25 de novembre del 2012 Baktapur

Fragment del diari d'avui...

25 de novembre del 2012

Estic a Baktapur. Avui escric aquestes linies al diari pel mati, gens habitual. Estic en un local dels que alguns viatgers trobem per casualitat i d'atres se'ls perden per causalitat (poso enfasi en la diferenciacio de la paraula). Esta al fons d'un carrer d'aquells que he agrait portar bambes i no xancles. M'he assegut a fer un txia (te bonissim amb llet) i a menjar un parell de samoses, un farcell de pasta de full amb cigrons, patates, llentia, xili i n se si alguna cosa mes.Dere rambro! (Molt be!)

M'he llevat ben d'hora i he vingut cap a aquesta ciutat propera de Katmandu, Baktapur, un dels tres antics regnes de la vall juntament amb Patan i Katmandu. Es una ciutat molt tranquila, amb tot el casc historic amb el terra amb llambordes de terrissa i un munt de temples i monastirs. Esta ple de places on assequen el gra i hi ha la Plasa del Terrissaires, on asseques ceramiques i les esclafen. 

Tot aquest encant atrau turistes que des de fa unes hores han comensat a sortir de totes bandes. Molava mes a primera hora, sense families "manoles", "gambes europees" o sorollosos grups de gent xinesa o japonesa enganxada a un objectiu digne de telescopi. Tant de turisme ha ences la bombeta economica i per entrar al casc antic de Baktapur s'ha de pagar 1100rupies, uns onze euros. Habitualment els llocs tenen entrades mes o menys inospites per al nepalis, estres i bruts carrers o camins de sorra. I jo les he fet servir continuament. M'he passejat tranquilament alternant les monumentals zones tursistiques de la guia i apassionants i autentics carrerons, places i camps de l'extraradi. Em sento afortunat de -per sort o per necessitat- saber-me moure entre els somriures de la gent de Nepal pels seus carrers buits de turistes. Sento el Nepal mes a prop. 

Ara me'n torno en bus a Katmandu. Segur que es mes facil trobar un bus d'aqui a Thamel que el que m'ha costat a Katmandu per venir. Una bogeria a l'estacio de busos pero ha valgut la pena: un taxi val 600 rupies, un bus turistic entre 100 i 200 rupies (o mes si es de luxe) i jo he pagat 25 rupies i a sobre anava calentet perque anavem ben apretats i apretades. Com sardines dins d'una llauna.

Aquesta tarda he quedat amb un noi per parlar d'ajudar-los en la construccio d'una escola. Depenent de com vagin els tirs aquesta tarda i tenint en compte que ja dono per exprimida la vall de Katmandu, d'aqui dos dies (dema toca arreglar vistats i permisos) me'n vaig cap a Pokara, Circuit de l'Annapurna, tornare a Pokara i baixare a Lumbini (ciutat natal de Buda) i tirare cap a Chitwan (la selva) i cap a on bufi el vent. Aixo no vol sir que no em connecti, hi ha cibercafes per tot arreu, pero no sera cada dia com quan tinc l'internet gratis aqui on dormo. 

Despres de quedar amb aquest noi (en Pasang) he quedat a la nit per sopar amb un home basc i una dona holandesa, es la seva darrera nit a katmandu i farem soparet.

Com veieu vaig fent, sense presses pero aprofitant el que se'm presenti. L'altre dia estava a la terrassa d'on dormo amb dos nois de Luxemburg i un d'holandes. Els hi deia que tothom hauria de tenir l'oportunitat d'aturar el freneticament malaltis ritme de vida que patim i dedicar-se un temps a veure mo, a gaudir del moment, a dedicar-se a un mateix o una mateixa, a tenir poques preocupacions (mes que el putu visat), a pensar en que vol viure en aquesta vida, que al cap i a la fi es nostra pero ens la programen semnse ronda de replica, suggerencies i pregs i preguntes. Poden semblar paraules topiques o anades d'olla, pero tots quatre coincidiem. Pode erem quatre bojos o poder, per una vegada, estavem reunits al voltant d'una veritat absoluta.

Namaste Baktapur!