Vora Katmandu.

El dia 24 vaig arribar a Nagarkot caminant des de Bakhtapur, on havia anat a esmorzar amb en Basu, que viu a un tir de pedra d’aquest poble precios. Nagarkot en sit e poc mes que l’entorn. Vaig dormir en un lloc molt petit, barat i familiar i el 25 em vaig llevar ben d’hora per veure sortir el sol amb l’Himalaia de d’escenari. Tot i els meus patiments per un munt de nuvols que amenacaven d’irrompre en l’espectacle, va ser una albada preciosa. Crec que res es comparable a estar al mateix Himalaia quan surt el sol pero hi havia una panoramica prou maca i el sol s’ha lluit com cada mati quan es lleva.

Despres vaig fer cami cap a Banepa, on vaig esmorzar visitant un petit pati de temples i vaig continuar gastant sola de sabata cap a Panauti. Panauti es maco, te dos patis de temples vora la confluencia de dos rius. La llegenda diu que son tres, un d’invisible. Es una llegenda al mes pur estil telenovel.la: amor, infidelitat, venjanca i perdo. He de destacar la bellesa de les dones d’aquests pobles, trobo que son les dones mes maques que he vist a tot el Nepal! No se si deu ser casualitat del dia, l’etnia newar o que aquella part de la vall te un aire especial, pero recordo deixar-me sorprendre per uns somriures i unes mirades precioses!

Despres de dos dies a Katmandu de visites i papers, vaig a anar a dormir a casa d’en Basu. Viu a 4km de Bakhtapur en una casa tipica nepali rodejada de camps, amb dues vaques. Es una casa preciosa. La seva mare ens va cuinar el sopar i l’esmorzar i estava delicios! Vaig aterrar a Dulikhel extranyament cansat, doncs havia dormit be i no havia caminat. Vaig deixar-me perdre pels encantadors carrers del poble, que mantenen l’encant de l’antiguitat tant en les seves facanes, com en els costums de les seves gents. 

Vaig dormir en un lloc maquissim, baratissim i amb gent encantadora als afores de Dulikhlel. Una Ghest House (casa de convidats) que encara estava per acabar, pero que el seu propietari (que ja us en parlare d’ell mes endavant) construeix a mesura que estalvia. M’han tractat com un rei amb un continuu de tes, amabilitat i somriures.  Vam estar mirant la posta de sol des de la teulada amb unes llimonades calentes, amb l’Himalaia de fons canviant de blanc a rosa abans de deixar-se il.luminar per la lluna plena que hi havia ahir. Idilica l’escena. 

El dia seguent (29N) vaig fer cami a Panauti passant per Namobudha, que dormia la ressaca de la festa de la lluna plena de la nit anterior. La historia explica que el princep Namobudha va donar-se com a aliment a una tigressa sense forces per a que aquesta pogues alimentar els seus cadells recent nascuts. Amb aquest acte desinteressat va guanyar-se la iluminacio i un boci de cel. 

El cami estava esquitxat de pobles tradicionals preciosos amb les seves gents fent la seva rutina al camp, estent la roba, assecant el gra… genial. Igual que em va sorprendre les noies maques de l’altre dia, en aquest trajecte em cal destacar la quantitat d’homes beguts que hem vaig creuar. Poder continuaven a festa del dia anterior. 

El cami ha estat una oportunitat per pensar em reflexions sobre mi i sobre que vull per als propers dies. O mesos. Quant s’acabi de decidr, ja ho sabreu! I vosaltres com esteu? Com va l’entrada del fred? Com s’apropen aquestes festes nadalenques? Com va la ressaca post electoral? Quins esbocos teniu per a l’any que entra? Ja direu gent, jo tambe vull saber de vosaltres! Us deixo unes imatges d'aquesta volta per la part nordest de la vall! Fins a la propera!

La roba impecable al sol. El dia a dia inclou la neteja!

En Basu cuinant uns vegetals. Fixeu-vos en el ganivet tradicional nepali que te: te una fusta que trepitja amb el peu per fixar la navalla amb aquesta extranya forma. Tambe us podeu fixar amb la cuineta de foc a terra.

Fent un te matiner amb en Basu, al porxo de ca seu.

La precisoa casa d'en Basu i sons pares.

Exacte, nomes es obligatori el casc pel conductor!

Un carrer de cases tipiques newar, a Dulhikhel.

Una estatua de Buda a Dulhikhkel. Esta a una muntanya propera i fa 5 metres. Es veu des de gairebe tot el poble.

Surt el sol a Dulhikhel i s'engega la rutina del poble. Canta el gall.

Decoracions als pobles amb flors, fulles i altres elements de la natura.

Els camps inundats per l'arros, amb els pallers del gra recolit recentment.

Petits pallers record de la recent collita.

Temples a la vora del riu, a Panauti. Entre els dos temples uns nois es renten i rentens les seves robes.

 

La lluna plena ilumina en Ram (propietari d'onvaig dormir) i l'estructura  de bambu dels gronxador del festival de fa un mes.

L'estructura enorme del gronxador i darrere el sol llevant-se.

Sol

Nagarkot. "Se abrio un claro entre las nubes, hemos vuelto a ver el sol, como dos presos comunes, en una prision." Extremoduro

Nagarkot. El sol es sap felic per si sol. No li calen admiradors ni admiradores per sortir cada dia. Simplement es, simplement surt. Una felicitat lliure, una felictat plena, doncs es una felictat sense condicionaments.

Pokhara (Sarankhot). El sol es lliure, doncs ningu l'atura. I qui sap si "qualsevol nit, pot sortir el sol".

Katmandu. Si res es just es el sol. surt cada matinada per les persones riques i les pobres, per les opressores i per les oprimides, per homes i dones. Com de la mort, del sol no se'n lliura ningu i tothom en gaudeix. El capital no es condicionant.

Dulhikhel. Recordo una canco de segon de primaria: 

"Cada dia surt el sol i tot recomenca,

i la fosca de la nit amb forca hem de vencer.

Tots volem un mon millor,

ple de pau i de claror.

Res no ens pot fer por. 

Res no ens pot fer por!"

Una gota de l'ocea de la corrupcio.

Abans de marxar un parell de dies a visitar un amic i llogarets del voltant de la vila de Katmandu us deixo una noticia d'investigacio. He fet el que he pogut i hem arribat fins on hem arribat, pero el minim que puc fer es alsar la veu tot el que se i puc i denunciar humilment allo que coneixem i que ho sabem com a injust. La corrupcio la tenim a casa i tambe la tenim aqui al Nepal, entre molts altres paisos. Sembla incrustada al sistema. Espero que no us aburreixi molt.  

Les ajudes internacionals son accions de caritat desinteresades dels diferents governs de la comunitat internacional. Son la solucio als problemes del sistema? Segurament no, segurament son bocins de bona fe o estrategies per netejar la imatge del pais i de l’aparent sistema del benestar. Moltes vegades pero, es destapen veritats de les clavegueres d’aquest sistema on es trena la corrupcio, el despotisme i la vertadera cara del capitalisme: no importen les persones, importa el capital.

imatge 1

L’arros es un dels aliments base de la dieta de les families del Nepal. Una persona  que s’encarreguen de la gestio d’un dels molts orfanats o comunitats infantils de Katmandu va ordenar comprar un arros que havia trobat barat en comparacio al preu del mercat habitual i d’una molt bona qualitat aparent.

Aquest arros venia en sacs amb la marca d’ajuda humanitaria del Japo, la qual cosa significa que aquest arros no havia de ser venut sino donat a les ONG o altres entitats amb finalitats socials i humanitaries. De totes maneres el govern nepali havia introduit al mercat un arros que no tenia aquesta finalitat. Ja es sabut que en aquest sistema on prima el capital enlloc de les persones  la corrupcio es un parasit inseparable de la politica.

Tot i aixi i havia un altre esdeveniment extrany. Com es que Japo enviava sacs d’arros d'ajuda humanitaria al Nepal i per altra banda comprava arros a Tailandia? Com  les histories sempre tenen mes marro del que pensem i com la bona fe no prima als governs capitalistes calia, d’entrada, sospitar. En revisar l’origen de l’arros, la localitzacio de la procedencia era de regions properes a Fukushima, una regio coneguda pel recent accident nuclear. Les etiquetes dels sacs (veure imatge2) fa referencia a Iwate (traduit per una japonesa), una regio a 12km de Fukushima i la radioactivitat doblava els nivells permesos a granges que es troben a 56km de Fukushima (mirar enllac noticia o dades rellevants).

Imatge 2.

El resum de la jugada es que el Japo es treu de sobre un arros radioactiu enviant-lo en forma d’ajuda humanitaria per tal d’aparentar ser un pais conscienciat, solidari i actiu en la lluita contra la pobresa. I per la seva banda el govern del Nepal introdueix al mercat una ajuda humanitaria per treure’n redit  economic.

El responsable d’aquesta comunitat d’acollida infantil a la que he fet referencia (sense esmentar) va dirigir-se a l’embaixada japonesa i a les autoritats nepalis amb les saques i etiquetes corresponents per tal de demanar responsabilitats i explicacions. La resposta a la venta d'un material humanitari va ser l'excusa de l'elevat preu d'enviar aquell arros a les zones necessitades de les muntanyes, part de l'arros es venia i amb els diners dels guanys s'enviava a resta. Quina era la proporcio que es venia i quina la que s'enviava a les muntanyes? I com es defensa enviar arros d'aprop de Fukushima? La resposta a aquestes preguntes va ser un diplomatic somriure i una ignorancia cordial, la qual cosa sabem que voldra dir que sera una brossa oblidada mes en les clavegueres del capitalisme.

La censura, una de les eines per sostenir aquest demencial sistema, fa que aquestes noticies arribin en compta gotes i difuses, que quedin en anecdotes per a visitants i en possibles malalties per a les persones consumidores de l’arros, es a dir, que s’individualitzi i es simplifiqui el conflicte. Amb aquest article intento trencar una mica el mur de la censura, que ens amaga aquestes petites grans noticies que demostren que vivim en un sistema que va estar ideat per persones, pero no pel be de les persones. I que cada reflexio que fem pot ser una espurna per a l’accio que desmonti  l’actual preso social i construeixi una alternativa a favor nostre: les persones.

Noticia relacionada: 

"Se encuentra arroz radioactivo en Fukushima" 

Enllac: http://elcomercio.pe/mundo/1339392/noticia-japon-encuentran-arroz-radiactivo-fukushima

Dades rellevants de la noticia: 

1. "El nivel de cesio radiactivo más alto detectado en estas plantaciones de arroz rondaba los 1.270 bequerelios por kilogramo, cuando el máximo permitido por el Gobierno es de 500 bequerelios por kilogramo, informó el portal europapress.es."

2. "su comercialización fue suspendida"

La rutina dificil d'emmarcar.

No soc un bon turista i menys un bon fotograf. Hi ha moltes coses que us vull explicar que es queden al tinter, pero encara son mes les fotos que hauria de fer i no faig perque no se fer-les be, per vergonya, perque em fa mandra, perque se m'escapa l'oportunitat o perque estic vivint (gaudint o patint) tant el moment que oblido la camera.  Hi ha una rutina que em costa d'enquadrar en el quatre marges d'una imatge. 

No hi ha cap imatge per exemple de la dificultat que tinc per planificar els trekkings en els bars nepalis. Quan veuen el mapa els hi fa gracia, comencen a buscar el seu poble, o el poble vei, o el cim o ves a saber. Alguna vegada he acabat dinant i per no molestar-me s'han endut el meu mapa a una altra taula, fins que troben el seu poble i me l'ensenyen! A les muntanyes m'ha passat sempre i a Katmandu passa menys... pero tambe passa!

Una altra cosa que no es percep a les imatges (tot i que hi ha!) es la lluita d'aquesta gent contra la soledat. La meva! Si mai sec a descansar, escriure o fer un te en una vorera, a les escales d'un temple o en alguna plassa sempre acaba apareixent un grup de nens i nenes o alguna persona a preguntar d'on soc, quan temps porto aqui, si m'agrada Nepal... en definitiva, a practicar l'angles i el nepali. 

Per vergonya no he tret la camera a un mini bus o autobus local. Encara no he agafat cap bus turistic, pero comenso a entendre perque mai trobo turistes als meus busos. Tot i barats van atapeits. Com mes gent pugi mes cobren i ja se sap, la pela es la pela, la rupia es la rupia. I pugen persones, sacs, animals... Un de les coses mes besties per a mi va ser tornant de Gokharna van estar una hora (una hora de rellotge!) intentant pujar un porc enorme (mes que la Fera) al bus. I el porc que no volia i alla tot de nepalis tibant-lo i el porc que cridava com un boig. Jo nomes feia que dir'ls-hi que si el porc no volia, un cop a l'autobus que passaria? Estaria boig, cridant i corrents! En fi, el porc va acabar al maleter i els seus crits com a fil musical.

Del fastigueig del bus vaig deixar-me per fotografiar una posta i una sortida del sol al Terai impressionant. La posta va ser eterna i preciosa, semblava que mai s'acabava. I el mati seguent impressionant. Crec que mai he vist el sol tan gran com aquell dia. Era una bola taronja fort enorme, molt grossa! Realment semblava que ens cremariem en qualsevol moment (tot i que fes fred).

Es mes que conegut el tema de les imitacions aqui al Nepal. Necessitava unes bambes noves i vaig buscar unes barates, nomes per caminar per aqui i poc mes, no per trekking. Porto unes Asics pero a l'etiqueta posava Adidas! No van tenir ni el detall de posar-li l'etiqueta de la marca que li corresponia. Pero per 16 euros vaig calcat amb unes bambes impressionants! 

I Katmandu... Katmandu es immortalitzable, s'ha de viure! Quan em llevo estem per sota dels 10 graus. Fot una rasquilla! I a mesura que toca el sol passem dels 20 i els 25. Caloreta! I tot aixo en una ciutat plena d'animals pel carrer (vaques, porcs,  gallines, micos, aguiles, cuques, aranyes, corbs, coloms...) no es que sigui una selva, pero Deu ni do! Depen de la zona hi ha per parar-ne un carro; en una ciutat plena de muntanyes de brossa, amb escenes curioses (d'agradables i desagradables) com venedors de te amb minibombones de gas, nens esnifant cola, transit de bogeria fins al punt de colapsar carrers, o d'aixecar tanta pols i generar tant de fum que piquen els ulls! sobretot als carrers sense esfaltar, hi ha policies de militars amb unes armes mes grans que jo, bamboo pel carrer, estancs, temples, encens pel carrer, rikshaw, minibusos amb un tio cridant on va... Es tot un mon divertit i que m'encanta! Despres estan els negocis, els meus preferits son les botigues de muntanya per somniar com vestir-te semblant un alpinista, les parades de samosa, els senyors que porten una bici i un cistell gegant amb fruites i les fleques de barri (no les de Thamel) que tenen un pastissos de xocolata per 30RP o 40RP (uns 40cntms) bonissims! I tot regatejable en nepali!Oh, i m'oblidava d'una senyora que porta un carret i prepara una mena de "burritos" amb truita i vegetals que m'apassionen! (50RP)

No tot es maco al Nepal. Jo com a viatger ho veig amb distancia pero a part del que he esmentat com la contaminacio, els nens de la cola i la bruticia, es una ciutat amb molta competitivitat. Els nepalis s'aixafen entre ells per arrencar-te unes rupies. Si un t'ofereix 200, l'altre 180... i son amics, pero les rupies van buscades. Hi ha un probema molt generalitzat d'alcoholisme masculi que m'ha costat de veure tot i que el Toni m'ho avisava. I alcoholisme masculi implica violencia, violacions (o similar), prostitucio... A la nit a partir de les 23h no queda gairebe ningu pel carrer i les patrulles van a munt i avall amb les porres i les armes. A Thamel no hi ha gaire problema gairebe mai, pero les sirenes s'escoltes de tant en tant. Per la festa de fa dos dies van prohibir els focs d'artifici i ahir va haver vaga d'estudiants... En alguns dies us posare al dia de la -penosa- situacio politica i repressiva del pais.

Tot i que rellegint el text em sembla caotic, coix i desendressat, crec que es una radiografia d'una part de la realitat del pais (una part petita!). I si es un text caotic, coix i desendressat deu ser perque l'ordre i la no es precisament el punt fort del pais!

Modest resum grafic.

Aprofitant que he pogut pujar fotos i per a saciar la sed d'imatges dels propers dies us deixo un tastet de poques imatges de tot el meu viatge. Veureu que moltes d'elles podrien estar millor fetes, doncs no soc cap professional de la imatge. Aqui com amb les banderes: no us quedeu tant en el simbol si no en el que significa, en el moment i en la historia que hi ha al darrere. La meva. Espero que les gaudiu!

1. Pushapatinath

 Aixo es Pashupatinat. Es al Barmati, el riu sagrat del Nepal. Aqui moltes etnies hindus purifiquen els cossos amb l'aigua del riu (com fan al fons). Un cop fet el ritual els transporten amb solemnitat pero snse dramatisme a una de les plataformes (segons el nivell economic de la familia) on els incineren i tiren les cendres al riu. Per a aquestes persones es el millor que els hi pot passar saber que acabaran aixi. Cada cultura te una manera de viure les morts de les persones properes. Hem de trobar la nostra, la que ens dolgui menys, la que ens aporti forces i esperanca quan la mort aporta absencia. 

2. Patan

Patan es un dels tres antics reialmes de la vall. Te racons preciosos com aquesta estupa amb el temple sobre el llac.

3. Aprenent a fer formatge de iak.

Aqui em teniu motivadissims a les explicacions de com fan per a que fermenti la llet de iak i passi a ser delicios formatge de iak.

4. Vistes per sanar els ulls.

Una part de la corona del Nepal, un boci d'Himalaia que deixa baixos els nuvols gratant un cel que sembla infinit.

5. Goli Gompa

La foto crec que es repeteix, pero es el paradis onvaig viure dues minses setmanes. Un lloc per tornar-hi per la immensitat, l'amor, la sabiesa i la immensitat que despresn pel seu entorn i la seva gent.

6. Descobrint-me

Un de tants racons que m'oferia el Solu-Kumbu per pensar, desmontar-me, posar-ho tot a la vista, descobrir-me i reconstruir-me de nou, mes fort, per seguir endavant. Sempre endavant.

7. Treballant amb els lames.

El Big Lama i jo treballant preparant les Thurmes per a la Big Puja. Jo fent la feina dura i ell fent la meticulosa i delicada. Cadascu te el seu lloc!

8. Bakhtapur

Una de les entrades a unes de les tres Places Durbar de Bakthapur. Tres espais esquitxats de temples, monastirs i estupes que competeixen en grandiloquencia, significat i poder amb la resta de places de la vall.

9. Quotidianitat artesana a Bakthapur.

Aqui podeu veure com assequen la terrissa i el gra a una de les places. Al fons, en aquella teulada darrere les botigues esta on couen la terrissa: l'enterren en palla i li calen foc!

10. Enginyeria nepali.

Sort que no vaig estar en epoca de monzo, quan els rius presenten les crescudes! Ni un clau al pont!

11. Zona alta de Bragha

Si no recordo malament aixo es la zona alta de Bragha, al Circuit de la Volta als Annapurnes. Aixo es arquitectura integrada en el paisatge!

12. Glacera de l'Annapurna III

Al peu de l'Annapurna III la imponent glacera. La primera vegada que m'hi sentia immers en l'Himalaia va ser al peu d'aquest gegant.

13. Desert himalaienc.

Aquesta panoramica es des de sobre de Manang. Podeu veure el llac turquesa (no se si a la foto s'aprecia be, pero es turquesa!). Sembla mentidaque a aixo sigui l'Himalaia. Cada vall es un mon: selva, pineda, desert, neu...

14. Surt el sol.

Passi el que passi cada dia surt el sol i ens regala una de tantes estampes precioses. Aquest cop sortint sobre la vall de Manang cami al Tilicho amb el riu que serpenteja fent unes S com dibuixat per un nen petit.

15. Tilicho Tal.

El Tilicho Tal, el llac mes alt del mon -diuen-. Te petits icebergs i es troba a 4910m. i esta envoltat de paisatges desertic (dreta) i de muntanyes amb metres de neu a sobre (edsquerra)

16. Daulaghiri

El sol acabant el seu torn acomiadant-se amb grandiloquenca amb aquesta estampa d'una de les muntanyes mes altes del mon: el Daulaghiri, una de les puntes d'aquesta cadena de muntanyes impressionants.

17. Machhapuchhare.

Tambe anomenada Cua de Peix (per la seva forma) la muntanya sagrada del Nepal. Esta prohibit escalar-la, ningu pot posar els peus sobre la corona del Nepal. Diuen que la corona del mon es l'Everest, i la del Nepal aquest capritx de la natura.

18. L'Annapurna.

L'Annapurna i la seva glacera. Una muntanya magica, tan encantadora com egosita que s'ha volgut quedar amb els cossos de dos dels millors alpinistes del mon. Una muntanya d'aparenca innocent i d'un perill incomparable. 

i 19. Boudhnat.

L'Stupa mes gran de Katmandu. Es el lloc on mes monjos budistes es poden trobar a Katmandu. Els ulls de Buda en el moment que arribar a la il.luminacio estan sota els tretze pisos que representa els tretze nivells a assolir fins a arribar ala il.luminacio representada per la perfeccio, la flor de lotus. Alguna cosa semblant significa...

Espero que us hagi agradat l'humil tastet grafic dels meus dies. Fa dos dies van ser les persones, avui es els llocs, qui sap dema. Em deixo moltes coses a la reserva: molts moments, persones, moltes imatges i molts llocs apassionants, pero sovint la vida ens obliga a escollir i la meva seleccio ha estat aquest mins recull de fotos de baixa qualitat artistica, deplorable tecnica i segurament menys bon gust. Pero es amb el que us heu de conformar si no em veniu a veure!

I aqui, la ruta continua!

Namaste!

M'han fet un regal que vull compartir.

Avui us deixo una actualitzacio molt breu pero que dona molt per pensar. Es una frase d'un geni poc conegut i menys reconegut, pero que si el temps posa les coses al seu lloc -aixo diuen- sera d'ajuda pe a moltes persones. Us la regalo com ha fet ell amb mi. Llegiu-la sense prejudicis, sense pors i amb la voluntat de que us canvi. Quan el canvi s'inicia en un mateix es quan realment es pot aportar canvi al nostre entorn. Moldegeu-vos lliures i amb felicitat per esdevenir un canvi positiu i construir un entorn lliure . 

Fins anoves noticies! (en breu, ja veureu!)

 

"Jo, al final, quan em mori, decidiré si la meva vida ha valgut la pena en funció de la felicitat que hagi estat capaç d'acumular."

Oriol Sagrera i Saula.

Mero sati! (amic meu!)

Nepal es les muntanyes i la seva gent. Res mes i tot aixo. Molt. Gens menyspreable, totalment admirable. Al Circuit de la volta als Annapurnes i el Camp Base l'Annapurna vaig gaudir una mica de la seva gent i molt de les seves muntanyes. Despres del retorn de l'intent al Camp Base del Makalu la gent del Nepal m'ha fet treure la cua d'entre les cames i apujar el cap, m'ha dibuixat un somriure de nou i m'ha retornat la passio per estar aqui. A Nepal tinc molt coneguts i conegudes, pero avui us presento els meus amics d'aqui.

Del Lama Sir ja us he parlat, vaig fer-ho fa temps, quan us explicava els meus dies a Goli Gompa. Vaig estar cuidat com un rei, ja ho sabeu. De tant en tant ens truquem a veure com ens va la vida. Em va donar molts espais per pensar en mi, alguns escrits per reflexionar sobre la vida i un entorn immillorable al Solo-Kumbu.

En Jay encara en truca cada dia a veure com estic. Crec que us vaig parlar d'ell fa poc. Es un militar de l'exercit nepali, de la ONU, em va cuidar moltissim mentre cagava aigua i em retorcava de dolor. Avui deiem de quedar a mig cami i fer alguna excursio junts. Mai se sap com poden anar les coses!

En Basu (assegut a terra) viu a Baktapur  i te un estudi d'edicio de video a Thamel. El vaig coneixer al bus, vam compartir 20 hores! Quan vem arribar a Katmandu va convidar-me a casa de la seva germana (la noia de vermell) a dinar un exquisit dal bhat. Ens hem anat enviant sms i dema hem quedat per sopar plegats.

L'Anuwar (si s'escriu aixi) es venedor de collarets per Thamel. Va intentar vendre'm collarets i li vaig dir que no en nepali. Li va fer gracia que li seguis donant conversa en nepali i em va convidar a dinar a casa seva. Ahir me'l vaig trobar pel carrer i em va fer pujar a ca seu a dinar de nou. Com veieu casa seva es modesta. En un mes va a la India a veure la seva familia. Qui sap, poder baixem junts i tot!

Aquesta de la foto es la familia d'en Sippy. En Sippy (el de vermell de 'esquerra de tot) es un somniador. Viu en una familia de militars, tant el seu pare (home del fons) com el seu germa (noi d'esquenes) ho son. Ell vol ser home de negocis i veu projectes i negocis per tot arreu. Sap una mica de castella i ens vam trobar a Thamel. Intentava vendre'm el que fos per endur-se comissio de la compra per jo no feia mes que riure i vam acabar fent un te (sense comprar res). Em va convidar a dormir a casa seu i be, vaig anar a sopar. Vam estar jugant a un joc semblant al billar pero que es juga amb els dits i amb fitxes i vaig sopar amb aquesta encantadora i nombrosa familia. Son genials i molt divertits, els tornare a visitar!

Aquesta gent son (per ordre d'esquerra a dreta) el Dani, el Santi, (jo) i la Veronica (diria que es diu Veronica). El Dani es un garriguenc casat amb una dona tibetana, ell viu a Boudhanat i ella al Tibet. Es com el consulat catala, gairebe tots els catalans de Katmandu estan en contacte amb ell. Te una empresa de trekking, te un somriure constant (tot i que a la foto no s'aprecii) i un cor enorme. Sempre esta de bon humor i disposat a ajudar, a fer un te o un dinaret. Es un crack de la meditacio i de la cultura tibetana. De fet, a la universitat del Tibet es on va coneixer la Veronica, que esta fent un doctorat o master sobre la alquimia i la medicina tibetana. El Santi, ha intentat engegar un (necessari!) projecte amb les aigues a Katmandu, pero no hi ha hagut sort ni interes per part del govern ni de cap entitat.

El Toni es l'home que hi ha al primer planol. El trobo un home apassionant. Amb els anys que carrega a l'esquena ha acumulat experiencies viatjant per tot el mon, coneixent gent, cultura, formes de ser, de pensar... Viu al Nepal des de fa 12 anys i esta casat amb una dona nepali (encantadora!). Durant aquests anys ha engegat molts projectes socials i ara gestiona un orfanat, el Kumari House, de la fundacio The Direct Help. Alla no nomes hi viuen les nenes mes necessitades del barri si no que shi fan activitats culturals com l'escola de dones, menjadors social, intervencions socials diverses, etc. Una de les coses mes interessants es visitar la casa d'acollida i parlar amb Toni. Si de cada experiencia s'apren alguna, de parlar amb en Toni s'apren el doble! 

A part d'aquests "coneguts especials" dels que podriem considerar que s'intueix una petita o qui sap, una gran amistat, Nepal -i en especial Katmandu- m'ha presentat a desenes de persones encantadores. Des de gent que he conegut on dormo com la Tim, el Jon, La Jeanne, etc. amb qui he compartit dies o estones i encara continuo parlant-me via virtual, com la gent que pel carrer ha volgut compartir un tros de cami amb mi un apat, un te, una mandarina o unes galetes. Com veieu, tot i viatjar sense acompanyant, poques vegades em sento sol. Sempre hi ha qui em cuida, qui em fa companyia o a qui m'ofereix un cau i un plat a taula.

Presentacions fetes! 

Namaste!

Trencant els murs dels carrerons sense sortida.

 De cada situacio indesitjable apareix la frustracio i el consumisme ens ha fet intolerants a la frustracio, allo que ho volem ho paguem. Pero no sempre es possible i cada frustracio l'hem de viure com una nova situacio a gaudir, a exprimir. Es dificil positivitzar aquests dies, pero la gent d'aquest pais m'ho posa facil. Quan les coses no van be la soledat apreta, pero aquets dies he trobat qui ha afluixat el nus que m'escanyava. 

El 17 va ser un dia dur d'autobus: moltes hores, moltes corves, molta gent, molta gent vomitants, moltes sotracs... He de reconeixer que vam passar per una zona durant la posta de sol que era preciosa, pel Terai. Era una selva molt plana amb gran rius (molts secs) que l'atravessaven. Tot molt hindu: vaques geperudes i pintades, homes amb pareo, bombatxos, turbants, vestimentes de colors molt vius i pells molt fosques. Es respirava un ambient diferetn al Nepal que jo havia viscut fins ara. I la selva tant plana feia la posta eterna i el sol enorme. Reconec que el fastigueig del bus no em va deixar gaudir tot el que es mereixia aquella zona.

El 18 em vaig llevar molt cansat. Pensant que era per la mala nit que havia passat pels mosquits, la bruticia de l'habitacio i el soroll vaig agafar un bus amb l'esperansa d'arribar a les portes del trekking. A Hile em vaig trobar dos turistes (un de tants que es fundeixen els diners del servei militar veient mon). Els primers turistes en dos dies. Em van dir que com el Camp Base del Makalu no es zona de turistes i fa molt de fred els lodges i hotels estan tancats, que ja era impossible fer-lo sense tenda ni material d'autosuficiencia. Aquesta mala noticia va anar acompanyada de l'increment del cansament i el mal de panxa que burxava. 

Jo tot sol no em vaig atrevir a endinsar-me en el trekking amb aquelles perspectives i cagant-me en tot i una mica mes vaig coneixer en Jay, un noi que resultava ser un militar de la ONU (de guerriller maoista, a militar del Nepal, passant per l'escola militar de muntanya de Jomson, a formar part de la ONU i anar al Liban de missio). Jo empitjorava per moments i en Jay em va portar en moto al camp militar on viu, li van denegar el permis per a que passes la nit alla i em va portar a l'hotel d'uns amics seus on em vaig passar unes 14 hores retorsant-me al llit i fent curses al lavabo a cagar aigua marro, al mes pur estil coca cola. 

Al mati seguent em trobava una mica millor, a base d'aigueta pero tots els meus pensaments anaven al voltant de la meva gent. Ahir per primer cop m'agradaria haver estat a casa. Vaig fer un truc al Pasang i em va dir que l'1 de desembre podriem estar al Langtang construint una escola. Vaig trucar al mero sati (meu amic) Jay i em va fer una visita guiada pel poble de Dankhuta, em va aconseguir uns bitllets una mica mes barats per Katmandu directe i em va cuidar com un rei. Es un gran home! 

Tornava a Katmandu, amb la idea de trobar-me una mica amb la "meva gent", aquella gent de confiansa d'una mica mes a prop i qui pogues coneixer per Thamel. 

Les mes de 20 hores d'autobus de Dankhuta a Katmandu vaig compartir amb en Basu, un altre paio genial. Quan hem arribat a les 11.30h hem anat a casa de la seva germana a menjar un dal bhat. Com em cuiden els nepalis! 

Ara fa una estona, despres d'una merescuda dutxa, he conegut en Jili (o algo semblant). En Jili es un somniador de la meva edat, es dedica a captar turistes per portar-los a les botigues, empreses de trekkings, hotels... i quedar-se una comissio del que gastin. Sap una mica de castella i coneix el tema indepe de Catalunya (tot i que diu que es Barna el que es separa d'Espanya) i li ha fet gracia que sapiga nepali i hem fet un te junts. Despres de riure, cagar-nos en el sistema, somniar plans etc. m'ha dit que vagi a viure  a casa seva uns dies. Be, que hi farem, si insisteix provare -amb prudencia- a veure que tal es aixo! Dema he quedat per dinar amb un amic de fa unes setmanes (el venedor de collarets) i despres amb aquest noi. Ja us explicare que tal la meva sort!

Mentre espero resposta d'en Pasang estare uns dies per aqui, gestionant el meu visat per la India, acabant una feina amb en Toni (ja la veureu acabada), visitant el Dani, vivint amb en Jili, quedant amb en Basu i -si tinc temps- visitant Nagarkot (pero prefereixo la gent que les vistes, tot i que intentare no perdre-m'ho!).

I vosaltres com esteu? Expliqueu! Com veieu d'una mala experiencia n'han sorgit d'altres molt apassionants. Si be es cert que "les desgracies mai venen soles", tambe es cert que "no hay mal que por bien no venga", aixi que a gaudir de cada nova situacio que se'm presenti. Se que per a mi es mes facil, perque ara mateix visc en un somni -amb els seus alts i baixos-, pero no us deixeu vencer per cap situacio, de totes se'n pot treure'n quelcom, i mai saps quines noves vies ofereix el cami pedregos que se'ns planta. Moltes vegades, tot i mes dur o amb sotracs mes forts, acaba sent mes apassioant i bonic. No us doneu per vensudes ni per vensuts. Preneu-vos les fustracions com a noves oportunitats, no com a carrerons sense sortides.

Fins a noves noticies! 

Namaste!

Proxima estacio: Camp Base del Makalu

Namaste mero sati! (hola amic meu/amiga meva!)

Porto uns dies per Katmandu fent vida entre dinars i sopars (dere mito kana! molt bon menjar!) amb gent de tota mena i de tot arreu. Un cop visitats antics amics i conegudes noves persones em toca alsar el vol de nou al paradis. Avui m'he passat el mati gestionant diners, permisos i altres afers burocratics per tal d'allunyar-me d'aquesta ciutat plena de contradiccions, tan fantastica com estressant i tant bruta com acollidora, que per la seva gent i els seus ja coneguts racons em fa sentir com a casa.

Me'n torno a les muntanyes. Me'n torno al peu d'una de les muntanyes mes altes del mon, en aquest cas la cinquena. Vaig al Camp Base del Makalu, un dels trekkings menys frequentats per turistes i per tant un dels llocs on trobare un Nepal mes autentic a les muntanyes. Cultura i muntanya, una barreja que em posa la pell de gallina, que m'enganxa com un mal vici!

Fins al poble on comensa el trekking tinc 24 hores de bus, que partire en dos o tres dies visitant pobles pel cami tant en l'anada com en la tornada. Entre busos i caminades poder m'estare uns 20 dies dansant sense poder donar senyals de vida al bloc. Pero no patiu, que a la tornada sabeu que us inflo a videos, fotos i escrits. Mentre estant, intentare fer arribar alguna noticia per a que filtri que estic be en aquesta finestra entre el Nepal i les vostres cases. 

Abans de marxar permeteu-me que faci una mica d'espai electoral, pero que a diferencia d'altres vegades penso que aquesta vegada es necessari per apropar la llibertat per a a nostra gent. Penseu la importancia que te el Parlament, penseu que ens agradi o no decidiran sobre el nostre futur i penseu qui pensara en el nostre futur i qui pensara en el futur de les seves butxaques. Jo us animo a donar una oportunitat a la CUP. Son gent que com jo i com molts i moltes de vosaltres ve de baix, sap el que es la repressio, sap el que es no arribar a final de mes i a mes porta temps fent politica. Pero no politica de poltrona, politica de carrer, que es la que necessitem els ciutadans i ciutadanes.

Una abrassada ben forta i cuideu-vos, cuideu-vos vosaltres i cuideu-vos entre vosaltres, que al cap i a la fi es el que es el socialisme i l'anticapitalisme, no pensar en el propi melic sino tambe en el de la gent que ens envolta.

Fins aviat

Vuit imatges valen mes que mil paraules.

Avu com veieu poques paraules i moltes imatges, ja us cansare amb paraules mes endavant. No son gran fotos, doncs no soc un gran fotograf. Pero aqui teniu algunes imatges aprofitant la bona connexio d'avui... Com veieu encara tinc molta ressaca de l'Annapurna. Espero que us agradin.

 La marca de l'erosio glaciar en unes de les valls del Circuit Circular de l'Annapurna.

Fent bromes amb els bufals de Manang. A San Fermin pedimos... Molt pacifics.

Banderoles d'oracio prop del Llac Tilicho. Diuen que es el mes alt del mon, pero aquests nepalesos son una mica com els de Bilbao.

Quants metres de neu hi ha sobre la muntanya? Es trampa, no son tan altes, tenen molta neu!

El Machapuchahhare, la corona del Nepal. Es una muntanya sagrada del Nepal, prohibida d'escalar.

Emocionant-me recordant un dels grans, un dels que va saber viure lliure.

L'Annapurna, rere unes banderoles d'oracio.

A Katmandu tambe hi ha lluita social. Pintada a Katmandu.