada dia!!