dijous, 3 de gener del 2013

El Petit Princep. Aprendre, a aquesta vida hem vingut a aprendre.

Us regalo un nou capitol del Petit Princep. Ja em vaig permetre l'exces d'escriure una continuacio per encetar el bloc i avui us regalo un capitol que recupero dels meus apunts de fara un mes. O dos.

"El Petit Princep havia quedat atrapat en un dels planetes que visitava. Havia estat una trampa! El planeta l'havia seduit i ell s'havia deixat encantar per somriures, menjars i comoditats, pero quan va adonar-se el planeta s'havia convertit en una gabia amb ferotges barrots.

Va intentar marxar volant, pero no sabia volar. Va intentar trencar el barrots, pero eren massa massissos. No va saber que fer fins que entre converses amb companys de cel.la-planeta, buscar recursos dins i fora seu i d'aturar i endrecar els ocells que volaven caoticament pel seu cap va adonar-se que podia obrir la porta.

No arribava al pom i va posar uns pocs llibres a mode d'esglao. Va girar el pany, va obrir la porta i va fer onejar la seva capa per l'espai a la cerca de noves aventures de les que aprendre. Doncs aixo volia fer tota la vida: aprendre!"

Freak Street. Basantapur, Kathmandu.

3 comentaris:

  1. Aprendre constantment!!!
    Un petonàs Juanma :)

    Josep, Pilar i Lluís

    ResponElimina
  2. Aprendre
    que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
    que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
    aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
    aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

    Aprendre
    que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
    que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
    aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
    que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

    Aprendre
    que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
    a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
    aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
    aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

    Aprendre...

    Lluís LLach

    Teresa

    ResponElimina
  3. sempre ho hem dit que els llibres obren portes!!
    :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar notícies teves. No t'estressis si trigo en respondre, de totes maneres agraïré saber de tu!