Video missatge!

Quines ganes tenia d'enviar-vos aquest video! Aqui em teniu cansadissim, amb poc oxigen i amb molt de fred!

Diari d'una motocicleta.

Ahir vaig fer uns 130km amb la tartana que em vaig llogar. Vaig comensar el dia ben d'horeta pujant a Sagarkot a veure sortir el sol. L'himalaia es tenyeix de rosats i taronges. Esta molt be, pero res iguala a estar al mateix Himalaia, encara tinc una dolsa resaca de l'Annapurna.

Despres vaig pillar carretera (carretera asiatica! cal dir-ho). A mesura que m'allunyava de Pokhara  amb la moto, m'anava encerclant una boira pixanera cada cop mes densa. Vaig acabar xop i congelat despres d'unes hores per una carretera que canviava d'escenari: pobles amb mes o menys brossa i mes o menys encant, despres camps i camps grocs al voltant de rius i aiguamolls i finalment els humits boscos selvatics. 

Primer vaig anar a Gorkha, una ciutat que puja escales empedrada entre temples i casetes integrades a la selva. A dalt de tot hi ha una fortificacio de temples. Es un centre de peregrinage hindu molt important i ahir estava ple de gent que anava a sacrificar un xai o un pollastre a dalt de tot. Ho fan cada mitja lluna del calendari lunar... ahir! Quines fumeres mes pudents!

Despres vaig fugir a Bandipur. Es maquissim. No te res en special pero es especial. Petits temples i cases, tot tipis gurung (o newar? ara no recordo), empedrat... i la gent molt amable i simpatica! Vaig seure a parlar amb gent pel carrer, vaig demostrar a tres salvatges (criatures) que jo ho podia ser mes i vaig sopar a la cuina amb una dona encantadora un delicios Dal Bat mentre m'explicava el mosaic de etnies i castes al Nepal i India.

Avui m'he llevat i les noies del lloc on dormia m'han preparat un esmorzar nepali baratissim i bonissim! Despres he anat a veure la gent amb la qu vaig sopar ahir (avui h era l'home tambe) i he fet un batut amb ells i he desfet cami cap a Pokhara. Tant d'anada com de tornada he anat portant gent de paquet: alumnes i amables gents del Nepal. Tot nois. Ho he proposat a dues noies i m'han mirat com un violador, aixi que no ho he fet gaire mes per evitar malentesos i maldecaps. 

He llogat una habitacio una mica lluny de tot, ben barata i maquisim el lloc. Al vespre m'hi retirare a escriure vora el llac, pero lluny d'aqui... Dema cap a Katmandu, a veure que se'm presenta. Camp Base del Makalu? Pot ser!

I vosaltres, gent de be, com esteu? Com us van les coses a la vida? Ja cuideu de cada branca del vostre arbre? (els amics i amigues, la familia, la societat, a vosaltres mateixos i mateixes...) Jo intento aprendre cada dia coses noves i empapar-me de tot allo que pugui. Prendre'm les coses dolentes com a reptes a superar i no com a fustracions. Semblen coses poc important pero no us imagineu com canvia a unmateix la manera d'encarar les coses. Canvia l'humor!

Cuideu-vos!

Namaste! 

P.D.: en breu aniran algunes imatges!

De Pokhara a la carretera!

Ahir vaig estar tot el dia a munt i avall amb la bici. Uns 50km de pujades i baixades. Vaig visitar els llacs de Begnas i Rupa, un dels camps ed refugiats tibetans, vaig visitar l'estupa de la Pau Mundial, vaig estar per la Pokhara antiga, vaig visitar la cova dels (centenars) ratpenats i vaig tornar on dormo. Aixo si, amb l'excusa de que li estava fotent canya em vaig atipar moltissim: que si un super esmorzar, que si platan, que si veg momo, que si veg chowmein, que si veg rice. que si poma i a la nit... xoco, xoco i xoco. Pero un dia es un dia. 

Avui estic fet caldillo. Em fa mal el cul i els genolls. A mes el nas se'm cau a trossos com peces d'un trencaclosques de les inclemencies del temps als trekkings. Pero avui tenia la bici, aixi que l'he feta servir tambe. He descobert una zona  molt mes maca i agradable de Pokhara, just a l'altra banda de Lakeside. Cap al nord Lakeside cada cop es mes hippi: restaurants vegetarians, fleques ecologiques, terapies naturals, meditacio, gent colocada, bars de fusta a la vora del llac, etc... He continuat per la "carretera" i he trobat un poble que es diu Happy Village, en una zona d'aiguamolls on la gent va en barca a pescar, treballa el camp i tot es molt tranquil i barat. Genial! 

Despres d'esmorzar en aquest espai robat del paradis he enfilat cap a Tashi Palkhel, a uns 10 km de Pokhara. Es un camp de refugiats tibetans. El poble (la gent) es molt mes oberta que en el camp d'ahir. He visitat erl  el temple, la zona de vivndes, la zona d'artesania, etc. He parlat amb algunes persones grans de la seva fugid del tibet fa 40 anys. Impressionant! A l'hora de dinar he anat al baretu del poble i hi havia uns joves. He estat de sort -m'han dit- entre ells estava en Karma Tsewang, un cantant de pop que es tota una sensacio entre les societats tibetanes (de totes bandes de les fronteres). M'han explicat una mica l'actualitat al Tibet: manifestacions que acaben a trets, gent que es crema com a proptesta (64 o 69 aquest dies), despoblacio tibetana i repoblacio xinesa i histories personals de familiars o amics. La veritat es que hi ha una maquinaria xinesa engegada que es digne de pelicula aqui dalt. 

Despres per decidir que fer dema he tornat cap al llac i he fet un te en una cabana de bambu amb vistes a la posta de sol que tenyia el llac de groc i el cel de taronja. I pensant pensant, parlant amb uns francesos i amb la familia e nepalis que portava el local.... M'he llogat una moto (una de petita) i fare una excursioneta de dos dies en moto al mes pur estil "Diario de una motocicleta". Un motillo, uns 250km per davant i carreteres entre deserts i ports de muntanya!

A veure que us explico d'aqui un parell de dies!

Namaste!

Tres fotos que han superat la lentitud de la xarxa.

 Penjo tres fotos nomes perque no puc penjar tote les que voldria ni videos. I tinc un video preparat per vosaltres. Aquesta primer es al High Camp (Camp d'Alsada) del Torung La (Pas de Thorung). Amb l'Annapurna III i el Gangapurna darrere.

 Aquest es el punt mes alt, el pas de Thorung a 5416m. Amb els de Granollers i un nepalis. Cadascu amb la seva bandera!

Aqui l'Agusti, en Marsal, en Robert i servidor en una de les precioses postes de l'Himalaia. Entre nosaltres -la muntanya que es veu de fons- el Daulaghiri, un altre dels 8000 que es van deixar veure.

Tinc moltes mes fotos i fins i tot de mes maques, pero aixo no rutlla be, quan pugui us en penjo mes!
Namaste!

La volta als Annapurnes i el Camp Base.

Namaste!

Be, sera molt dificil resumir el que he viscut aquests dies, pero fare un esfors. Tot i l'esfors, em deixare coses al tinter per no aburrir-vos i perque quan torni em convideu a dinar per a que us expliqui tot allo que no va cabre a la xarxa.

Els desnivell que us poso es entre el poble mes alt i el mes baix, aixo no significa que sigui el desnivell acumulat.

Dia 1 (28-10-2012)

Distancia: 33km

Distancia total del trekking: 33km

Desnivell: 1320m (+)

Temps: 8h 43min

El Trekking va comensar a Bulhbule. Progressivament la flora anava creixent convertint-se en una selva amb micos, molts dragonets, serps etc. El cami es una pista que compartim 4x4, caravanes d'ases, portejadors i caminants i de les parets verticals que l'envolten les cascades fan concurs a veure quina es mes maca. Si he de destacar algun poble d'aquell dia destaco Tal: es un poble en la conca d'un antic llac. Un desert blanc enmig de tanta selva. Acabo a Bagarchap, on passegen els ponis pels carrers. La companyia de la nit es molt agradable: gent jove i uns guies i portejadors que flipen amb el meu pessim nepali.

Dia 2 (29-10-2012)

Distancia: 39km

Distancia total del trekking: 72km

Desnivell: 1170m (+)

Temps: 9h

El paisatge va canviant a mesura que descubreico noves valls. De cada cop mes selva amb mes cascades, passo a veure la cara del Panrga Darda. Es una impressionant paret a dibuixos de l'erosio glaciar. Els pobles per la seva banda son cada cop mes tibetans: gompes (temples), banderetes budistes, parets manis (les rodetes)estupes, parets om... El poble on acabo es Humde. Es un poble envoltat de cascades glacades i de cims amb temples o banderes budistes enmig d'un desert groguenc al mes estil estepa mongola. Pels carrers hi pastures cabres, ponis i bufals. Te un toc al Far West, doncs a moltes portes hi ha caps de bufal o iak!

A la nit la companyia no va ser molt bona al principi, una gent nord europea amb comentaris forca racistes amb els portejadors i guies. Pero al final va ser immillorable, doncs vaig acabar sopant amb dos nepalis que estaven celebrant que els acabaven de contractar una expedicio comercial liderada per un frances anomenat Polo (o Paolo) com a cuiners i muntadors de CI i CII per a la propera temporada al Camp Base de l'Annapurna. Quin riure de nit!

Dia 3 (30-10-2012)

Distancia: 8km

Distancia total del trekking: 80km

Desnivell: 210m i 560m (+)

Temps: ---

El tercer dia vaig arribar a Manang, que esta a una hora i mitja de Humde pero es el poble recomanat per aclimatar-se a l'alcada. El poble es com Humde pero mes maco: estupes, bufals pels carrers, banderoles, parets manis... Molt a l'estil tibeta. Quan vaig trobar el lloc mes barat del poble vaig instalar-m'hi i la veritat es que era impressionant. La terrasa i la meva habitacio tenia vistes a un petit llac i a la cara d'una glacera! Com era ben d'horeta pel demati i no sabia que fer vaig apropar-me a la glacera de l'Annapurna III. Per primera vegada sentia que complia el meu somni, estava tocant, veient, respirant una glacera de l'Himalaia... la sensacio es indecriptible, nomes qui ha fet realitat un somni la coneix.

A la nit vaig sopar amb una parella de catalans: el Ricardo (o Luis?) i la Montse, que molt i moltes de vosaltres la coneixeu: es la Maribel de La Riera. Jo com que no veig tele m'ho va haver de dir...

Dia 4 (31-10-2012)

Distancia: 30km

Distancia total del trekking: 110km

Desnivell: 1560m (+)

Temps: 9h 12min

I jo havia vist que des de Humde s'hi feia un trekking de 2 o 3 dies per aclimatar-se: es pujava al Tilicho Tal (llac Tilicho) que diuen que es el llac mes alt del mon a 5000m aprox. Doncs vaig apostar amb les noies del lodge que anava i tornava en un dia i... i per dinar alla em tenien!

Pel cami em vaig trobar una gent estupenda de Granollers, que resulta que estaven al mateix lodge que jo. A lo baratu!

Dia 5 (1-11-2012)

Distancia: 17km

Distancia total del trekking: 127km

Desnivell: 1310m (+)

Temps: 5h 26min

De Manang vaig petar al High Camp del Torung La, o el que es el mateix: al Camp d'Alcada del Pas de Torung. El cami estava ple de iaks peluts i enormes. Son maquissims i mansos com ells sols. Aquest pas es el mes conflictiu per l'alcada, per aixo cal aclimatar-se. El camp d'alcada esta a 4850m i te unes vistes impressionants de l'AnnapurnaIII i del Gangapurna. Vaig intentar llegir el llibre que m'he comprat, pero crec que la falta d'oxigen feia que el meu cervell no acceptes l'angles per lectura. Despres de dinar van apareixen el Robert, l'Agusti i el Marsal i vam decidir compartir habitacio i fer junts les seguents etapes. El sopar va ser compartit amb uns israelians i israelianes: perfecte per trencar prejudicis! Cap dels quatre va dormir gaire be aquella nit... l'alcada suposo. 

Dia 6 (2-11-2012)

Distancia: 14km

Distancia total del trekking: 141km

Desnivell: 566m(+) 1616 (-)

Temps: 4h

Aquest va ser el dia de passar el Pas de Torung. Vaig atacar amb el Robert i la veritat que la manca d'oxigen es tota una experiencia! Em treia el buff de la boca perque pensava que m'ofegava, i un sprint no aribava al minut!

Ens vem passar el dia fent el turista per Muktinath tots quatre. L'endema caminariem junts.

Dia 7 (3-11-2012)

Distancia: 31km

Distancia total del trekking: 172km

Desnivell: 1210m (-)

Temps: 7h

Aquest dia vem caminar tots quatre junts per una pista enmig d'un desert pentinat per un frot vent. Poca gent camina aquesta etapa, la majoria agafa jepp a Jomson, pero crec que es tota una experiencia. Es un desert... recordo com els voltors s'enlairaven de terra a poc metres de nosaltres! Un desert entre parets verticlas, com sempre! El Marsal va aguantar com un valent fins a Tukuche amb un peus que semblaven passats per liquadora!

Dia 8 (4-11-2012)

Distancia: 39km

Distancia total del trekking: 211km

Desnivell: 1390m (-) 735 (+)

Temps: 9h 46min

Aquest va ser un dia molt dur per a mi, vaig decidir que volia tornar a agafar el meu ritme i vaig acomiadar-me dels companys dels darrers dies. Molt bona companyia d'unes grans persones amb grans converses, algunes de les quals tinc per pair. El paisatge desertic va anar omplint-se de verd fisna ser un humit paisatge selvatic. El cami comensava lleugerament en baixada amb pels peus del Daulaghiri i agafa empenta avall fins a Tatopani (Tato=calent Pani=aigua), vila d'aigues termals, pero jo vaig continuar per unes dures escales que pujaven entre bananers, marihuana, bambu i milers de plantes mes i em destrossaven els genolls. Fins a Sika, on no hi havia ni Deu.

Dia 9 (5-11-2012)

Distancia: 26km

Distancia total del trekking: 237km

Desnivell: 995m (+)

Temps: 9h 51min

El llarg cami d'aquest dia era l'enllas del circuit dels Annapurnes al trekking del Camp Base. Son milers d'escales que pugen i baixen entre una selva humida i que has de compartir amb caravanes d'ases i de japos sorollosos. Un dia de tortura en un lloc idilic. Vaig acabar  en un lodge d'unes noies sherpes amb vistes al Machapuchare, una muntanya sagrada, prohibida d'escalar. Aquest dia em vaig quedar dormit escribint el diari...

Dia 10 (3-11-2012)

Distancia: 18km

Distancia total del trekking: 255km

Desnivell: 1770m (+)

Temps: 7h 49min

Aquest dia es el que vaig arribar al que li diuen ABC (Annapurna Base Camp). Es impressionant notar tan de fred a les mans quen o pots escriure si no te les escalfes al foc, o no tens forsa per p[insar el plastic d'un paquet de galetes i obrir-lo... Pero el mes impressionant es estar al peu d'una muntanya que es un mite, veure't alla baix. O veure les plaques commemoratives de dos herois que el cos els hi resta en aquell monstre precios que tens davant... Ja veureu el video. 

Va donar la casualitat que dels tres lodges que hi ha al CB, en el que jo hi era hi havia una estelada al bar! Quina canya! I a la nit... hahaha, els nepalis flipaven amb el que menjava! I com els hi feia gracia lo de la llengua, com sempre, m'acabaven mimant un munt! "menja germa petit" em deien!

Dia 11 (7-11-2012)

Distancia: 22km

Distancia total del trekking: 177km

Desnivell: 2300m (-)

Temps: 7h 17min

Vaig veure la sortida del sol a l'Annapurna en un lloc privilegiay i tot sol, recomanat per un cuiner del lodge. Despres de l'espectacle vaig comensar a baixar. Molt dur, ja tenia ganes d'acabar els dies de caminar. A Chhromrong vaig coneixer en Jose  i el Miguel, que anaven a unes aigues termals a 40 minuts... aquell dia m'ho mereixia! Vem estar mes d'una hora en remull!

Dia 12 (8-11-2012)

Distancia: 19km

Distancia total del trekking: 298km

Desnivell: 1000m (-)

Temps:6h 8min

Aqui el tram final ja. M'acomiado del Juan i el Miguel amb la proposta (que acceptare) del Juan de fer el CB del Makalu. A la paradeta del control de l'ACAP (Annapurna Conservation Area Project) flipen amb els meus temps. Em diuen que son record. Jo els pregunto si hi ha algun premi, com un permis per un altre circuit o xocolata. Van riure de mi pensant que era broma.

I ara estic a Pokhara! Pero el que estic fent ve un altre dia... poder dema!

Namaste!

I de l'epicentre de Katmandu a la resta del pais!

Benvolguts i benvolgudes, 

despres de passar-me hores entre papers, cues, burocrates corruptes, policies armats i extrangers histerics he aconseguit ampliar el meu visat dos mesos, el permis de trekking (que vaig tenir la sort de que ningu me'l va demanar cami Goli Gompa) i el permis per entrar a la zona del Annapurna. Si tot va be dema mateix marxo cap a Annapurna i Pokara ho deixo per despres del trekking. 

No se si tornare a Katmandu, la qual cosa es una pena perque es una ciutat que m'ha acollit molt i que te moltes coses que comprar! Pero tot just estic al principi del meu viatge i no puc gastar ni carregar la meva motxilla. Aixi que oblideu-vos de regals de viatge a l'estil jaqueta north face i aquestes coses. Ja ho sento... pero no he vingut a comprar-vos regals! Aixo no vol dir que no us recordi a molts i moltes de vosaltres sovint. Fins i tot a gent que penseu que no penso en vosaltres.

Vaig cap a l'habitacio a preparar-me la motxilla i acabar de mirar quines coses em falten i vaig cap a Boudhannat, que he quedat.  

Si a la nit tinc temps i llum us escric a veure si hi ha novetats. Si no... ja escriure des d'on pugui i quan pugui. No us preocupeu que porto mobil i si passa res ja ho fare saber. I si no passa res alguna noticia donare!

Fins aviat!

25 de novembre del 2012 Baktapur

Fragment del diari d'avui...

25 de novembre del 2012

Estic a Baktapur. Avui escric aquestes linies al diari pel mati, gens habitual. Estic en un local dels que alguns viatgers trobem per casualitat i d'atres se'ls perden per causalitat (poso enfasi en la diferenciacio de la paraula). Esta al fons d'un carrer d'aquells que he agrait portar bambes i no xancles. M'he assegut a fer un txia (te bonissim amb llet) i a menjar un parell de samoses, un farcell de pasta de full amb cigrons, patates, llentia, xili i n se si alguna cosa mes.Dere rambro! (Molt be!)

M'he llevat ben d'hora i he vingut cap a aquesta ciutat propera de Katmandu, Baktapur, un dels tres antics regnes de la vall juntament amb Patan i Katmandu. Es una ciutat molt tranquila, amb tot el casc historic amb el terra amb llambordes de terrissa i un munt de temples i monastirs. Esta ple de places on assequen el gra i hi ha la Plasa del Terrissaires, on asseques ceramiques i les esclafen. 

Tot aquest encant atrau turistes que des de fa unes hores han comensat a sortir de totes bandes. Molava mes a primera hora, sense families "manoles", "gambes europees" o sorollosos grups de gent xinesa o japonesa enganxada a un objectiu digne de telescopi. Tant de turisme ha ences la bombeta economica i per entrar al casc antic de Baktapur s'ha de pagar 1100rupies, uns onze euros. Habitualment els llocs tenen entrades mes o menys inospites per al nepalis, estres i bruts carrers o camins de sorra. I jo les he fet servir continuament. M'he passejat tranquilament alternant les monumentals zones tursistiques de la guia i apassionants i autentics carrerons, places i camps de l'extraradi. Em sento afortunat de -per sort o per necessitat- saber-me moure entre els somriures de la gent de Nepal pels seus carrers buits de turistes. Sento el Nepal mes a prop. 

Ara me'n torno en bus a Katmandu. Segur que es mes facil trobar un bus d'aqui a Thamel que el que m'ha costat a Katmandu per venir. Una bogeria a l'estacio de busos pero ha valgut la pena: un taxi val 600 rupies, un bus turistic entre 100 i 200 rupies (o mes si es de luxe) i jo he pagat 25 rupies i a sobre anava calentet perque anavem ben apretats i apretades. Com sardines dins d'una llauna.

Aquesta tarda he quedat amb un noi per parlar d'ajudar-los en la construccio d'una escola. Depenent de com vagin els tirs aquesta tarda i tenint en compte que ja dono per exprimida la vall de Katmandu, d'aqui dos dies (dema toca arreglar vistats i permisos) me'n vaig cap a Pokara, Circuit de l'Annapurna, tornare a Pokara i baixare a Lumbini (ciutat natal de Buda) i tirare cap a Chitwan (la selva) i cap a on bufi el vent. Aixo no vol sir que no em connecti, hi ha cibercafes per tot arreu, pero no sera cada dia com quan tinc l'internet gratis aqui on dormo. 

Despres de quedar amb aquest noi (en Pasang) he quedat a la nit per sopar amb un home basc i una dona holandesa, es la seva darrera nit a katmandu i farem soparet.

Com veieu vaig fent, sense presses pero aprofitant el que se'm presenti. L'altre dia estava a la terrassa d'on dormo amb dos nois de Luxemburg i un d'holandes. Els hi deia que tothom hauria de tenir l'oportunitat d'aturar el freneticament malaltis ritme de vida que patim i dedicar-se un temps a veure mo, a gaudir del moment, a dedicar-se a un mateix o una mateixa, a tenir poques preocupacions (mes que el putu visat), a pensar en que vol viure en aquesta vida, que al cap i a la fi es nostra pero ens la programen semnse ronda de replica, suggerencies i pregs i preguntes. Poden semblar paraules topiques o anades d'olla, pero tots quatre coincidiem. Pode erem quatre bojos o poder, per una vegada, estavem reunits al voltant d'una veritat absoluta.

Namaste Baktapur!