Viure Katmandu

1.10.2012

Ahir I avui he fet vida a Katmandu. Fluir, com diria l’Agusti. Us en faig 5 centims del que es vida a Katmandu:

Primer centim: fer vida a Katmandu es trobar-se -en una ciutat de mes d’un milio d’habitants -mes turistes- a uns dels amics de la plassa, un dels de la foto del facebook, tot repentinat I uniformat per anar a l’escola mab les sabates plenes de pols. De bon demati amb la rialla I l’humor!

Segon centim: fer vida a Katmandu tambe vol dir trobar-te en un embus en un dels carrels d’entre la Plassa Durbar I Thamel. Un embus de tal dimensions que entre cotxes, motos, rickshaws, bicis I persones em colapsat el carrer literlament. Allo ha engegat quan algunes de les persones que caminavem em saltat per sobre de les rodes dels rickshaws, I hem atravessat motos per sobre. Semblava un joc de plataformes al mes estil Mario Bros.

Centim tres: fer vida a Katmandu tambe vol dir fer l’apat del dia gros (la resta del dia m’alimento de pa i melmelada, fruita I delicious formatge de yak) per 95 rupis, poc menys d’un euro (1 euro avui estava a 106,6 rupis) . Arros, cigrons amb salseta especiada, chili, salsa amb verdures I bamboo I un pa bonissim (tant bo que hem repetit). Impressionant I picant! Aixo nomes passa en els llocs autentics! En els llocs de turista et cobren 120 rupis per un batut de fruites!

Centim quatre: fer vida a Katmandu tambe vol dir tornar de fer un txia (te amb llet, semblant al txai de la India) en un atic sense parets de Freak Street I aturar-me a parlar amb un conductor d’un rackshaw que ha entes que no necessito res I que ens expliquem la vida una estona.

I centim cinc (ultim): fer vida a Katmandu vol dir arribar a l’habitacio (1,5euros/nit), veure noves companyies de dormitori (xainispipal) I sortir a la terrassa a escriure el meu diari a la llum d’un frontal perque de nou ham tallat l’electricitat I sota la lluna plena (com la teniu ara vosaltres?). Tot al ritme de musica occidental en directe que ens regala un pub del costat (el volguem o no). Ha sonat una de les meves cansons preferides de cada nit. No se com es diu, se que en un video del youtube surten tocant-la cin persones amb un guitarra. Algu sap el titol? (I si posa l’enllas millor!)

Ara penso que ja he viscut prou (massa) Kathamandu per uns dies com a viatger perque penso que els turistes de la camera al coll I la guia a la ma, amb xancles I mitjons I amb olleres de sol el viuen d’un altra manera. I els habitants d’una altra mes different. Ara vull viure el Nepal rural I me’n vaig a Goli Gompa, un poblet a prop de l’antiga ruta d’acces a l’Everest, on m’espera un Lama per a que dormi a casa seva I em passi el dia pel poblet, o per les selves properes (amb tigres I ossos, diuen!) I per les muntanyes I llacs de l’entorn.

P.D.: Katmandu tambe es 36 minuts de rellotge per carregar 4 fotos al bloc I que quan t’ha de sortir la finestreta per dir-te que esta fet aixo  es pengi. Pero l’espera aqui no es espera.