Segur que em deixo molts detalls, segur que el disseny podria ser mes encertat, igual que els videos, les imatges i el que he escrit, pero he intentat deixar pales els darrers dies d'emocio, felicitat, bellesa i companyia el millor que he pogut.
El dia 14 aterravema Syaprhubesi en una nova fugida a les muntanyes. Aquesta vegada erem sis: la Xenia, l'Adela, el Robert, la Mariona, en Marxal i jo. A mi el temps m'apretava l'agenda, doncs el 21 arribava (arriba!) la Neus aixi que tornaria abans. Jo ja havia fet Langtang i Gosaikund i m'havien parlat d'un vistes del Tibet des de la Tamang Heritage (el trekking de l'Herencia Tamang) aixi que la proposta era fer juntes aquest tram i que despres la resta continues sense mi per l'apassionant i precios trekking del Langtang.
L'expedicio amb el Tibet de fons. |
El dia 15 una bona pujada de bon mati va posar a proba les nostres cames adormides i els nostres pulmons castigats pels fums de Katmandhu. Les forces no van aguantar a tothom lo suficient per a seguir la planificacio, aixi que vam aturar-nos abans d'hora i vam gaudir de Chilime, el seu riu i la seva gent. Tot plegat una delicia que combinava cultura, tradicio i natura. Aquella nit vaig dormir amb el capa 1m d'un aixam d'abelles, pero el valent es el Robert que en va dormir a 2m, sabent-ho i tenint por a aquests disciplinats insectes comunitaris.
El lodge on vam fer nit. Imatge del dia 17. |
El lodge on vam dormir. Imatge del dia 18 a primera hora. |
I aixi ens vam llevar el dia 18. Fora del lodge tot era blanc: la neus que ho cobria tot, el cel i si quelcom s'hi resistia i trencava l'hegemonia, en breu s'hi tornaria blanc tambe. Estavem emocionadissimes i emocionadissims i teniem moltes ganes de sortir a caminar sota la (fins ara) suau pero constant nevada i desvirgar els camins amb les nostres petges.
Mentre preparavem te un extrany incis: tres homes entren a prendre te. Diuen que venen del Tibet. A aquella hora? Fugint del Tibet? paguen el te i el tabac religiosament i marxen desapareixent entre el blanc paisatge. Si sou el que vau dir, molta sort companys exiliats!
Nosaltres ja estavem gairebe preparades i amb ganissimes pero la muntanya ens volia donar una llico (llisso') i va apretar a llamps, i trons, i neu, i vent. Fins i tot nevava a dins de la cuina! No s'hi veia be i no totes estavem en les millor condicions. "Ens quedem? Doncs a collir llenya abans no sigui tota molla, que aixo es l'Himalaia i no sabem fins quan ens hi haurem d'estar! I a desfer neu, per a tenir aigua pel te i la cuina!" I aixi ens vam posar a treballar cadascu en la seva tasca.
Video de quan estavem emocionadissims i emocioandissimes amb el temporal (Robert i jo):
Video de quan estavem emocionadissims i emocioandissimes amb el temporal (Robert i jo):
Els meus plans d'arribar a Katmandhu dos dies abans de l'arribada de la Neus es veient retrassats per aquells temporal que ens tancava. Despres de dues o tres hores semblava que afluixava, el cami no es veia perque tot era com un manta blanca. (Molt mes que a la imatge de sobre). Vam seguir cami avall per paratge precios que de blanc impolut anava fent un degradat al verd dels boscos. A pocs metres de Thuman va coemncar a apretar el vent, els llamps i els trons posaven la banda sonora del cami de baixada i la pedra colpejava els nostres gore-tex, aixi que vam parar alla. A refugiar-nos en un lodge, en els nostres pensaments, en les nostres converses i ens els nostres sacs. Refugiats d'un temporal que semblava que no acabaria mai. En canvi a les poques hores ja havia parat.
En Robert i l'Adela desfent neu a la cuina. (On tambe nevava) |
I com s'ha de vigilar que es desitja me'ls vaig trobar ben aviat. El mateix 19. L'autobus de les 7h se'm va escapar i el de les 9h no venia. Ve de Chillime i la neu no el deixava sortir. Aixi que vaig desfer cami i finalment vaig trobar-los fent un apat a la Fleca Social de Syaphru. Un dia ben extrany el 19, ple de casualitats precioses.
Video de quan ens vam decidir quedar (jo):
Video de quan ens vam decidir quedar (jo):
De cami per Thamel vaig trobar-me la Yado. Una noia de Pais Valencia amb qui vaig compartir la tarda i el sopar. Avui, dia 21, apuro unes poques hores per donar-vos noticies al bloc i en breu arriba la Neus.
Una nova etapa del viatge a gaudir!
Una nova etapa del viatge a gaudir!
Hola Juanma, no fa res que em parlat una miqueta pel xat, em dius que ja surts a recollir a la Neus
ResponEliminaÉs una sensació entre rara i fantàstica, rara perquè esteu lluny, fantàstica perquè sereu dos a compartir i viure aquesta experiència, i perquè pel que llegeixo i el que m'explica ella, teniu moltes ganes de fer aquesta trobada
Espero que el temps us acompanyi, i que tot us vagi de conya, però tingueu bon temps o no, segur que amb la il·lusió que teniu dins tot us anirà de conya
Ja se que ho faràs/ho fareu, però cuideu-vos molt, eh?????????
Per cert, m'han agradat molt els últims escrits, tot i que les fotografies que penges fan una miqueta de fred!!!!...
També em vaig oblidar de dir-te que si que llegeixo el que vas contestant, no pateixis....
I per últím, molts records també de part de l'Enric, també té moltes ganes de veuret, com jo...quan en parlem sempre acabem pensant en quina bacanal alimentaria compartirem quan puguem tornar a estar junts....
Ho deixo....has de sortir... que tingueu un molt bon viatge, el d'anada, el de tornada...
Et deixo un trosset d'aquell poema de'n Kavafis que t'he escrit molts cops, però que m'agrada molt...el volem compartir amb vosaltres:
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Fins molt aviat
Un petonàs
Dema marxem al Langtang, li ensenyare a la Neus un dels bocinets d'aquest pais que mes m'ha enamorat. Prenc paraula de lo de la bacanal alimentaria amb l'Enric... posats a demanr, que sigui peix amb un bon vi! Que aqui ni peix ni bon vi! :) Fins aviat!
EliminaBones Juanma!
ResponEliminaMolts bones les fotos i els videos!
Gran trekking.
Esperem que la nova aventura sigui profitosa.
Fins aviat!
Salut i llibertat!
Maria i Martí
Parella!
EliminaHe sopat amb en Toni Aguilar, que li volia presentar a la Neus, i m'ha dit que us va coneixer! Que bo! Vagi be l'entrada a la India i... qui sap quan ens tornarem a trobar? India? Catalunya? Sempre sera una trobava benvinguda!
Cuideu-vos!
Salut i llibertat!
Apunt per la Mitja. L'any passat la vem fer junts, te'n recordes?
ResponEliminaQue disfrutis!
Francesc