dimarts, 2 d’octubre del 2012

Fins aviat Kathmandu.

Namaste!
Aqui son 1/4 d'onze ja. I dema amtino per agafar un bus cap a Jiri. Des de Jiri caminare dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) on m'espera un Lama. M'hi estare per alla fins el 23 o 24, que m'he d'ampliar visat (merda de burocracia que no ens deixa ser lliures amb tranquilitat enlloc!). Fin a les hores dubto que rebeu noticies, per aixo avui, abans d'escriure el meu diari i les reflexions, us regalo un escret d'un mati curios i d'una tarda preciosa.

El mati l'he dedicat al lavabo (massa picant ahir al super sopar autocton autentic!) i a posar-me la vacuna. Tornava buscant per afeitar-me i pa i previsions quan se m'ha apropat un home, directe cap a mi. Que li sonava d'alguna foto jo, del Tibet. I jo que no, que m'ho vull mirar i que encara no hi he anat. I m'ha comensat a explicar la seva historia. Que si no he anat al Tibet que no hi vagi, que es molt trist i que l'exercit xines es molt mala gent. I que veure molts mutilats i hem fara plorar, em deia. Ell es un Tibeta refugiat que esta baixant caminant (al loro!) cap a Dhramsala, on viu el Dalai Lama i molts dels refugiats tibetans. Quan li he dit que marxava a Goli Gomba m'ha dit que el Lama d'alla el va ajudar a baixar (suposadament el que m'acull a ca seu!) i s'ha posat molt felis i m'ha regalat un collar d'aquest vermells, un fil. M'ha estat explicant (i parava per plorar) el que li hvien fet aq la seva familia (mutilats i morts) i que l'ull que li falta i les cicatrius del bras son cosa de la China army. Molt impactant tot plegat. L'home no parava de juntar-nos els cap i reia molt perque deia que s'ha fixar amb mi i just vaig a Goli Gumba. No se encara si es veritat o no, pero ens hem fet una foto per ensenyar-li al Lama Sir de Gol Gumba, ho podre comprobar aviat!

A la tarda he estat amb l'Agus. Hem trucat al Toni Aguilar i l'hem anat a veure. Aquests paio es un crack. El seu somni era viure en comunitat, epoca hippiy i tal. I ara viu en una casa amb la seva dona Nepali amb acollint a filles de vdues o nenes del carrer. Totes son una gran familia. A ell li reporten felicitat perque tot el dia somriuen i aixo es contagia (diu que es el que mes valora de la seva dona, que sempre somriu felis) i ell gestiona un projecte en un barri periferic. A part d'acollir nenes i donar de menjar a totes les nenes que vulguin i allotjament fa de serveis social del barri, fent projectes per dones i per la pobresa del barri. Ha reduit les families d'extrema pobresa de les 400 i escatx a 140. Amb ell em xerrat tota la tarda i ens ha inflat a te, galetes i una cosa bonissima qu comensa per S pero no recordo.Com uns farcellets de vegetals forsa gran (com minicrusanets).
Xerrant de tot i de mes han sortit bones conclusions entre els tres. Una que m'ha agradat molt ha estat que el que compta son els fets i no com es diguin. Per tant que mes dona si es diu comunisme, cristianisme, maoista, hinduisme o deocracia; el que compta es el que s'esta duent a terme i amb quina finalitat. De vegades les etiquetes ens tapen el producte, penso. Tot ha sortit a partir de la xarrera amb sobre la politica de l'Estat espanyol, del Nepal i del fundamentisme religios al Nepal.

Quan tornavem de nit cap a compartir els ultims moments abans d'acomiadar-nos l'Agus i jo (no se quan ens tornarem a veure, com  a tard a Granollers!) ens hem creuat un home gran que carregava amb lamines de cautxu i li han caigut. No les podia recollir be i li queien i he decidit agafarli una i dir-li que li portava on anes si no estava lluny. Total, que resultava ser un paio que portava cautxu a un sabater que reparava soles i el sabater, que corria per alla, en veure'ns ajudar ens ha obert casa seva, ens ha comprat un suc fresquet, ens ha convidat a cafe i ens ha presentat a tota la seva familia. I l'Agusti, que es moria de ganes ha fet jugar el diabolo alla al pis. Han flipat!

Acomiadar-me de l'Agusti m'ha fet sentir una sensacio contradictoria, com la que descriu l'autor d'"Oh Petrel! diario de un navegante solitario" Diu que de vegades s'hi sent molt a gust amb algu o en un lloc pero marxa perque sap que tambe estara be en un altre lloc i vol veure i viure. Te aquesta emocio, excitacio i felicitat per migrar pero tot aixo es trena amb el respecte a la soledat de nou i la pena per l'enyoransa. Tot i atavaler-me Katmhandu, ara li comensava a agafar el gustet gracies a la companyia i cada cop mes contacte amb la gent. Ja tornare a veure el Toni! I potser l'Agusti tambe. Pero ara em toca viatjar fins a Jiri i caminar dos dies fins a Goli Gompa (Gumba) carregat com un Sherpa. A veure que us explico a la tornada!

Fins aviat!
Salut!

P.D.: expliqueu-me coses al correu o als comentaris, que a mi tambe m'agrada saber de vosaltres! 

7 comentaris:

  1. Molta sort!!!
    Frisem per llegir més vivències com aquesta!
    Un petonàs!!!

    Pilar, Josep i Lluís

    ResponElimina
  2. Molta força Juanma!!! Cada dia disfruto mes amb els teus escrits. Disfruta de cada moment!!!petonets

    Mercè i Adolfo

    ResponElimina
  3. M'agrada molt llegir totes les experiències que estàs vivint! Ens fas agafar ganes de tornar agafar les motxilles I viatjar.
    El fil vermell posate'l a la ma dreta que et protegira dels mals que et protegira dels mals esperits! (aquest es el significat).

    Molta sort I disfruta!

    Elisenda

    ResponElimina
  4. Molta sort en aquest nou destí! La Fera I tots nosaltres estem contents per tu! I t'anyorem, es clar.
    Un petonaaaas I una llepada d la Fera!

    ResponElimina
  5. Bon dia Juanma

    Escriuré i intentar transmetret el que se'm passa pel cap és molt difícil, no només per què escriure és un art, que tu, com tots estem comprovant, dominés molt bé....sinó també per què com tu dius és tot una mica contradictori

    Per una banda hi ha l'immensa felicitat de sentir la felicitat que transmets...però per un altre hi ha la teva absència

    També hi ha un altre factor, tu ho expliques molt bé, i és saber que aquesta enyorança és feliç, i ho és per què tu ets on vols, cremant a poc a poc, les etapes que t'has propossat

    Per aquí anem fent, tant contents com tu...i tant contents per tu...i ens encanta llegir el que fas....poder fer allò que diuen tant "tòpic" d'intentar llegir entrelínies tot el que expliques, per poder prendre la mesura de com estas...

    Cada cop que et llegeixo m'envaeixen tots aquests sentiments que t'he intentat explicar...

    M'ha encantat la frase on posaves el que t'ha explicat el teu company de la seva dona...que sempre somriu feliç, no t'oblidis mai de fer-ho...

    Recordo el teu somriure, és un somriure tranquil, pausat, amb els ulls totalment il·luminats de felicitat

    Pel que expliques, la vida és difícil i complicada, tot i que estàs trobant gent que s'hi deixa la pell en tot el que fa...

    Cuida't molt, però molt!!!...i una mica més encara...

    T'enyorem però estem molt contents de saber que estas bé....

    Et deixo un petit poema....

    És bo tenir sempre a punt el recurs
    d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne
    la pertinent cuirassa que em preservi
    del malson de l'enyor i la tristesa.

    Aleshores te'm fas present en cada
    vers que escric, i quan, sol, me'l repeteixo,
    no hi ha distància entre el teu cos i el meu
    units per sempre més en un poema.

    Miquel Martí i Pol

    Un immens petó....de tots dos!!!




    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Juanma.
      Aquí la vida continua passant molt ràpid.
      Ara estem amb el tema de les eleccions. Aquest dissabte la CUP decideix si es presenta a les eleccions i segur que així serà perquè tots estem mobilitzant-nos ja; una feinada! Al Mas ha decidit avançar les eleccions autonòmiques pel 25N.
      L'altre dia a Granollers una assemblea oberta per la unitat popular i vàrem ser 55 persones de tota la comarca. En Bartu també va venir. La gent està amb ganes de treballar.
      Bé seguim endavant.
      Francesc
      Ja et continuaré explicant

      Elimina
  6. En Juanma ens ha fet arribar que està bé i molts records per tots!

    (Pels qui no tenen facebook!)

    ResponElimina

Gràcies per deixar notícies teves. No t'estressis si trigo en respondre, de totes maneres agraïré saber de tu!