El carter va entregar aquesta carta amb demora. Per curar-se en salut la va deixar al facebook com qui la deixa per sota la porta. Ara que ja hi ha una connexio dcent la recullo i us la deixo a la nevera amb un iman per a que la llegiu fent el cafe del mati, mentre espereu que s'avai de fer el peix del forn o mentre bereneu el bimbo amb nocilla.
"Diuen que el primer que has de fer quan vens a la India es visitar un temple de Shiva, per a que et beneixi. Nosaltres hem vingut a la ciutat de Shiva. A Varanasi o Benares. Tambe diuen que que es una ciutat magica i a mi no em deixa d’ensenyar coses i de sorprendre en una nit i poc mes que porto. I com s’apren de tot, tambe passen coses dolentes. I diuen moltes coses mes, perque aqui hi ha molta gent i prlen molt. Pero comencem pel principi dels princpis, o si mes no des d’on haviem deixat el bloc.
A Pokhara vam agafar un barqueta de pescador. Pensava que m’aburrira: un lloc petit sense escapatoria aparent no es un plan que d'entrada m'emocioni. Pero va ser un dia maco, entretingut i fins i tot felic. El sol ens torrava les pells mentre vorejavem bosquet, atravessavem aiguamolls, jo em banyava al llac i despres feia el pi a la punta de la barca en un auto repte. Les fotos son impressionants. Si hi son.
El mati seguent vaig veure com el sol torrava –aquesta vegada- els annapurnes, el Machapuchare i el Manaslu. Els primers raigs de sol banyavem en taronja els cims que tant he somniat i ens regalaven orgasmes visuals. L’Adela i jo acompanyavem la sortida del sol amb converses d’admiracio a la natura, educacio pel canvi, revolucio utopica i llibertat tan desitjada. Les fotos son impressionats. Si hi son.
Despres d’acomiadar-nos de l’Adela i en Robert vaig fer via a Chitwan amb la Mariona i la Xenia. El mati despres del viatge en bus, feiem riu avall en una barca molt estreta, semblava afilada per tallar la boira que ens cegava de tot. A Chitwan hi vam caminar tot el dia amb un parell de guies que ens ensenyavem les plantes, els animals i les seves restes, petges i costums. De tornada al poble vam presenciar a pocs metres (molt pocs) la tipica telenovela dels rinoceronts: mascle i femella fent sexe al riu (molt romantic tot plegat). Un altre mascle gelos s’atanca a guanyar-se la femella. El nou mascle guanya i el que ja ha descarregat marxa mes resignat que cansat. La femella si posa be i comencen amb el sex on the river de nou. Els rinoceronts poden estar-s'hi quatre hores sense parar. Les fotos son impressionants. Si hi son.
Despres de visitar Lumbini, i els seus temples, i on va neixer Budha, i un canal d’aigua vam fer via a la India. Al bus vam coneixer en Juan Carlos, una altra persona maravellosa del viatge, amb la que encara fem vida junts. Vam arribar de nit, plovent i contentes. Vam caminar entre fang, vaques, gent dormint al carrer i policies amb armes mes grans que la seva arrogancia. No hi havia lloc per dormir a cap habitacio. Pero aixo no es necessari, ens han posat uns matalassos a un menjador i aixi hem fet nit. Avui hem visitat el Ganges i rodalies fins que la pluja ens ha tancat en algun lloc. I aqui estic, refugiat davant d'una pantalla. Com moltes de vosaltres. He passat el mati fent moltes fotos i fins i tot de molt xules. Just comentavem que Varanasi es impressionant per fer fotos. Fins I tot a mi em sortien maques, si es que em surt res maco. Les fotos son impressionants. Si hi son.
Les fotos son impressionants. Si hi son. Ser o no ser, parafrasejo de Sheakspear. I dubto resignat i rendit a la felicitat incondicional. O ho intento, perque he volgut copiar les fotos a un USB i s’han perdut. No se que cony ha passat pero hem deia que no reconeixia la procedencia dels fitxers. I al obrir la carpeta no hi havia ni una de les mes de 3000 imatges del viatge. He tret la targeta de l’odinador i l’he posat a la camara, i esta buida la targeta, i -logicament- he maleit a tots els deus de totes les religions de totes les cultures. Que ha passat? Ni idea. Ha estat una patada a la boca l’estomac. I m’he enfadat molt, i no he volgut m’he cagat en tot i mes. Pero no serveix de res cagar-se en tot i mes. Fins i tot si penso en el que vaig veure ahir a la nit i el que he vist aquest mati tinc regust a arrepentiment. Un inutil i estupid arrepentiment. Em sento malament per haver-me sentit tant victima d'una injusticia per unes imatges. Els hindus diuen que tot acaba be, i que si no van be les coses es perque no han acabat. Diuen que poder es poden recuperar les imatges de la targeta. De fet a la carpeta, a la icona, surten un parell d’imatges pero si obres surt buit. Qui sap si les recuperare. L'esperanca es el darrer que perdem els aspirants, si no, deixariem d'aspirar. I en aixo us guanyo. Sempre intento. Tinc la meitat de les imatges en un USB que vaig fer-me de seguretat (per si pasava aixo) i l’altra meitat qui sap, poder les tinc o poder no podre compartir amb vosaltres mes que els meus records. Ho sento, m’haureu d’escoltar o llegir! He decidit guardar la targeta amb el meu malestar i continuant gaudint el viatge.
A una hora en bus de Varanasi s’hi esta celebrant la Kumba Mela, si es que s’escriu aixi. Si es que s’escriu. Es una festa religiosa hindu que es celebra cada 12 anys. La major concentacio de gent del mon (diuen). Una bogeria que no em vull perdre. S’espera que uns 100 milions de persones s’hi passin en un mes lunar. No hi ha lloc per dormir i la gent dona carpes, obre botigues o dorm al carrer. Quan la pluja faci treva ens hi aproparem un parell de dies, o tres o si ens atrapa, fins que acabi. O si ens atrapa mes em convertire a un sadu, un baba o ves a saber! Despres de la Kumba Mela, d'un bany al Ganges i del que m'ofereixi aquesta ciutat farcida de religiositat, espiritualitat, pobresa, vida i mort us dire com ha estat entrar a la India per la porta gran. Ja us explicare.
Varanasi, febrer del 2013"
"Diuen que el primer que has de fer quan vens a la India es visitar un temple de Shiva, per a que et beneixi. Nosaltres hem vingut a la ciutat de Shiva. A Varanasi o Benares. Tambe diuen que que es una ciutat magica i a mi no em deixa d’ensenyar coses i de sorprendre en una nit i poc mes que porto. I com s’apren de tot, tambe passen coses dolentes. I diuen moltes coses mes, perque aqui hi ha molta gent i prlen molt. Pero comencem pel principi dels princpis, o si mes no des d’on haviem deixat el bloc.
A Pokhara vam agafar un barqueta de pescador. Pensava que m’aburrira: un lloc petit sense escapatoria aparent no es un plan que d'entrada m'emocioni. Pero va ser un dia maco, entretingut i fins i tot felic. El sol ens torrava les pells mentre vorejavem bosquet, atravessavem aiguamolls, jo em banyava al llac i despres feia el pi a la punta de la barca en un auto repte. Les fotos son impressionants. Si hi son.
El mati seguent vaig veure com el sol torrava –aquesta vegada- els annapurnes, el Machapuchare i el Manaslu. Els primers raigs de sol banyavem en taronja els cims que tant he somniat i ens regalaven orgasmes visuals. L’Adela i jo acompanyavem la sortida del sol amb converses d’admiracio a la natura, educacio pel canvi, revolucio utopica i llibertat tan desitjada. Les fotos son impressionats. Si hi son.
Despres d’acomiadar-nos de l’Adela i en Robert vaig fer via a Chitwan amb la Mariona i la Xenia. El mati despres del viatge en bus, feiem riu avall en una barca molt estreta, semblava afilada per tallar la boira que ens cegava de tot. A Chitwan hi vam caminar tot el dia amb un parell de guies que ens ensenyavem les plantes, els animals i les seves restes, petges i costums. De tornada al poble vam presenciar a pocs metres (molt pocs) la tipica telenovela dels rinoceronts: mascle i femella fent sexe al riu (molt romantic tot plegat). Un altre mascle gelos s’atanca a guanyar-se la femella. El nou mascle guanya i el que ja ha descarregat marxa mes resignat que cansat. La femella si posa be i comencen amb el sex on the river de nou. Els rinoceronts poden estar-s'hi quatre hores sense parar. Les fotos son impressionants. Si hi son.
Despres de visitar Lumbini, i els seus temples, i on va neixer Budha, i un canal d’aigua vam fer via a la India. Al bus vam coneixer en Juan Carlos, una altra persona maravellosa del viatge, amb la que encara fem vida junts. Vam arribar de nit, plovent i contentes. Vam caminar entre fang, vaques, gent dormint al carrer i policies amb armes mes grans que la seva arrogancia. No hi havia lloc per dormir a cap habitacio. Pero aixo no es necessari, ens han posat uns matalassos a un menjador i aixi hem fet nit. Avui hem visitat el Ganges i rodalies fins que la pluja ens ha tancat en algun lloc. I aqui estic, refugiat davant d'una pantalla. Com moltes de vosaltres. He passat el mati fent moltes fotos i fins i tot de molt xules. Just comentavem que Varanasi es impressionant per fer fotos. Fins I tot a mi em sortien maques, si es que em surt res maco. Les fotos son impressionants. Si hi son.
Les fotos son impressionants. Si hi son. Ser o no ser, parafrasejo de Sheakspear. I dubto resignat i rendit a la felicitat incondicional. O ho intento, perque he volgut copiar les fotos a un USB i s’han perdut. No se que cony ha passat pero hem deia que no reconeixia la procedencia dels fitxers. I al obrir la carpeta no hi havia ni una de les mes de 3000 imatges del viatge. He tret la targeta de l’odinador i l’he posat a la camara, i esta buida la targeta, i -logicament- he maleit a tots els deus de totes les religions de totes les cultures. Que ha passat? Ni idea. Ha estat una patada a la boca l’estomac. I m’he enfadat molt, i no he volgut m’he cagat en tot i mes. Pero no serveix de res cagar-se en tot i mes. Fins i tot si penso en el que vaig veure ahir a la nit i el que he vist aquest mati tinc regust a arrepentiment. Un inutil i estupid arrepentiment. Em sento malament per haver-me sentit tant victima d'una injusticia per unes imatges. Els hindus diuen que tot acaba be, i que si no van be les coses es perque no han acabat. Diuen que poder es poden recuperar les imatges de la targeta. De fet a la carpeta, a la icona, surten un parell d’imatges pero si obres surt buit. Qui sap si les recuperare. L'esperanca es el darrer que perdem els aspirants, si no, deixariem d'aspirar. I en aixo us guanyo. Sempre intento. Tinc la meitat de les imatges en un USB que vaig fer-me de seguretat (per si pasava aixo) i l’altra meitat qui sap, poder les tinc o poder no podre compartir amb vosaltres mes que els meus records. Ho sento, m’haureu d’escoltar o llegir! He decidit guardar la targeta amb el meu malestar i continuant gaudint el viatge.
A una hora en bus de Varanasi s’hi esta celebrant la Kumba Mela, si es que s’escriu aixi. Si es que s’escriu. Es una festa religiosa hindu que es celebra cada 12 anys. La major concentacio de gent del mon (diuen). Una bogeria que no em vull perdre. S’espera que uns 100 milions de persones s’hi passin en un mes lunar. No hi ha lloc per dormir i la gent dona carpes, obre botigues o dorm al carrer. Quan la pluja faci treva ens hi aproparem un parell de dies, o tres o si ens atrapa, fins que acabi. O si ens atrapa mes em convertire a un sadu, un baba o ves a saber! Despres de la Kumba Mela, d'un bany al Ganges i del que m'ofereixi aquesta ciutat farcida de religiositat, espiritualitat, pobresa, vida i mort us dire com ha estat entrar a la India per la porta gran. Ja us explicare.
Varanasi, febrer del 2013"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar notícies teves. No t'estressis si trigo en respondre, de totes maneres agraïré saber de tu!