De retorn a la Babylon!

Salut!

Com estas? Sento no escriure abans, i ja d'entrada em disculpo per no penjar cap de les apassionants imatges que he capturat aquests dies amb la camara. No me'n refio de la tecnologia d'aqui i d'ara!

Acabo d'arribar del Kumbh Mela. Vaig apropar-me amb les noies i el Juan Carlos (el del ioga, no el de la corona) despres d'experimentar Varanasi pels sentits i una mica mes enlla. El Kumbh Mela es celebra cada dotze anys. No se com descriure'l per a que t'ho imaginis, pero no m'hi esforcare gaire, per molt que m'hi esforci es inimaginable partint d'una descripcio meva. Us heu d'imaginar dos rius que son quatre vegades l'Ebre d'ample (i aixo que no hi ha monzo!) i els terrenys del voltant d'aquesta confluencia, plans fins a l'horitzo, s'ocupen amb carpes, i tendes i qualsevol cosa que entre plastic, tela i bambu allotgi a uns 30 milions de persones diaries (aprox) o mes.  No he vist ni la meitat de tot allo i he caminat hores.

Alla hi van (o hi hem anat) els peregrins perque s'ajunten 3 rius (abans he dit 2 ho se): el Ganges, el Llaguna i el Swarasvati (aquest es mistic, per aixo no l'he mencionat abans). I cada 12 anys, per la lluna plena i coincidint amb no-se-quin-cony d'alienacio planetaria s'hi congrega aquest bullici huma amb un desplegament digne d'admirar. Hi ha peregrins que busquen guru (mestre), d'altres que fan pregraries, d'altres que fan banys, d'altres que es busquen a si mateixos i mateixes... com tots i totes som peregrins a molts llocs es menja gratis cada dia i en alguns fins i tot s'hi dorm. Paseges entre gent que et convida a prendre alguna cosa perque el hi mola tenir extrangers a la carpa, i de cop algu t'adelanta sobre un elefant, i un Naga Baba fa una bogeria amb el seu membre, com arrosegar un furgoneta amb 7 persones a dins! Jo hi era a dins! he anat amb una furgo traccio polla!

Jo he estat vivint al Rainbow i m'ha encantat. Tant, que tot i que la Xenia, la Mariona i el JuanCarlus van marxar abans d'hora jo he exprimit el que he pogut l'experiencia. Un campament comunitari on el diners, la classe social, l'edat, la procedencia i qualsevol prejudici perden valor. Fes el que vulguis i no et jutgen. Explora, explora't, treballa, treballa't... Tot funciona a la voluntat, al treball de la forca humana i amb felicitat, i en contra de les grans teories economiques, funciona. Es el que popularment es coneix com un campament hippie. No viu al marge de Babylon (la metrpolis), he de reconeixer que per a mi una mica massa, pero es retroalimentacio amb els veins! En quatre o cinc dies (aixo no m'importa) he apres molt. He conegut gent humil i felic que amb les seves histories de vida fan ombra a els rocambolescs best cellers, han compartit amb mi riures, mals, musica, preocupacions, carpa, cuina, menjar, experiencies, maneres d'entendre la vida i tot un seguit de bocins que (a cops o a masatges) han moldejat una vegada mes el meu coneixement. I es que es genial aprendre! El campament esta una mica apartat de tot el bullici, (10 minuts de les darreres tendes) en una mena de desert, vora un camp de flors, vora un llaguet precios. Un oasi! M'ha semblat que vivia entre personatges d'una apassionant historia de Tim Burton, un somni genial. Algun dia us presentare les persones que he viscut de mes a prop: un baba mut extravegetaria amb un cotxe d'epoca, la Cristal i la Ila, en Panama Baba, l'excombatent croat i molta mes gent que, si be entra mes o menys dintre els nostres esquemes de normalitat, no te menys a ensenyar que la resta.

Avui, contra la voluntat de ma mare, la Santa Mama! (en dret a defensa dic que ho he llegit a posteriori) m'he banyat al Sangam, el punt de confluencia dels tres rius que us explicava a dalt. La veritat es que amb l'euforia que despren la gent i la misticitat que envolta tot plegat, el que menys importa es la bruticia de l'aigua, que podria passar per una d'aquelles pocions bonissimes i nocives que tu i jo hem pres, la coca cola. Pero... com no ha d'estar bruta! Si ens neteja el kharma! I el tenim podrit tots i totes. Jo ara, el tinc a zero, neutre, pur!

En fi, avui m'he retrobat amb les companyes de viatge i acomiadarem Varanasi entre cagarrines, i llums, i gent, i felicitat, somriures i d'altres coses de mes o menys importancia per a tu i per a mi. I dema, si es que hi ha dema (que no m'importa) al vespre emprendrem un cami ferrat cap al repte de Calcuta. Crec que tant de caos, gent (14,5M), pobresa i bruticia em sobresaturaran i desbordaran les meves emocions i poder acorralaran la meva valentia, mes aparent que real. Crec que sera el repte mes dur de India i poder del viatge, pero per a que estan els reptes si no per acceptar el desafiament i superar-los. Segur que aquesta jungla grisa de formigo i bruticia, a part de les famoses monges deu amagar monstres, i supervivents, i bruixes, i guerreres, i centenars d'experiencies que queden perdudes en els carrerons estrets i fastigosos pero que tambe m'ensenyen alguna cosa.

Quan pugui et donare noticies, qui sap si des de Calcuta o si ja des del sud, que es cap a on ens bufa el vent. Em recomanes res especial? O saps d'agu que em recomani res especial? Com estas? Com va la vida? Que s'hi cou per alla? Ja m'expliques, eh!

Una abaracada carregada d'alegria i d'energia!
Fins aviat!

Febrer del 2013, des del somni.