caminada per l'Herencia Tamang.

 Segur que em deixo molts detalls, segur que el disseny podria ser mes encertat, igual que els videos, les imatges i el que he escrit, pero he intentat deixar pales els darrers dies d'emocio, felicitat, bellesa i companyia el millor que he pogut.

L'expedicio amb el Tibet de fons.

El dia 14 aterravema Syaprhubesi en una nova fugida a les muntanyes. Aquesta vegada erem sis: la Xenia, l'Adela, el Robert, la Mariona, en Marxal i jo. A mi el temps m'apretava l'agenda, doncs el 21 arribava (arriba!) la Neus aixi que tornaria abans. Jo ja havia fet Langtang i Gosaikund i m'havien parlat d'un vistes del Tibet des de la Tamang Heritage (el trekking de l'Herencia Tamang) aixi que la proposta era fer juntes aquest tram i que despres la resta continues sense mi per l'apassionant i precios trekking del Langtang. 

El dia 15 una bona pujada de bon mati va posar a proba les nostres cames adormides i els nostres pulmons castigats pels fums de Katmandhu. Les forces no van aguantar a tothom lo suficient per a seguir la planificacio, aixi que vam aturar-nos abans d'hora i vam gaudir de Chilime, el seu riu i la seva gent. Tot plegat  una delicia que combinava cultura, tradicio i natura. Aquella nit vaig dormir amb el capa 1m d'un aixam d'abelles, pero el valent es el Robert que en va dormir a 2m, sabent-ho i tenint por a aquests disciplinats insectes comunitaris.

El lodge on vam fer nit. Imatge del dia 17.

El 16 al migdia ja paravem a Tatopani, on vam decidir passar la tarda en remull. En Robert i jo vam correr fins a Nagthali, per veure que ens esperava el dia seguent i per estirar les cames, que ens demanaven canya. Vaig passar mes hores en remull que una granota: tarda, nit i matinada. Fonts d'aigues termals (podeu veure les fotos a l'actualitzacio de fotos)

El lodge on vam dormir. Imatge del dia 18 a primera hora.

El 17 de bon mati vam carregar motxilles amb ganes i en poca estona ja buscavem un lodge a Naghtali. Vem voltar de volta en volta sense obtenir resposta, pero la gran sorpresa va ser trobar un lodge obert i buit. Vam descarregar motxilles i vam pujar a Taruche a veure les vistes del Tibet, del Ganesh Himal i del Mont Langtang. Al vespre ens cuinavem el nostre propi sopar amb la cuineta de llenya i vam dormir tots i totes al voltant de l'estufa de llenya que de tant en tant ja m'encarregava d'alimentar per a que no deixes de fer la seva feina. El vent fuetejava el lodge cantant la seva nana des de la foscor de la nit i s'escolava entre les fustes envoltant tot d'un so i un fred que envoltaven els nostres somnis de paisatges himalaiencs.

I aixi ens vam llevar el dia 18. Fora del lodge tot era blanc: la neus que ho cobria tot, el cel i si quelcom s'hi resistia i trencava l'hegemonia, en breu s'hi tornaria blanc tambe. Estavem emocionadissimes i emocionadissims i teniem moltes ganes de sortir a caminar sota la (fins ara) suau pero constant nevada i desvirgar els camins amb les nostres petges. 

Mentre preparavem te un extrany incis: tres homes entren a prendre te. Diuen que venen del Tibet. A aquella hora? Fugint del Tibet? paguen el te i el tabac religiosament i marxen desapareixent entre el blanc paisatge. Si sou el que vau dir, molta sort companys exiliats!

Nosaltres ja estavem gairebe preparades i amb ganissimes pero la muntanya ens volia donar una llico (llisso') i va apretar a llamps, i trons, i neu, i vent. Fins i tot nevava a dins de la cuina! No s'hi veia be i no totes estavem en les millor condicions. "Ens quedem? Doncs a collir llenya abans no sigui tota molla, que aixo es l'Himalaia i no sabem fins quan ens hi haurem d'estar! I a desfer neu, per a tenir aigua pel te i la cuina!" I aixi ens vam posar a treballar cadascu en la seva tasca.

Video de quan estavem emocionadissims i emocioandissimes amb el temporal (Robert i jo):

Els meus plans d'arribar a  Katmandhu dos dies abans de l'arribada de la Neus es veient retrassats per aquells temporal que ens tancava. Despres de dues o tres hores semblava que afluixava, el cami no es veia perque tot era com un manta blanca. (Molt mes que a la imatge de sobre). Vam seguir cami avall per paratge precios que de blanc impolut anava fent un degradat al verd dels boscos. A pocs metres de Thuman va coemncar a apretar el vent, els llamps i els trons posaven la banda sonora del cami de baixada i la pedra colpejava els nostres gore-tex, aixi que vam parar alla. A refugiar-nos en un lodge, en els nostres pensaments, en les nostres converses i ens els nostres sacs. Refugiats d'un temporal que semblava que no acabaria mai. En canvi a les poques hores ja havia parat. 

En Robert i l'Adela desfent neu a la cuina. (On tambe nevava)

El dia 19 vaig deixar els meus companys i companyes d'expedicio enfundades als sacs i vaig tirar cami avall a les 5.45h. La boira no em deixava veure a mes d'1 o 2 metres i als vint minuts la pluja m'atrapava. Pero si arribava a temps a Syaphru Besi arribaria dins dels meus plans a Kathmandu. . Baixava desitjant trobar-los ben aviat de nou, doncs son persones genials. 

I com s'ha de vigilar que es desitja me'ls vaig trobar ben aviat. El mateix 19. L'autobus de les 7h se'm va escapar i el de les 9h no venia. Ve de Chillime i la neu no el deixava sortir. Aixi que vaig desfer cami i finalment vaig trobar-los fent un apat a la Fleca Social de Syaphru. Un dia ben extrany el 19, ple de casualitats precioses.

Video de quan ens vam decidir quedar (jo):

El dia 20 vaig passar hores i hores al bus de retorn pensant en la Neus, que en breu ens trobariem i pensant en la colla, en les altres cinc, que estaran flipant amb els paisatges hivernals que els hi regala el Langtang. Com diria el Marxal, una abracada telepatica! 

De cami per Thamel vaig trobar-me la Yado. Una noia de Pais Valencia amb qui vaig compartir la tarda i el sopar. Avui, dia 21, apuro unes poques hores per donar-vos noticies al bloc i en breu arriba la Neus.
Una nova etapa del viatge a gaudir!