dimecres, 6 de febrer del 2013

De cagarrines, punts de fuga, pluja i el punt de partida.

Estic amb la Xenia i la Mariona. Som les darreres presoneres a Katmandhu de l'expedicio catalana. Ahir hauriem d'haver marxat pero aquesta ciutat s'hi nega. 

Katmandhu ha vist el degoteig de les fugues del grup. Fa uns dies el Robert i poc despres l'Adela i en Marxal. I fa un parell de dies la Neus. Ahir Katmandhu plovia tants abandonaments. Eren llagrimes de rabia que a la desesperada va aplicar mesures per recloure'ns. Ens vam llevar al cant de les nostres panxes i jo no trobava la cartera ni el passaport. Jo no podia marxar i les meves comanyes van decidir quedar-se amb mi i de pas cuidar-se la panxa. Despres de trobar tot allo que m'identifica com a fill d'occident i el meus -tan necessaris, com indesitjats, com maleits- diners vam passar el dia fent l'equilibrista amb el nostre intesti entre diarreres, corredisses i lavabos. 

Tot i aixi res no aturava les ansies de fugir de la capital -tan apassionant com grisa i estressant- i tot estava a punt per a l'intent d'avui. Second Round! Pero la ciutat havia previst els nostres moviments i regalimava rabia. Rabia que ha concentrat en la panxa de la pobre Mariona, una panxa que ha estat motiu d'abort i lastre que ens ha anclat una vegada mes en aquesta ciutat, que roman emboirada a l'aguait dels nostres moviments, dels nostres plans. Katmandhu no enten que no busquem un punt de fuga, si no un punt de partida, una esquerda per escolar-nos i continuar el nostre viatge amb un "fins aviat!" al cor. 

Estem a la grisa Katmandu, la humitat dels plors de rabia dels darrers dies fa que el fred se'ns tatui als ossos. Ens envoltem de lectures, riures, cagarrines, musica, pelis pirates i plans de fuga i de futur. Som catalanes i si res ens caracteritza a la gent de la barretina es la perseverancia i la paciencia; la tossuderia! Per aixo portem l'ase enganxat al cotxe i per aixo tenim una llengua tan parlada despes de tan de tems d'opresio. Aixi que cap nuvol ens esta esborrant els somriures dels llabis i, vulgui o no ho vulgui Katmandhu, mes d'hora que tard obrirem cami enmig de la boira i  la contaminacio per continuar el nostre viatge cap a la India passant per Pokhara i Chitwan.

6 de febrer del 2013, Freack St., Basantapur, Katmandhu.

3 comentaris:

  1. M'agrada la intro que li he posat a l'escrit quan l'he penjat al facebook. Us el regalo aqui tambe, per si algu encara es resisteix (molt dignament) al facebook:

    "La Xènia Sn i la Mariona Pérez Gòdia e, van tallar el cabell. Espolsant pels de la tovallola van sortir lletres que m'han servit per acabar el trencaclosques que us penjo avui al meu bloc. Es menys obra d'art que mai per costa posar mots de colors a partir de cabells negres, sobre un terra moll i sota un cel gris. Tot i aixi els nostres somriures trenquen l'hegemonia palida que difumina l'horitzo i els carrers de Katmandhu aquests dies.

    No espero que us agradi tot i que seria tot un plaer regalar una mica de literatura facil agradable als vostres ulls i les vostres ments. La intencio es filtrar una mica de llum informativa en la foscor de la distancia entre Nepal i les vostres cases.

    Fins aviat!"

    ResponElimina
  2. Espero que estéis mejor de a barriga!! aquí, a las 6 de la mañana está haciendo un frío y unaire increíble...espero verte pronto, las montañas de aquí también te esperan un abrazo

    ResponElimina
  3. Hola....

    Espero que et trovis millor!!!....ja he sentit alguns relats en directe del tema dels mals de panxa, i t'has de cuidar molt!!!!

    Els escrits tant xulos com sempre...però ara ja fa dies i se't trova a faltar!!!

    Millora't i cuida't eh????

    Molts petons

    ResponElimina

Gràcies per deixar notícies teves. No t'estressis si trigo en respondre, de totes maneres agraïré saber de tu!