(22, 23 i) 24 de novembre del 2012

Avui que tinc temps (un temps d'espera), que tinc internet gratis i la llum no ha marxat: entrada de regal.

(22, 23 i) 24 d'octubre del 2012.

Avui es el tercer dia a Katmandu despres de tornar de Goli Gompa. La veritat es que l'estres de la ciutat es nota ben poc. Estan de festival i esta tot tancat. Fins i tot a Thamel (el barri turistic) es dificil trobar un lloc per menjar que no siguin els locals de menjar rapid o els restaurants. Pero sobrevivim! Tinc molt gana i no m'hi estic, Suposo que es l'espera. A Katmandu sempre hi estic com d'espera. Avui i dema esta tancada l'oficina d'immigracio i nop uc amplair el meu visat. D'aqui dos dies sera.

Porto uns dies fent el ronso i el "golfo".He estat visitant gent a Boudha: l'amic del Lama Sir i en Dani, el cosi de la Carla de La Garriga. Ahir vaig sopar amb una parella (una de tantes!) de metges, de Madrid i d'Asturies. I avui he dinat amb un home que vaig coneixer ahir. L'Ali Bat (si s'escriu aixi(.

L'Ali Bat es un venedor de collarets que vaig coneixer ahir. M'intentava vendre collarets i vam acabar xerrant: que si esta tot tancat, que si el festival, que si no hi ha festa, que si tothom esta a casa amb la familia menjant i dormint la mona, que si ella te la familia a la India i esta sol pel festival... ok, m'apunto. I avui he dinat al seu pis. L'Ali Bat viu en un tercer pis en un blc de pisos amgat en una plasa protegida per un petit laberint de carrerons bruts i foscos. No estic segur de saber-hi arribar de nou. Casa seva es mes petita que una habitacio de matrimoni. Deu fer d'ample 1,5m i de llarg poder 5 o 6 metres. Hi te un fogonet amb el que ha cuinat el delicios Dal Bat del dinar i un munt de collarets i flautes per vendre. 

Hem estat parlant de diners, de la familia, de les nostres feines i de les nostres vides. Tan diferents i que s'han creuat en aquesta ciutat caotica d'aquest pais tan magic. No m'ha intentat vendre res, no m'ha volgut fer negoci. Li he volgut comprar un dels seus collarets i m'ha fet pagar la voluntat, no ha posat preu. Un amic escull el preu em deia. Despres ell havia de tornar a la feina. Aquestes son les millors experiencies dels viatges. Les que una camera no pot capturar l'essencia i les que la memoria intenta guardar amb recel tot i l'erosio del temps s'endura. Aquestes experiencies que son tan grans que queden petites les paraules.

La meva previsio es dema Baktapur, una ciutat propera i preciosa (tot i cara) i despres d'arreglar-me el visat anar cap a Pokhara i despres el Trekking de l'Annapurna els propers dies. Poder el proper mes. Pero acabo de parlar amb el Pasang, un col.laborador de SOS Himalaya (mirar enllasos) que esta gestionant la construccio d'una escola. Dema a la tarda he quedat amb ell, a veure on els hi puc donar una ma. Aixi que tot es incert encara. Depen del que puguin oferir-me. 

Ja us fare saber noticies. Fins la propera!