Salut!
Ja torno a ser a Kathmandu despres d'uns dies genials a Goli Gompa. Com han estat? Es dificil de dir-ho nomes amb paraules, ara mateix maleeixo la limitacio del llenguatge. Avui fare un petit resum, sense aprofundir gaire, i els propers dies ja escriure reflexions mes profundes i penjare fotos.
El viatge de Katmandu a Jiri van ser 9 hores horroroses, en un autobus que no parava d'entrar gent. Semblava impossible encabir-hi mes gent, pero hi entrava. Vaig fer l'aproximacio a Goli Gompa dormint en una cabana de fusta d'una familia que es deidcava a la fusta (deura) i a fer un bonissim formatge de iak.
A Goli Gompa m'han tractat molt be. Els primers dies amb aquesta incomoditat de ser un convidat i no deixar-me fer res, pero un cop trencat aquest gel, eren com familia. Cuinava amb ells uns plats exquisits amb el que m'atipavem. Una cuina que ja trobo a faltar. Feia la compra, de vegades a buscar llet o de vegades caminant al poble del costat que estava a una horeta baixant per despres pujar... Muntanyes!Anavem d'excursio, a l'Stupa, o al Pickey Peack (4065m). De vegades els hi deia que volia estar sol i marxava a gaudir de l'entorn: passejos, sortia a correr cada mati, vaig fer-me el Pickey corrents un dia (3h nar i tornar!), un altre dia banyet al riu... De tants passejos i escapades que feia em coneixia la zona, i el darrer dia reien quan jo vaig indicar a un guia que duia un turista, deien que podria treballar de guia per alla. Reiem, em deixava estimar i els estimava. De vegades em queien millor i de vegades pitjor, com qualsevol convivencia. M'ensenyaven coses del budisme, vaig llegir-me el llibre de la conferencia a Londres del Dalai Lama, que me'l van deixar i m'explicaven els rituals del temple i d'altres. Al final m'enviaven a fer-los a mi, se'n refiaven... o aixi no els feien ells! Tambe aprenia dels costums sherpes, les seves llengues: nepali i sherpal; ahir a la nit a Jiri una noia flipava on sopava perque li parlava en un angles/nepali... Tambe els hi he ajudat a preparar la "big pusa" (gran cerimonia) que no em puc quedar a veure pel maleit visat que he de renovar, fan unes figuretes i posen espelmes. Maco tot plegat.
I res, ahir em vaig cascar Goli Gompa Jiri en una jornada (8 horetes) i estava rebentat. Avui el bus amb pollastres, nadons plorants, cabres, gent i mes gent i avui torno a ser a Katmandu, amb tots els lloc menys turistics mig tancat perque es una festivitat. Aixo si, hi ha molts turistes!
Al llarg de la setmana us anire escribint mes coses, penjant fotos i responent els correus!
Una abrassada!
Tal i com ho expliques, ens agafen ganes de venir i tot! Ens alegrem per tu!!!
ResponEliminaUna abraçada!
Pilar, Josep i Lluís
Molt be, segueix aixi, viu el moment!!!!!!
ResponEliminaAaaaaah! fotos . . . volem fotos
Petons i abraçades
Pepi, Juanjo, Merce i Anna
Entre las fotos que he visto en el facebook y este resumen se me ponen los dientes largos y es muy fácil imaginar el entorno y tus experiencias. Los del blog quieren más fotos. Hemos visto las fotos y la mama dice que al final te resfriarás (ya la conoces).
ResponEliminaBesos
El pare
Estic molt contenta per tu quina experincia més bonica disfruta-la al màxim.
ResponEliminaUna abraçada.
Gemma
Doncs si, realment em sento afortunat. Se que poca gent ha pogut i s'ha atrevit a aturar la seva vida i decidir gaudir-la un temps al maxim possible.
ResponElimina