Separant el gra de la palla. Separant cultura d'etnocentrisme.

Avui no us explico que vaig fer ahir, avui us explico reflexions. Poder de menys interes per a alguna gent.

Us he dit moltes vegades que els llibres que m'he llegit m'estan servint molt. Que hi ha coses que estic entrenant com a persona i que penso que em serviran per la resta de la meva vida. La felicitat per mi mateix, en el moment de l'ara i sense dependencies. Pero d'aixo us en parlare un altre dia. Avui us parlare d'una errada transversal en aquestes filosofies. Un errada des del meu punt de vista, clar. Tampoc em proclamare portador de la veritat absoluta.

Els textos sempre toquen l'aspecte nacioalisme i cultural des del punt de vista que som productes de la nostra cultura i que nosaltres no pensem per nosaltres meteixos o mateixes si no que construim la nostra realitat a partir de la nostra cultura i de l'educacio rebuda. Fins aqui estem d'acord. Aixo implica, a mes, que de manera innegable repetim els "errors" o dinamiques no desitjables que la nostra cultura pel seu inevitable pes ens ha carregat. 

Aquests textos parlen de desprendre's de la cultura, de negar les identitats nacionals i culturals. Parlen al cap i a la fi, de pensar per un mateix o una mateixa. Per a mi pero, pensar per un mateix o una mateixa no implica desprendre's d'una cultura. La independencia de criteri al marge de la cultura crec que l'hem de construir a partir de ser conscients d'aixo, de que som productes cultural i de que hem de racionalitzar els nostres conceptes de la vida i dels nostres habits. 

Aquests dies he estat vivint a Goli Gompa, una zona Sherpa. Tenen la seva propia llengua, la sherpa i el nepali. Vivint alla el que intentava era aprendre les seves llengues. I alguna cosa n'he apres (poc!). Vivint alla he apres alguns costums que m'han semblat molt interessants. Quan he tornat a Katmandu, m'he adonat que gairebe cap turista sap ni una paraula en nepali mes que "namaste". Crec que poca gent s'interessa per la cultura mes enlla del flolklore quan viatja. 

Penso que aquestes teories pseudoanarquistes (si Bakunin aixeques el cap!) deixen les cultures minoritaries desprotegides i donen ales a les cultures mes potents ja sigui per quantitat, imposicio o poder economic. Per exemple, venir de viatge al Nepal i no intentar aprendre res de nepali, es donar ales a una cultura occidental, que amb l'angles com a llengua vehicular es menja poc a poc el nostre vocabulari. Igual que defensar que no es tan important aprendre catala a l'escola es donar ales a la cultura espanyola per sobre d'una catalana. Quan les cultures no haurien de competir, si no conviure i enredar-se per enriquir el mon i les seves perspectives. 

Defensar la independencia d'un estat es moltes vegades una proteccio cultural d'una cultura atacada, en tant la independencia d'un estat, entre d'atres coses, protegeix la cultura de les incursions i contaminacions que la van diluint i fonent. Que seria de la India i la seva cultura sense la independencia que van aconseguir? Segurament una Londres Oriental.

Aixo no vol dir que no haguem de deixar que les cultures es barregin i en surgeixin de noves! Tant a nivel col.lectiu com individual. La cultura catalana mateixa es una barreja de cultura arab, francesa, grega i moltes altres. per tant no serem nosaltres ara qui aturem aquests dinamisme cultural, molt propi del mediterrani. I a la nostra persona igual. "El nacionalismo se cura viajando"? Aixo va dir un home que fins i tot se'l considera intel.ligent. Doncs jo no ho penso. Penso que viatjar ens fa conscients de que som productes de la nostra cultura, de que hi ha rols (sexuals, socials...), habits (higienics, modals...) que ens han introduit i veiem normalitzats i poder en contrastar-los amb els d'altres cultures ens fan canviar d'opinio. Ens enriqueixen com a persones i ens planten aquesta reproduccio cultural, de vegades sense sentit.

Crec que hi ha una confusio en la terminologia. Crec que les paraules cultura, independencia, nacionalisme s'han ficat en el mateix sac que etnocentrisme. I estimar-se una cultura no es pensar que es millor que les demes. Es -com a les persones- saber-se en aquesta cultura amb els seus defectes i les seves coses positives. I fer el que no podem fer amb les persones, canviar els nostres trets o reproduccions culturals que no ens agradin per d'altres de propies o d'altres cultures. Per tant el nacionalisme no es cura viatjant, l'etnocentrisme si. 

Jo continuo empapant-me d'aquest poder cultural! 

Fins a la propera!