divendres, 11 de gener del 2013

Creixo i creixem.

Un text extrany, pero felic i de franc. 
I una canco que escoltem i destrossem amb les nostres veus i el nostre angles pero entre somriures els de l'habita 305!

D'esquerra a dreta: Mariona, Robert, Marxal, Jo, Anita, benedict i Xenia. 

Fa temps que no escric al diari, pero aixo no vol dir que no escrigui. Tinc fulls solitaris, i tinc escrits alliberats en llibretes que omplen les nostres vides. I dic les nostres vides  perque erem tres i ara som sis perque ha tornat l'Anita  i han vingut la Mariona i la Xenia (que tambe tenen bloc) I amb alguners he compartit escrits, i amb d'altres els hi he regalat, i amb d'altres els compartire i escriure. Pero podria dir que som set perque ens veiem sovint amb en Bennedict, un rodamon del Dharma alemany, un tipus genial que cerca la il.luminacio. O cerca quelcom dificil d'entendre per a mi. Pero podria dir que som molts mes perque ara comparteixo estones amb en Jack Kerouac i altres rodamons del Dharma, i amb la Maria i el Marti, i ens vam acomiadar del Dani que per fi veura la dona, i hem conegut en Pepe, que sembla enorme pero no pas tant enorme com ho sembla el seu cor. I tambe en Lobsang, un refugiatdel Tibet que ens va fer un curs de momos i amb el que ja he tancat un altre per quan vingui la Neus.

I les muntanyes em continuen cridant com les sirenes cridaven Ulises, i no ho dubto que em deixare vencer pel cant de les meves deeses esmolades i enfarinades gelidament.

I estic content perque a cada porta que se'm tanca revento un mur i continuo caminant, i de cada plan que se'm torca en trec una nova oportunitat, i de cada somni que s'esmicola -dels trocets- en faig un mosaic precios.

I estic content perque sento que aprenc coses cada dia, i no nomes llengua nepali, i no nomes llengua anglesa. Estic content perque aprenc a respectar-me, i a escriure, i a desbrossar corriols que enfilen als meus somnis, i a treure importancia als diners i a dona-ls'hi a la felicitat. I a valorar els somriures.

Tambe estic content perque dormo en sac de dormir, perque escoltem Bob Dylan, i perque vam sopar "curd" amb fruita a l'habita i va apareixer en benedict i el vam convidar. I estic content perque les persones a les que assisteixo els matins em somriuen i perque preprenc els malabars literaris experimentant amb les paraules, les seves formes i els seus siginificats.

I m'agrada. 
I m'agrado, tot i mes grassonet, felic m'agrado.
I m'adono, en definitiva, que soc felic perque aprenc a gaudir del que visc
i perque el futur sera precios.
I m'agrado, tot i mes grassonet, felic m'agrado.

2 comentaris:

  1. Uau! quin escrit més ple d'energia! :)
    i quines ganes de fer el curs de momos!!! nyaaaam! Gràcies i fins MOLT aviat!!!

    ResponElimina
  2. Me agrada que te agrades,
    me agrada que aprendas,
    me agrada que compartas tus ratos con personas cercanas, lejanas, desconocidas, en definitiva amigos y amigas,
    me agrada que os agrade escuchar Bob Dylan,
    me agrada que seas feliz,
    me agrada leer las pequeñas y grandes experiencias que escribes,
    Besos
    Juan M.R.

    ResponElimina

Gràcies per deixar notícies teves. No t'estressis si trigo en respondre, de totes maneres agraïré saber de tu!