I de l'epicentre de Katmandu a la resta del pais!

Benvolguts i benvolgudes, 

despres de passar-me hores entre papers, cues, burocrates corruptes, policies armats i extrangers histerics he aconseguit ampliar el meu visat dos mesos, el permis de trekking (que vaig tenir la sort de que ningu me'l va demanar cami Goli Gompa) i el permis per entrar a la zona del Annapurna. Si tot va be dema mateix marxo cap a Annapurna i Pokara ho deixo per despres del trekking. 

No se si tornare a Katmandu, la qual cosa es una pena perque es una ciutat que m'ha acollit molt i que te moltes coses que comprar! Pero tot just estic al principi del meu viatge i no puc gastar ni carregar la meva motxilla. Aixi que oblideu-vos de regals de viatge a l'estil jaqueta north face i aquestes coses. Ja ho sento... pero no he vingut a comprar-vos regals! Aixo no vol dir que no us recordi a molts i moltes de vosaltres sovint. Fins i tot a gent que penseu que no penso en vosaltres.

Vaig cap a l'habitacio a preparar-me la motxilla i acabar de mirar quines coses em falten i vaig cap a Boudhannat, que he quedat.  

Si a la nit tinc temps i llum us escric a veure si hi ha novetats. Si no... ja escriure des d'on pugui i quan pugui. No us preocupeu que porto mobil i si passa res ja ho fare saber. I si no passa res alguna noticia donare!

Fins aviat!

25 de novembre del 2012 Baktapur

Fragment del diari d'avui...

25 de novembre del 2012

Estic a Baktapur. Avui escric aquestes linies al diari pel mati, gens habitual. Estic en un local dels que alguns viatgers trobem per casualitat i d'atres se'ls perden per causalitat (poso enfasi en la diferenciacio de la paraula). Esta al fons d'un carrer d'aquells que he agrait portar bambes i no xancles. M'he assegut a fer un txia (te bonissim amb llet) i a menjar un parell de samoses, un farcell de pasta de full amb cigrons, patates, llentia, xili i n se si alguna cosa mes.Dere rambro! (Molt be!)

M'he llevat ben d'hora i he vingut cap a aquesta ciutat propera de Katmandu, Baktapur, un dels tres antics regnes de la vall juntament amb Patan i Katmandu. Es una ciutat molt tranquila, amb tot el casc historic amb el terra amb llambordes de terrissa i un munt de temples i monastirs. Esta ple de places on assequen el gra i hi ha la Plasa del Terrissaires, on asseques ceramiques i les esclafen. 

Tot aquest encant atrau turistes que des de fa unes hores han comensat a sortir de totes bandes. Molava mes a primera hora, sense families "manoles", "gambes europees" o sorollosos grups de gent xinesa o japonesa enganxada a un objectiu digne de telescopi. Tant de turisme ha ences la bombeta economica i per entrar al casc antic de Baktapur s'ha de pagar 1100rupies, uns onze euros. Habitualment els llocs tenen entrades mes o menys inospites per al nepalis, estres i bruts carrers o camins de sorra. I jo les he fet servir continuament. M'he passejat tranquilament alternant les monumentals zones tursistiques de la guia i apassionants i autentics carrerons, places i camps de l'extraradi. Em sento afortunat de -per sort o per necessitat- saber-me moure entre els somriures de la gent de Nepal pels seus carrers buits de turistes. Sento el Nepal mes a prop. 

Ara me'n torno en bus a Katmandu. Segur que es mes facil trobar un bus d'aqui a Thamel que el que m'ha costat a Katmandu per venir. Una bogeria a l'estacio de busos pero ha valgut la pena: un taxi val 600 rupies, un bus turistic entre 100 i 200 rupies (o mes si es de luxe) i jo he pagat 25 rupies i a sobre anava calentet perque anavem ben apretats i apretades. Com sardines dins d'una llauna.

Aquesta tarda he quedat amb un noi per parlar d'ajudar-los en la construccio d'una escola. Depenent de com vagin els tirs aquesta tarda i tenint en compte que ja dono per exprimida la vall de Katmandu, d'aqui dos dies (dema toca arreglar vistats i permisos) me'n vaig cap a Pokara, Circuit de l'Annapurna, tornare a Pokara i baixare a Lumbini (ciutat natal de Buda) i tirare cap a Chitwan (la selva) i cap a on bufi el vent. Aixo no vol sir que no em connecti, hi ha cibercafes per tot arreu, pero no sera cada dia com quan tinc l'internet gratis aqui on dormo. 

Despres de quedar amb aquest noi (en Pasang) he quedat a la nit per sopar amb un home basc i una dona holandesa, es la seva darrera nit a katmandu i farem soparet.

Com veieu vaig fent, sense presses pero aprofitant el que se'm presenti. L'altre dia estava a la terrassa d'on dormo amb dos nois de Luxemburg i un d'holandes. Els hi deia que tothom hauria de tenir l'oportunitat d'aturar el freneticament malaltis ritme de vida que patim i dedicar-se un temps a veure mo, a gaudir del moment, a dedicar-se a un mateix o una mateixa, a tenir poques preocupacions (mes que el putu visat), a pensar en que vol viure en aquesta vida, que al cap i a la fi es nostra pero ens la programen semnse ronda de replica, suggerencies i pregs i preguntes. Poden semblar paraules topiques o anades d'olla, pero tots quatre coincidiem. Pode erem quatre bojos o poder, per una vegada, estavem reunits al voltant d'una veritat absoluta.

Namaste Baktapur!

(22, 23 i) 24 de novembre del 2012

Avui que tinc temps (un temps d'espera), que tinc internet gratis i la llum no ha marxat: entrada de regal.

(22, 23 i) 24 d'octubre del 2012.

Avui es el tercer dia a Katmandu despres de tornar de Goli Gompa. La veritat es que l'estres de la ciutat es nota ben poc. Estan de festival i esta tot tancat. Fins i tot a Thamel (el barri turistic) es dificil trobar un lloc per menjar que no siguin els locals de menjar rapid o els restaurants. Pero sobrevivim! Tinc molt gana i no m'hi estic, Suposo que es l'espera. A Katmandu sempre hi estic com d'espera. Avui i dema esta tancada l'oficina d'immigracio i nop uc amplair el meu visat. D'aqui dos dies sera.

Porto uns dies fent el ronso i el "golfo".He estat visitant gent a Boudha: l'amic del Lama Sir i en Dani, el cosi de la Carla de La Garriga. Ahir vaig sopar amb una parella (una de tantes!) de metges, de Madrid i d'Asturies. I avui he dinat amb un home que vaig coneixer ahir. L'Ali Bat (si s'escriu aixi(.

L'Ali Bat es un venedor de collarets que vaig coneixer ahir. M'intentava vendre collarets i vam acabar xerrant: que si esta tot tancat, que si el festival, que si no hi ha festa, que si tothom esta a casa amb la familia menjant i dormint la mona, que si ella te la familia a la India i esta sol pel festival... ok, m'apunto. I avui he dinat al seu pis. L'Ali Bat viu en un tercer pis en un blc de pisos amgat en una plasa protegida per un petit laberint de carrerons bruts i foscos. No estic segur de saber-hi arribar de nou. Casa seva es mes petita que una habitacio de matrimoni. Deu fer d'ample 1,5m i de llarg poder 5 o 6 metres. Hi te un fogonet amb el que ha cuinat el delicios Dal Bat del dinar i un munt de collarets i flautes per vendre. 

Hem estat parlant de diners, de la familia, de les nostres feines i de les nostres vides. Tan diferents i que s'han creuat en aquesta ciutat caotica d'aquest pais tan magic. No m'ha intentat vendre res, no m'ha volgut fer negoci. Li he volgut comprar un dels seus collarets i m'ha fet pagar la voluntat, no ha posat preu. Un amic escull el preu em deia. Despres ell havia de tornar a la feina. Aquestes son les millors experiencies dels viatges. Les que una camera no pot capturar l'essencia i les que la memoria intenta guardar amb recel tot i l'erosio del temps s'endura. Aquestes experiencies que son tan grans que queden petites les paraules.

La meva previsio es dema Baktapur, una ciutat propera i preciosa (tot i cara) i despres d'arreglar-me el visat anar cap a Pokhara i despres el Trekking de l'Annapurna els propers dies. Poder el proper mes. Pero acabo de parlar amb el Pasang, un col.laborador de SOS Himalaya (mirar enllasos) que esta gestionant la construccio d'una escola. Dema a la tarda he quedat amb ell, a veure on els hi puc donar una ma. Aixi que tot es incert encara. Depen del que puguin oferir-me. 

Ja us fare saber noticies. Fins la propera!

Separant el gra de la palla. Separant cultura d'etnocentrisme.

Avui no us explico que vaig fer ahir, avui us explico reflexions. Poder de menys interes per a alguna gent.

Us he dit moltes vegades que els llibres que m'he llegit m'estan servint molt. Que hi ha coses que estic entrenant com a persona i que penso que em serviran per la resta de la meva vida. La felicitat per mi mateix, en el moment de l'ara i sense dependencies. Pero d'aixo us en parlare un altre dia. Avui us parlare d'una errada transversal en aquestes filosofies. Un errada des del meu punt de vista, clar. Tampoc em proclamare portador de la veritat absoluta.

Els textos sempre toquen l'aspecte nacioalisme i cultural des del punt de vista que som productes de la nostra cultura i que nosaltres no pensem per nosaltres meteixos o mateixes si no que construim la nostra realitat a partir de la nostra cultura i de l'educacio rebuda. Fins aqui estem d'acord. Aixo implica, a mes, que de manera innegable repetim els "errors" o dinamiques no desitjables que la nostra cultura pel seu inevitable pes ens ha carregat. 

Aquests textos parlen de desprendre's de la cultura, de negar les identitats nacionals i culturals. Parlen al cap i a la fi, de pensar per un mateix o una mateixa. Per a mi pero, pensar per un mateix o una mateixa no implica desprendre's d'una cultura. La independencia de criteri al marge de la cultura crec que l'hem de construir a partir de ser conscients d'aixo, de que som productes cultural i de que hem de racionalitzar els nostres conceptes de la vida i dels nostres habits. 

Aquests dies he estat vivint a Goli Gompa, una zona Sherpa. Tenen la seva propia llengua, la sherpa i el nepali. Vivint alla el que intentava era aprendre les seves llengues. I alguna cosa n'he apres (poc!). Vivint alla he apres alguns costums que m'han semblat molt interessants. Quan he tornat a Katmandu, m'he adonat que gairebe cap turista sap ni una paraula en nepali mes que "namaste". Crec que poca gent s'interessa per la cultura mes enlla del flolklore quan viatja. 

Penso que aquestes teories pseudoanarquistes (si Bakunin aixeques el cap!) deixen les cultures minoritaries desprotegides i donen ales a les cultures mes potents ja sigui per quantitat, imposicio o poder economic. Per exemple, venir de viatge al Nepal i no intentar aprendre res de nepali, es donar ales a una cultura occidental, que amb l'angles com a llengua vehicular es menja poc a poc el nostre vocabulari. Igual que defensar que no es tan important aprendre catala a l'escola es donar ales a la cultura espanyola per sobre d'una catalana. Quan les cultures no haurien de competir, si no conviure i enredar-se per enriquir el mon i les seves perspectives. 

Defensar la independencia d'un estat es moltes vegades una proteccio cultural d'una cultura atacada, en tant la independencia d'un estat, entre d'atres coses, protegeix la cultura de les incursions i contaminacions que la van diluint i fonent. Que seria de la India i la seva cultura sense la independencia que van aconseguir? Segurament una Londres Oriental.

Aixo no vol dir que no haguem de deixar que les cultures es barregin i en surgeixin de noves! Tant a nivel col.lectiu com individual. La cultura catalana mateixa es una barreja de cultura arab, francesa, grega i moltes altres. per tant no serem nosaltres ara qui aturem aquests dinamisme cultural, molt propi del mediterrani. I a la nostra persona igual. "El nacionalismo se cura viajando"? Aixo va dir un home que fins i tot se'l considera intel.ligent. Doncs jo no ho penso. Penso que viatjar ens fa conscients de que som productes de la nostra cultura, de que hi ha rols (sexuals, socials...), habits (higienics, modals...) que ens han introduit i veiem normalitzats i poder en contrastar-los amb els d'altres cultures ens fan canviar d'opinio. Ens enriqueixen com a persones i ens planten aquesta reproduccio cultural, de vegades sense sentit.

Crec que hi ha una confusio en la terminologia. Crec que les paraules cultura, independencia, nacionalisme s'han ficat en el mateix sac que etnocentrisme. I estimar-se una cultura no es pensar que es millor que les demes. Es -com a les persones- saber-se en aquesta cultura amb els seus defectes i les seves coses positives. I fer el que no podem fer amb les persones, canviar els nostres trets o reproduccions culturals que no ens agradin per d'altres de propies o d'altres cultures. Per tant el nacionalisme no es cura viatjant, l'etnocentrisme si. 

Jo continuo empapant-me d'aquest poder cultural! 

Fins a la propera!

Algunes (altres) poques imatges d'aquests dies

Us deixo algunes poques fotos d'aquests dies. Al facebook vaig penjar ahir alguna mes pero ho he de fer poc a poc que aqui l'internet va lent (vistaro). Les paraules entre parentesi solen ser en nepali, la traduccio. Cuideu-vos!

  

Jo treballant amb el Lama Sir (fons a l'esquerra) el Big Lama (fons a la dreta) i alguns altres monjos que van venir a prepar la big Pusa dies abans. Feiem "torma"  que son unes figuretes de farina i aigua que despres pintaven i posaven espelmes per decorar. Jo fotent-li canya al pa!

 

El jardi del temple (mes o menys)

 

 Jo fent carantonyes a un iak petit.

 

 Tres nens de l'escola de Goli Gompa. Al pati, al sol (gam) entrant en calor (tato).

 

Tres nenes de l'escola. Despres d'aprendre la canso de "head, shoulders, knees, and toes!"

 

Fent el burro amb en Passang.

 Un dia de cursa, reflexions i banyets al riu. L'aigua (pani) estava molt freda (ciso).

Despres d'uns dies a Goli Gompa

 

Salut!

Ja torno a ser a Kathmandu despres d'uns dies genials a Goli Gompa. Com han estat? Es dificil de dir-ho nomes amb paraules, ara mateix maleeixo la limitacio del llenguatge. Avui fare un petit resum, sense aprofundir gaire, i els propers dies ja escriure reflexions mes profundes i penjare fotos.

El viatge de Katmandu a Jiri van ser 9 hores horroroses, en un autobus que no parava d'entrar gent. Semblava impossible encabir-hi mes gent,  pero hi entrava. Vaig fer l'aproximacio a Goli Gompa dormint en una cabana de fusta d'una familia que es deidcava a la fusta (deura) i a fer un bonissim formatge de iak. 

A Goli Gompa m'han tractat molt be. Els primers dies amb aquesta incomoditat de ser un convidat i no deixar-me fer res, pero un cop trencat aquest gel, eren com familia. Cuinava amb ells uns plats exquisits amb el que m'atipavem. Una cuina que ja trobo a faltar. Feia la compra, de vegades a buscar llet o  de vegades caminant al poble del costat que estava a una horeta baixant per despres pujar... Muntanyes!Anavem d'excursio, a l'Stupa, o al Pickey Peack (4065m). De vegades els hi deia que volia estar sol i marxava a gaudir de l'entorn: passejos, sortia a correr cada mati, vaig fer-me el Pickey corrents un dia (3h nar i tornar!), un altre dia banyet al riu... De tants passejos i escapades que feia em coneixia la zona, i el darrer dia reien quan jo vaig indicar a un guia que duia un turista, deien que podria treballar de guia per alla. Reiem, em deixava estimar i els estimava. De vegades em queien millor i de vegades pitjor, com qualsevol convivencia. M'ensenyaven coses del budisme, vaig llegir-me el llibre de la conferencia a Londres del Dalai Lama, que me'l van deixar i m'explicaven els rituals del temple i d'altres. Al final m'enviaven a fer-los a mi, se'n refiaven... o aixi no els feien ells! Tambe aprenia dels costums sherpes, les seves llengues: nepali i sherpal; ahir a la nit a Jiri una noia flipava on sopava perque li parlava en un angles/nepali... Tambe els hi he ajudat a preparar la "big pusa" (gran cerimonia) que no em puc quedar a veure pel maleit visat que he de renovar, fan unes figuretes i posen espelmes. Maco tot plegat.

I res, ahir em vaig cascar Goli Gompa Jiri en una jornada (8 horetes) i estava rebentat. Avui el bus amb pollastres, nadons plorants, cabres, gent i mes gent i avui torno a ser a Katmandu, amb tots els lloc menys turistics mig tancat perque es una festivitat. Aixo si, hi ha molts turistes!

Al llarg de la setmana us anire escribint mes coses, penjant fotos i responent els correus!

Una abrassada!

Fins aviat Kathmandu.

Namaste!

Aqui son 1/4 d'onze ja. I dema amtino per agafar un bus cap a Jiri. Des de Jiri caminare dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) on m'espera un Lama. M'hi estare per alla fins el 23 o 24, que m'he d'ampliar visat (merda de burocracia que no ens deixa ser lliures amb tranquilitat enlloc!). Fin a les hores dubto que rebeu noticies, per aixo avui, abans d'escriure el meu diari i les reflexions, us regalo un escret d'un mati curios i d'una tarda preciosa.

El mati l'he dedicat al lavabo (massa picant ahir al super sopar autocton autentic!) i a posar-me la vacuna. Tornava buscant per afeitar-me i pa i previsions quan se m'ha apropat un home, directe cap a mi. Que li sonava d'alguna foto jo, del Tibet. I jo que no, que m'ho vull mirar i que encara no hi he anat. I m'ha comensat a explicar la seva historia. Que si no he anat al Tibet que no hi vagi, que es molt trist i que l'exercit xines es molt mala gent. I que veure molts mutilats i hem fara plorar, em deia. Ell es un Tibeta refugiat que esta baixant caminant (al loro!) cap a Dhramsala, on viu el Dalai Lama i molts dels refugiats tibetans. Quan li he dit que marxava a Goli Gomba m'ha dit que el Lama d'alla el va ajudar a baixar (suposadament el que m'acull a ca seu!) i s'ha posat molt felis i m'ha regalat un collar d'aquest vermells, un fil. M'ha estat explicant (i parava per plorar) el que li hvien fet aq la seva familia (mutilats i morts) i que l'ull que li falta i les cicatrius del bras son cosa de la China army. Molt impactant tot plegat. L'home no parava de juntar-nos els cap i reia molt perque deia que s'ha fixar amb mi i just vaig a Goli Gumba. No se encara si es veritat o no, pero ens hem fet una foto per ensenyar-li al Lama Sir de Gol Gumba, ho podre comprobar aviat!

A la tarda he estat amb l'Agus. Hem trucat al Toni Aguilar i l'hem anat a veure. Aquests paio es un crack. El seu somni era viure en comunitat, epoca hippiy i tal. I ara viu en una casa amb la seva dona Nepali amb acollint a filles de vdues o nenes del carrer. Totes son una gran familia. A ell li reporten felicitat perque tot el dia somriuen i aixo es contagia (diu que es el que mes valora de la seva dona, que sempre somriu felis) i ell gestiona un projecte en un barri periferic. A part d'acollir nenes i donar de menjar a totes les nenes que vulguin i allotjament fa de serveis social del barri, fent projectes per dones i per la pobresa del barri. Ha reduit les families d'extrema pobresa de les 400 i escatx a 140. Amb ell em xerrat tota la tarda i ens ha inflat a te, galetes i una cosa bonissima qu comensa per S pero no recordo.Com uns farcellets de vegetals forsa gran (com minicrusanets).

Xerrant de tot i de mes han sortit bones conclusions entre els tres. Una que m'ha agradat molt ha estat que el que compta son els fets i no com es diguin. Per tant que mes dona si es diu comunisme, cristianisme, maoista, hinduisme o deocracia; el que compta es el que s'esta duent a terme i amb quina finalitat. De vegades les etiquetes ens tapen el producte, penso. Tot ha sortit a partir de la xarrera amb sobre la politica de l'Estat espanyol, del Nepal i del fundamentisme religios al Nepal.

Quan tornavem de nit cap a compartir els ultims moments abans d'acomiadar-nos l'Agus i jo (no se quan ens tornarem a veure, com  a tard a Granollers!) ens hem creuat un home gran que carregava amb lamines de cautxu i li han caigut. No les podia recollir be i li queien i he decidit agafarli una i dir-li que li portava on anes si no estava lluny. Total, que resultava ser un paio que portava cautxu a un sabater que reparava soles i el sabater, que corria per alla, en veure'ns ajudar ens ha obert casa seva, ens ha comprat un suc fresquet, ens ha convidat a cafe i ens ha presentat a tota la seva familia. I l'Agusti, que es moria de ganes ha fet jugar el diabolo alla al pis. Han flipat!

Acomiadar-me de l'Agusti m'ha fet sentir una sensacio contradictoria, com la que descriu l'autor d'"Oh Petrel! diario de un navegante solitario" Diu que de vegades s'hi sent molt a gust amb algu o en un lloc pero marxa perque sap que tambe estara be en un altre lloc i vol veure i viure. Te aquesta emocio, excitacio i felicitat per migrar pero tot aixo es trena amb el respecte a la soledat de nou i la pena per l'enyoransa. Tot i atavaler-me Katmhandu, ara li comensava a agafar el gustet gracies a la companyia i cada cop mes contacte amb la gent. Ja tornare a veure el Toni! I potser l'Agusti tambe. Pero ara em toca viatjar fins a Jiri i caminar dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) carregat com un Sherpa. A veure que us explico a la tornada!

Fins aviat!

Salut!

P.D.: expliqueu-me coses al correu o als comentaris, que a mi tambe m'agrada saber de vosaltres! 

Viure Katmandu

1.10.2012

Ahir I avui he fet vida a Katmandu. Fluir, com diria l’Agusti. Us en faig 5 centims del que es vida a Katmandu:

Primer centim: fer vida a Katmandu es trobar-se -en una ciutat de mes d’un milio d’habitants -mes turistes- a uns dels amics de la plassa, un dels de la foto del facebook, tot repentinat I uniformat per anar a l’escola mab les sabates plenes de pols. De bon demati amb la rialla I l’humor!

Segon centim: fer vida a Katmandu tambe vol dir trobar-te en un embus en un dels carrels d’entre la Plassa Durbar I Thamel. Un embus de tal dimensions que entre cotxes, motos, rickshaws, bicis I persones em colapsat el carrer literlament. Allo ha engegat quan algunes de les persones que caminavem em saltat per sobre de les rodes dels rickshaws, I hem atravessat motos per sobre. Semblava un joc de plataformes al mes estil Mario Bros.

Centim tres: fer vida a Katmandu tambe vol dir fer l’apat del dia gros (la resta del dia m’alimento de pa i melmelada, fruita I delicious formatge de yak) per 95 rupis, poc menys d’un euro (1 euro avui estava a 106,6 rupis) . Arros, cigrons amb salseta especiada, chili, salsa amb verdures I bamboo I un pa bonissim (tant bo que hem repetit). Impressionant I picant! Aixo nomes passa en els llocs autentics! En els llocs de turista et cobren 120 rupis per un batut de fruites!

Centim quatre: fer vida a Katmandu tambe vol dir tornar de fer un txia (te amb llet, semblant al txai de la India) en un atic sense parets de Freak Street I aturar-me a parlar amb un conductor d’un rackshaw que ha entes que no necessito res I que ens expliquem la vida una estona.

I centim cinc (ultim): fer vida a Katmandu vol dir arribar a l’habitacio (1,5euros/nit), veure noves companyies de dormitori (xainispipal) I sortir a la terrassa a escriure el meu diari a la llum d’un frontal perque de nou ham tallat l’electricitat I sota la lluna plena (com la teniu ara vosaltres?). Tot al ritme de musica occidental en directe que ens regala un pub del costat (el volguem o no). Ha sonat una de les meves cansons preferides de cada nit. No se com es diu, se que en un video del youtube surten tocant-la cin persones amb un guitarra. Algu sap el titol? (I si posa l’enllas millor!)

Ara penso que ja he viscut prou (massa) Kathamandu per uns dies com a viatger perque penso que els turistes de la camera al coll I la guia a la ma, amb xancles I mitjons I amb olleres de sol el viuen d’un altra manera. I els habitants d’una altra mes different. Ara vull viure el Nepal rural I me’n vaig a Goli Gompa, un poblet a prop de l’antiga ruta d’acces a l’Everest, on m’espera un Lama per a que dormi a casa seva I em passi el dia pel poblet, o per les selves properes (amb tigres I ossos, diuen!) I per les muntanyes I llacs de l’entorn.

P.D.: Katmandu tambe es 36 minuts de rellotge per carregar 4 fotos al bloc I que quan t’ha de sortir la finestreta per dir-te que esta fet aixo  es pengi. Pero l’espera aqui no es espera.

Imatges.

(segona part: comenceu a llegir pel segon paragrafs) Katmandu. Era primera hora i no hi havia ningu. I la quarta es a Swayambunath (abans quan he posat Swayambhunath volia posarPushapatinath, pero no em deixa esborrar. Tecnologies boges, es al temple dels micos, que es molt gran pero he penjat aquesta perque el Marc vol veure els micos! Aixo va molt extrany i nomes em deixa escriure ara al principi. He d'utilitzar el mode HTML i la conexio es dolentissima, pero espero poder penjar aquestes 4 fotos. En la primera surt

, el temple sagrat a la vora del Bagmati. On es purifiquen els cosses amb l'aigua del riu sagrat del nepalesos i nepaleses i despres s'incinera el cos (plataforma primer planol). En la segona estic fent de Mowly en el bosc selvatic que abrassa el cami de pujada a Shivapuri. Un cim. Molt guapo el bosc, amb centenars d'ocells, alguns i micos i un parell de musteles. La fauna impressionant. A la tercera imatge la Plassa Durbar de Patan, un dels tres antics regnes de la vall de Katmandu, anexionat a

Entre tall de llum i tall de llum. (I la "bona conexio"...))

Namaste!
Tinc molt mala conexio avui. Estic intentant penjar fotos tant des del facebook com des del bloc com guardant-les al DropBox. Pero res. Aixo no rutlla avui i s'espera tall de llum en breu (aquesta tarda).

Vull dir-vos que estic molt be, cada cop em sento mes a gust fent el estic perque estic descobrint coses de mi. d'aquest pais i ho estic gaudint. Que dimecres marxo a la muntanyeta! A Goli Gompa i que abans de marxar cap a Goli Gompa (Goli Gumba) penjare alguna foto, ni que sigui una de micos pel Marc.

D'altra banda dir-vos que us cuideu, que no us desvinculeu del moment que esta vivint la societat  perque necessitem gent que lluiti pels drets socials tambe! sense oblidar els nacional, pero aquests ara estan de moda i necessitem gent que torci l'estaca cap a l'esquerra (publicitat subliminal:CUP) i que no patiu per mi, que estic amb gent i si em passes alguna cosa rebrieu noticies. Si no les rebeu confieu en mi!

Una abrassada enorme i espero poder actualitzar aixo en breu amb les coses que veig i que em passen.

Fins aviat,
Namaste!