Fins aviat Kathmandu.

Namaste!

Aqui son 1/4 d'onze ja. I dema amtino per agafar un bus cap a Jiri. Des de Jiri caminare dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) on m'espera un Lama. M'hi estare per alla fins el 23 o 24, que m'he d'ampliar visat (merda de burocracia que no ens deixa ser lliures amb tranquilitat enlloc!). Fin a les hores dubto que rebeu noticies, per aixo avui, abans d'escriure el meu diari i les reflexions, us regalo un escret d'un mati curios i d'una tarda preciosa.

El mati l'he dedicat al lavabo (massa picant ahir al super sopar autocton autentic!) i a posar-me la vacuna. Tornava buscant per afeitar-me i pa i previsions quan se m'ha apropat un home, directe cap a mi. Que li sonava d'alguna foto jo, del Tibet. I jo que no, que m'ho vull mirar i que encara no hi he anat. I m'ha comensat a explicar la seva historia. Que si no he anat al Tibet que no hi vagi, que es molt trist i que l'exercit xines es molt mala gent. I que veure molts mutilats i hem fara plorar, em deia. Ell es un Tibeta refugiat que esta baixant caminant (al loro!) cap a Dhramsala, on viu el Dalai Lama i molts dels refugiats tibetans. Quan li he dit que marxava a Goli Gomba m'ha dit que el Lama d'alla el va ajudar a baixar (suposadament el que m'acull a ca seu!) i s'ha posat molt felis i m'ha regalat un collar d'aquest vermells, un fil. M'ha estat explicant (i parava per plorar) el que li hvien fet aq la seva familia (mutilats i morts) i que l'ull que li falta i les cicatrius del bras son cosa de la China army. Molt impactant tot plegat. L'home no parava de juntar-nos els cap i reia molt perque deia que s'ha fixar amb mi i just vaig a Goli Gumba. No se encara si es veritat o no, pero ens hem fet una foto per ensenyar-li al Lama Sir de Gol Gumba, ho podre comprobar aviat!

A la tarda he estat amb l'Agus. Hem trucat al Toni Aguilar i l'hem anat a veure. Aquests paio es un crack. El seu somni era viure en comunitat, epoca hippiy i tal. I ara viu en una casa amb la seva dona Nepali amb acollint a filles de vdues o nenes del carrer. Totes son una gran familia. A ell li reporten felicitat perque tot el dia somriuen i aixo es contagia (diu que es el que mes valora de la seva dona, que sempre somriu felis) i ell gestiona un projecte en un barri periferic. A part d'acollir nenes i donar de menjar a totes les nenes que vulguin i allotjament fa de serveis social del barri, fent projectes per dones i per la pobresa del barri. Ha reduit les families d'extrema pobresa de les 400 i escatx a 140. Amb ell em xerrat tota la tarda i ens ha inflat a te, galetes i una cosa bonissima qu comensa per S pero no recordo.Com uns farcellets de vegetals forsa gran (com minicrusanets).

Xerrant de tot i de mes han sortit bones conclusions entre els tres. Una que m'ha agradat molt ha estat que el que compta son els fets i no com es diguin. Per tant que mes dona si es diu comunisme, cristianisme, maoista, hinduisme o deocracia; el que compta es el que s'esta duent a terme i amb quina finalitat. De vegades les etiquetes ens tapen el producte, penso. Tot ha sortit a partir de la xarrera amb sobre la politica de l'Estat espanyol, del Nepal i del fundamentisme religios al Nepal.

Quan tornavem de nit cap a compartir els ultims moments abans d'acomiadar-nos l'Agus i jo (no se quan ens tornarem a veure, com  a tard a Granollers!) ens hem creuat un home gran que carregava amb lamines de cautxu i li han caigut. No les podia recollir be i li queien i he decidit agafarli una i dir-li que li portava on anes si no estava lluny. Total, que resultava ser un paio que portava cautxu a un sabater que reparava soles i el sabater, que corria per alla, en veure'ns ajudar ens ha obert casa seva, ens ha comprat un suc fresquet, ens ha convidat a cafe i ens ha presentat a tota la seva familia. I l'Agusti, que es moria de ganes ha fet jugar el diabolo alla al pis. Han flipat!

Acomiadar-me de l'Agusti m'ha fet sentir una sensacio contradictoria, com la que descriu l'autor d'"Oh Petrel! diario de un navegante solitario" Diu que de vegades s'hi sent molt a gust amb algu o en un lloc pero marxa perque sap que tambe estara be en un altre lloc i vol veure i viure. Te aquesta emocio, excitacio i felicitat per migrar pero tot aixo es trena amb el respecte a la soledat de nou i la pena per l'enyoransa. Tot i atavaler-me Katmhandu, ara li comensava a agafar el gustet gracies a la companyia i cada cop mes contacte amb la gent. Ja tornare a veure el Toni! I potser l'Agusti tambe. Pero ara em toca viatjar fins a Jiri i caminar dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) carregat com un Sherpa. A veure que us explico a la tornada!

Fins aviat!

Salut!

P.D.: expliqueu-me coses al correu o als comentaris, que a mi tambe m'agrada saber de vosaltres!