caminada per l'Herencia Tamang.

 Segur que em deixo molts detalls, segur que el disseny podria ser mes encertat, igual que els videos, les imatges i el que he escrit, pero he intentat deixar pales els darrers dies d'emocio, felicitat, bellesa i companyia el millor que he pogut.

L'expedicio amb el Tibet de fons.

El dia 14 aterravema Syaprhubesi en una nova fugida a les muntanyes. Aquesta vegada erem sis: la Xenia, l'Adela, el Robert, la Mariona, en Marxal i jo. A mi el temps m'apretava l'agenda, doncs el 21 arribava (arriba!) la Neus aixi que tornaria abans. Jo ja havia fet Langtang i Gosaikund i m'havien parlat d'un vistes del Tibet des de la Tamang Heritage (el trekking de l'Herencia Tamang) aixi que la proposta era fer juntes aquest tram i que despres la resta continues sense mi per l'apassionant i precios trekking del Langtang. 

El dia 15 una bona pujada de bon mati va posar a proba les nostres cames adormides i els nostres pulmons castigats pels fums de Katmandhu. Les forces no van aguantar a tothom lo suficient per a seguir la planificacio, aixi que vam aturar-nos abans d'hora i vam gaudir de Chilime, el seu riu i la seva gent. Tot plegat  una delicia que combinava cultura, tradicio i natura. Aquella nit vaig dormir amb el capa 1m d'un aixam d'abelles, pero el valent es el Robert que en va dormir a 2m, sabent-ho i tenint por a aquests disciplinats insectes comunitaris.

El lodge on vam fer nit. Imatge del dia 17.

El 16 al migdia ja paravem a Tatopani, on vam decidir passar la tarda en remull. En Robert i jo vam correr fins a Nagthali, per veure que ens esperava el dia seguent i per estirar les cames, que ens demanaven canya. Vaig passar mes hores en remull que una granota: tarda, nit i matinada. Fonts d'aigues termals (podeu veure les fotos a l'actualitzacio de fotos)

El lodge on vam dormir. Imatge del dia 18 a primera hora.

El 17 de bon mati vam carregar motxilles amb ganes i en poca estona ja buscavem un lodge a Naghtali. Vem voltar de volta en volta sense obtenir resposta, pero la gran sorpresa va ser trobar un lodge obert i buit. Vam descarregar motxilles i vam pujar a Taruche a veure les vistes del Tibet, del Ganesh Himal i del Mont Langtang. Al vespre ens cuinavem el nostre propi sopar amb la cuineta de llenya i vam dormir tots i totes al voltant de l'estufa de llenya que de tant en tant ja m'encarregava d'alimentar per a que no deixes de fer la seva feina. El vent fuetejava el lodge cantant la seva nana des de la foscor de la nit i s'escolava entre les fustes envoltant tot d'un so i un fred que envoltaven els nostres somnis de paisatges himalaiencs.

I aixi ens vam llevar el dia 18. Fora del lodge tot era blanc: la neus que ho cobria tot, el cel i si quelcom s'hi resistia i trencava l'hegemonia, en breu s'hi tornaria blanc tambe. Estavem emocionadissimes i emocionadissims i teniem moltes ganes de sortir a caminar sota la (fins ara) suau pero constant nevada i desvirgar els camins amb les nostres petges. 

Mentre preparavem te un extrany incis: tres homes entren a prendre te. Diuen que venen del Tibet. A aquella hora? Fugint del Tibet? paguen el te i el tabac religiosament i marxen desapareixent entre el blanc paisatge. Si sou el que vau dir, molta sort companys exiliats!

Nosaltres ja estavem gairebe preparades i amb ganissimes pero la muntanya ens volia donar una llico (llisso') i va apretar a llamps, i trons, i neu, i vent. Fins i tot nevava a dins de la cuina! No s'hi veia be i no totes estavem en les millor condicions. "Ens quedem? Doncs a collir llenya abans no sigui tota molla, que aixo es l'Himalaia i no sabem fins quan ens hi haurem d'estar! I a desfer neu, per a tenir aigua pel te i la cuina!" I aixi ens vam posar a treballar cadascu en la seva tasca.

Video de quan estavem emocionadissims i emocioandissimes amb el temporal (Robert i jo):

Els meus plans d'arribar a  Katmandhu dos dies abans de l'arribada de la Neus es veient retrassats per aquells temporal que ens tancava. Despres de dues o tres hores semblava que afluixava, el cami no es veia perque tot era com un manta blanca. (Molt mes que a la imatge de sobre). Vam seguir cami avall per paratge precios que de blanc impolut anava fent un degradat al verd dels boscos. A pocs metres de Thuman va coemncar a apretar el vent, els llamps i els trons posaven la banda sonora del cami de baixada i la pedra colpejava els nostres gore-tex, aixi que vam parar alla. A refugiar-nos en un lodge, en els nostres pensaments, en les nostres converses i ens els nostres sacs. Refugiats d'un temporal que semblava que no acabaria mai. En canvi a les poques hores ja havia parat. 

En Robert i l'Adela desfent neu a la cuina. (On tambe nevava)

El dia 19 vaig deixar els meus companys i companyes d'expedicio enfundades als sacs i vaig tirar cami avall a les 5.45h. La boira no em deixava veure a mes d'1 o 2 metres i als vint minuts la pluja m'atrapava. Pero si arribava a temps a Syaphru Besi arribaria dins dels meus plans a Kathmandu. . Baixava desitjant trobar-los ben aviat de nou, doncs son persones genials. 

I com s'ha de vigilar que es desitja me'ls vaig trobar ben aviat. El mateix 19. L'autobus de les 7h se'm va escapar i el de les 9h no venia. Ve de Chillime i la neu no el deixava sortir. Aixi que vaig desfer cami i finalment vaig trobar-los fent un apat a la Fleca Social de Syaphru. Un dia ben extrany el 19, ple de casualitats precioses.

Video de quan ens vam decidir quedar (jo):

El dia 20 vaig passar hores i hores al bus de retorn pensant en la Neus, que en breu ens trobariem i pensant en la colla, en les altres cinc, que estaran flipant amb els paisatges hivernals que els hi regala el Langtang. Com diria el Marxal, una abracada telepatica! 

De cami per Thamel vaig trobar-me la Yado. Una noia de Pais Valencia amb qui vaig compartir la tarda i el sopar. Avui, dia 21, apuro unes poques hores per donar-vos noticies al bloc i en breu arriba la Neus.
Una nova etapa del viatge a gaudir!

Set imatges del trekking de l'Herencia Tamang.

Fent repos vora el riuet de Chillime. D'esquerra a dreta: en Robert, l'Adela, en Marxal, la Xenia i la Mariona.

La Mariona i jo fent-nos una foto amb uina dona Tamang. Flipavem amb les arracades!

En Robert i jo d'entrenament per a "La Gran Correguda" amb el Mont Ganesh al fons.

El Mont Ganesh lluint-se.

Gaudint de les aigues termals de Tatopani. D'esquerra a dreta: En Robert, la Xenia, l'Adela, la Mariona, en Marxal, jo i un tibeta que no hi tocava gaire.

Abanderant de pau i llibertat la foto amb le smuntanyes tibetanes de fons. D'esquerra a dreta: l'Adela, en Robert (amb l'estelada) , la Mariona, Jo (amb la bandera del Tibet Lliure), la Xenia i en Marxal (amb la bandera de la pau). 

L'expedicio envoltada de blanc despres d'haver passat la nit en lodge de darrere en una nit de somni i insomni  i tot just abans de partir quan la tempesta havia afluixat. Despres ens pedregaria i tronaria de nou i ens hauriem d'allotjar in extremis a Thuman,

Creixo i creixem.

Un text extrany, pero felic i de franc. 

I una canco que escoltem i destrossem amb les nostres veus i el nostre angles pero entre somriures els de l'habita 305!

D'esquerra a dreta: Mariona, Robert, Marxal, Jo, Anita, benedict i Xenia.

 

Fa temps que no escric al diari, pero aixo no vol dir que no escrigui. Tinc fulls solitaris, i tinc escrits alliberats en llibretes que omplen les nostres vides. I dic les nostres vides  perque erem tres i ara som sis perque ha tornat l'Anita  i han vingut la Mariona i la Xenia (que tambe tenen bloc) I amb alguners he compartit escrits, i amb d'altres els hi he regalat, i amb d'altres els compartire i escriure. Pero podria dir que som set perque ens veiem sovint amb en Bennedict, un rodamon del Dharma alemany, un tipus genial que cerca la il.luminacio. O cerca quelcom dificil d'entendre per a mi. Pero podria dir que som molts mes perque ara comparteixo estones amb en Jack Kerouac i altres rodamons del Dharma, i amb la Maria i el Marti, i ens vam acomiadar del Dani que per fi veura la dona, i hem conegut en Pepe, que sembla enorme pero no pas tant enorme com ho sembla el seu cor. I tambe en Lobsang, un refugiatdel Tibet que ens va fer un curs de momos i amb el que ja he tancat un altre per quan vingui la Neus.

I les muntanyes em continuen cridant com les sirenes cridaven Ulises, i no ho dubto que em deixare vencer pel cant de les meves deeses esmolades i enfarinades gelidament.

I estic content perque a cada porta que se'm tanca revento un mur i continuo caminant, i de cada plan que se'm torca en trec una nova oportunitat, i de cada somni que s'esmicola -dels trocets- en faig un mosaic precios.

I estic content perque sento que aprenc coses cada dia, i no nomes llengua nepali, i no nomes llengua anglesa. Estic content perque aprenc a respectar-me, i a escriure, i a desbrossar corriols que enfilen als meus somnis, i a treure importancia als diners i a dona-ls'hi a la felicitat. I a valorar els somriures.

Tambe estic content perque dormo en sac de dormir, perque escoltem Bob Dylan, i perque vam sopar "curd" amb fruita a l'habita i va apareixer en benedict i el vam convidar. I estic content perque les persones a les que assisteixo els matins em somriuen i perque preprenc els malabars literaris experimentant amb les paraules, les seves formes i els seus siginificats.

I m'agrada. 

I m'agrado, tot i mes grassonet, felic m'agrado.

I m'adono, en definitiva, que soc felic perque aprenc a gaudir del que visc

i perque el futur sera precios.

I m'agrado, tot i mes grassonet, felic m'agrado.

Avui, curs de momos!

En Robert tallant vegetals.

 Avui hem fet curset de momos! El nostre professor, en Lobsang, es un catedratic de la universitat de Katmandhu de llengua tibetana i llengu a xinesa. Es un exiliat del Tibet i te familia alla. Aqui ha refet la seva vida amb noves amistats i noves families.

Ens ha acollit a casa seva i ens ha ensenyat a cuinar una de les delicies nepalis: momos vegetarians! Aqui us deixo la recepta, per a apropar-vos un dels millors sabaors asiatics. La recepta esta explcada amb senzillesa i ignorancia culinaria, per qui s'atreveixi a probar-ho alla que m'escrigui qualsevol pregunta! 

Veg mo:mo's 

INGREDIENTS (per 6 persones): 1 kg de farina, 1 cola, espinacs o bledes, una especie de tofu, pasta  d’arros, oli, sal, mitja cullerada sopera de “widin” (una especie xinesa), masala per momos, 3 pastilles d’avecrem.

PREPARACIO

L'Anita de fons, en Robert al mig i jo en primer planol.

1.       Barrejar l’aigua amb farina i fer una massa que quedi compacta.

2.       Posar el tofu (o similar) en aigua durant 10min per a que s’estovi.

3.       Tallar els vegetals, la pasta d’arros (posada en remull previament) i el tofu en trossos ben petits i saltejar-ho a la paella tot ben barrejat i afegir-hi sal al gust.

4.       En una fusta enfarinada fer “xurros” amb la massa del principi i arrencar trossos de la mida d’una pilota de ping pong (mes petits de fet). Aixafar les boles amb el rodet a dues bandes i dues cares fins que quedin circumferencies gruixudes (2mm) i amples (2cm de radi aprox).

5.       Posar la barreja saltejada a la paella a dins de la massa fent uns farcellets-empanadilla tancats amb molta manya i gracia (jo no ho he aconseguit).

6.       Posar oli a les bases de les plates de l’olla de vapor per  a que no s’enganxi i deixar que es facin al vapor d’un aigua amb les pastilles d’avecrem (no molt mes de 10 minuts!).

Despres els han servit amb salsa xili i amb el caldo de l’aigua que hem fet servir per fer el vapor i cuinar-los.

Bonissim!

Bon profit!

(De dreta a esquerra): En Robert, la Xenia, la Mariona, l'Anita, en Marxal i jo menjant-nos la feina feta! Bonissims!

Arrencant l'any

_Namaste!

Les siluetes de l'Anita, en Robert i en Marxal
deixant-se deleitar pels primers (o darrers)
 raigs de sol de l'any tenyiny l'Himalaya.

Tenia escrit un text maco, amb accents i ces trencades i tot, amb alguns versos profunds, o si mes no flipats pero no ha pogut ser. La incompatibilitat de formats entre l’ordinador del Marcal (a qui a partir d’ara, per manca de ce trencada, dire Marxal) i els ordinadors del ciber fan quer hagi de reescriure (a cegues) un text irrescribible. Pero aixo no us importa suposo.

Fa uns dies ja de la primera albada de l’any, quan erem quatre. Ara som tres i mentre Katmandu es buida de turistes, nosaltres ens omplim les vides de lectures, experiencies, somnis... Vivim en una habitacio de dos per pagar menys i els matins vaig amb en Robert a Pashupati, a uns dels temples de Shiva on les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta tenen un centre per a moribunds i persones en situacio d’extrema pobresa. Alla fem una insuficient feina assistencial netejant, donant de menjar i arrencant somriures de persones discapacitades, de persones grans i de qualsevol persona que hagi quedat arracaonada per la societat i que alla troba companyia, sostre i menjar. Tenim clarissim que no es la solucio a cap problema, pero sabem que mentre ideem i construim els nostres projectes pel canvi social, hi ha gent que necessita aquest assistencialisme malcosit, no ens serveix l’excusa de la manca de contingut social per a noi participar-hi, doncs la no accio ni alimenta ni dona sostre als centenars (dos o tres) de persones que sobre[mal]viuen gracies a aquell espai.

Les tardes les ocupem amb visites, un degoteig imprevisible d’extranya vida social, rentem roba roba a ma amb aigua bruta, ens atipem presos del Samsara, regategem compres, i compartim mil plans i idees, algunes mirades complices, mes converses i menys escrits, i una infinitat de riures i de lectures. Les lectures! Hem deixat de construir amb maons perque hem comencat a construir amb llibres, doncs hem deixat de construir material per construir els nostres somnis. Ens hem adonat que podem esquerdar i fins i tot tirar a terra els murs dels nostres limits i construir els suports dels graffitis que posen color als nostres somnis.

En Robert i en Marxal son dues persones impressionants, grans i bones. Ja ho sap qui els coneix. Ja us en parlare d’ells, i dels meus somnis, i dels propers esdeveniments. Ja us parlare.

I vosaltres, que expliqueu? Com enfilen els anims per la pujada del gener? Com viviu la ressaca nadalenca? I com es dibuixa l’horitzo del 2013?

Us deixo algunes imatges del voluntariat dels matins. Hi ha persones d'arreu i de tot tipus, de curioses i de corrents, homes i dones, persones de creences, aferrades i de dubtoses, cristianes, budistes i persones sense creences. Es un espai on res importa si estas disposat o disposada a donar un cop de ma pel motiu que sigui: religios, aburriment, servei, neteja de consciencia, pel  Karma o interes professional. Que mes dona si col.labores!

El Baba afeitant un dels avis.

Planifica

El menjador social.

El pati on esperen els apats al sol.

Un dels voluntaris conversant amb una avia.

El Petit Princep. Aprendre, a aquesta vida hem vingut a aprendre.

Us regalo un nou capitol del Petit Princep. Ja em vaig permetre l'exces d'escriure una continuacio per encetar el bloc i avui us regalo un capitol que recupero dels meus apunts de fara un mes. O dos.

"El Petit Princep havia quedat atrapat en un dels planetes que visitava. Havia estat una trampa! El planeta l'havia seduit i ell s'havia deixat encantar per somriures, menjars i comoditats, pero quan va adonar-se el planeta s'havia convertit en una gabia amb ferotges barrots.

Va intentar marxar volant, pero no sabia volar. Va intentar trencar el barrots, pero eren massa massissos. No va saber que fer fins que entre converses amb companys de cel.la-planeta, buscar recursos dins i fora seu i d'aturar i endrecar els ocells que volaven caoticament pel seu cap va adonar-se que podia obrir la porta.

No arribava al pom i va posar uns pocs llibres a mode d'esglao. Va girar el pany, va obrir la porta i va fer onejar la seva capa per l'espai a la cerca de noves aventures de les que aprendre. Doncs aixo volia fer tota la vida: aprendre!"

Freak Street. Basantapur, Kathmandu.